Contaminació per plàstics: París s’encalla en les negociacions per a un tractat mundial

Un acord tan necessari com difícil d’aconseguir. La segona ronda de negociacions per al tractat mundial contra la contaminació per plàstics ha acabat aquest divendres amb un acord de mínims. Delegats de 175 països s’han reunit aquesta setmana a París per preparar un conveni internacional que freni la contaminació plàstica. Després de cinc dies d’unes discussions lentes i tortuoses, al final han pactat l’elaboració per al novembre d’un esborrany sobre l’acord que esperen concloure a finals del 2024.

«El Comitè Intergovernamental de Negociacions (CIN) demana al seu president que elabori [...] un projecte de primera versió d’un tractat internacional jurídicament vinculant», ha anunciat aquest organisme de l’ONU des de la seu de la UNESCO a la capital francesa, on es van celebrar les negociacions. Aquesta ha sigut la segona cimera d’un procés iniciat per les Nacions Unides el març del 2022. A més d’aquesta a París, estan previstes tres rondes de negociacions més abans de finals de l’any que ve. L’esborrany de l’acord ha d’estar llest abans de la pròxima cimera, que tindrà lloc al novembre a Nairobi (Kenya). 

¿Limitar la producció o centrar-se en el reciclatge?

¿Limitar la producció o centrar-se en el reciclatge?L’objectiu de l’ONU és la firma a finals del 2024 d’un tractat internacional jurídicament vinculant contra la contaminació per plàstics. Aquesta no només representa una xacra per al medi ambient, sinó també un factor clau en l’escalfament global. Tot i que la producció mundial de plàstics va doblar en les dues últimes dècades, amb prou feines es reciclen el 9% dels seus residus. Des de la dècada del 1970, s’han acumulat fins a 8.000 tones de residus plàstics a la natura, sobretot en mars i oceans. 

Els plàstics representen el 85% dels residus marins, segons l’ONU, i el seu impacte és especialment notori en països pobres de l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia. Fins a 1,4 milions d’ocells i 14.000 mamífers marins moren cada any per la ingestió d’aquests rebutjos. I les emissions de CO₂ produïdes per aquest sector són les que més han crescut en les últimes dècades.

Davant aquest problema creixent, la Unió Europea i països en vies de desenvolupament com el Perú i Ruanda defensen un acord ambiciós i vinculant sobre la reducció a la producció de plàstics i la prohibició d’aquells materials més nocius. En canvi, els Estats Units, la Xina, Rússia, l’Índia i els principals productors de petroli es mostren molt més reticents. Els agradaria que el tractat només abordés el reciclatge i no imposés obligacions.

«Una bomba de rellotgeria»

Notícies relacionades

Detectat un alarmant increment de plàstics als oceans del món

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

«Una bomba de rellotgeria»«No tenim temps a perdre» per afrontar «aquesta bomba de rellotgeria», va advertir el president francès, Emmanuel Macron, a l’inici d’aquesta cimera. Malgrat això, les negociacions han resultat lentes i plenes d’obstacles. Només s’han debatut qüestions de procediment en els dos primers dies. «Hem viscut una setmana complicada amb moltes maniobres dilatòries sobre qüestions de procediments que van fer que no hàgim discutit fins tard sobre els assumptes seriosos», va reconèixer el ministre francès de Transició Ecològica, Christophe Béchu. 

Presentades com una «etapa clau», aquestes negociacions a París han vorejat el fracàs. Al final, s’han salvat amb un acord in extremis. Aquest consisteix bàsicament a colpejar la pilota cap endavant. És a dir, guanyar temps i mantenir l’esperança que sigui un tractat vinculant a jurídicament. I deixar per més endavant les qüestions més difícils, com la creació (o no) d’un fons econòmic per ajudar els països en vies de desenvolupament, principals víctimes d’aquesta contaminació. «El temps s’acaba i queda clar d’aquesta setmana de negociacions que els països productors de combustibles fòssils i la indústria petrolera faran tot el possible per debilitar aquest tractat i ajornar aquest procés», adverteix Greenpeace en un comunicat.