El Suprem redueix de 12 a 7 anys la pena per una agressió sexual a Manresa a l’aplicar la llei del sí és sí

El Tribunal Suprem ha reduït de 12 a 7 anys de presó la condemna per un delicte d’agressió sexual, amb l’atenuant d’embriaguesa i drogoaddicció, comès per un home de 24 anys contra una noia de 17 el juliol de 2019 a Manresa. La rebaixa obeeix a l’aplicació de la llei del ‘sí és sí’, per ser més beneficiosa per al reu que la que estava vigent en el moment dels fets.

 

El Suprem resol així un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va confirmar la resolució de l’Audiència de Barcelona. La sentència, coneguda aquest dijous, és independent de la decisió que aquest dimecres va adoptar el ple de la Sala Segona al resoldre per primera vegada els recursos contra revisions de condemna ja fermes a l’aplicar la llei d’Igualtat ja derogada. 

El recurrent havia sigut condemnat com a autor d’un delicte de violació dels articles 178 i 180.1.3 del Codi Penal vigent a la data dels fets, i se li va imposar una pena de 12 anys presó, que era la mínima dins d’una forquilla penològica d’entre 12 a 15 anys de presó, amb l’atenuant que va conduir imperativament a la meitat inferior de la pena prevista. 

La sentència recorda que, després de la reforma operada per la llei del ‘sí és sí’ el seu comportament apareix tipificat als articles 178, 179 i 180.1.3a del Codi, amb una pena que abasta de 7 a 15 anys de presó, que per efecte de l’atenuant que li va ser apreciat queda acotada en la seva meitat inferior, a la forquilla que oscil·la entre els 7 i els 11 anys de presó.

Mínima extensió 

El Suprem explica que l’Audiència Provincial «en raonament que, per no impugnat, ha guanyat fermesa, va decidir, dins del marc punitiu establert pel legislador (a qui correspon constitucionalment fer-ho a partir de meditats criteris de proporcionalitat), imposar la pena en la seva mínima extensió legalment possible: llavors 12 anys de presó».

Afegeix la Sala que «mantenint els criteris d’individualització judicial de la pena tinguts en compte pel tribunal provincial i no impugnats per les acusacions, als quals encara podria afegir-se la marcadament escassa entitat de la violència feta servir per l’acusat, així que resulta del mateix relat de fets provats, i l’edat d’aquest al temps de cometre els aquí enjudiciats (24 anys), és procedent rectificar la pena que li va resultar imposada, en vista de la posterior regulació legal més favorable, mantenint-la, com es va acordar, en la seva mínima extensió legalment possible: ara, set anys de presó».

L’alt tribunal remarca, a més, que «la valoració en termes de concreta proporcionalitat que als tribunals correspon, no pot i no ha d’ignorar (els) límits que, a partir de criteris de racionalitat (que podran, com sempre, ser o no compartits) el legislador ha establert. Dit d’una altra manera: si legislativament es considera que l’agressió sexual no necessàriament serà més greu, mereixedora de més pena, per la sola circumstància que es presenti violència o intimidació, sent possible, també quan això passi, imposar la pena mínima que el tipus penal estableix (set anys de presó), no és possible que els òrgans jurisdiccionals, a partir d’una entesa diferent –legítim, però que no ens correspon realitzar-nos–, introduïm per la finestra el que el legislador ha acomiadat per la porta». 

Vot discrepant

La sentència explica amb el vot particular de la magistrada Susana Polo, que, d’acord amb la Fiscalia, entenia més favorable la nova llei i defensa que el proporcional a la gravetat dels fets era haver imposat 11 anys de presó.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

La sentència del Suprem no afecta els altres dos condemnats per l’Audiència de Barcelona, perquè no van recórrer al Suprem i les seves respectives situacions processals presenten particularitats i no li són aplicables les mateixes consideracions, sense perjudici d’una eventual revisió futura de la seva sentència ferma. Un d’aquests acusats va ser condemnat a 12 anys i mig per agressió sexual amb penetració (sense atenuants) i l’altre a 5 anys pel mateix delicte sense penetració. 

Segons va declarar provat la sentència, la noia va ser convidada per alguns dels acusats a una festa en un pis. L’Audiència va establir que la víctima «ni va consentir els actes sexuals ni va poder evitar-los, tractant en els tres casos de treure’s de sobre l’agressor respectiu amb els escassos mitjans i forces físiques de què disposava». També va descartar que els tres acusats s’haguessin concertat entre si o que col·laboressin d’alguna manera en els actes individuals dels altres.