El TC empara una xilena resident a Barcelona i amb una filla espanyola davant la seva expulsió

El Tribunal Constitucional ha concedit l’empara a una dona de nacionalitat xilena que resideix a Espanya de forma continuada des de 1995 i la filla de la qual va néixer al nostre país el 1998, l’expulsió de la qual va acordar la Subdelegació del Govern a Barcelona quan va anar a sol·licitar una autorització de residència temporal com a familiar de ciutadà d’un Estat membre de la Unió Europea, perquè no es trobava al seu país de procedència.

El tribunal entén que la resolució judicial recorreguda en empara va vulnerar el dret de la dona a la tutela judicial efectiva. Una primera sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Barcelona va revocar les resolucions administratives, però va ser anul·lada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Interpretació rigorista

Notícies relacionades

La majoria progressista del Constitucional s’estrena amb un magistrat menys a la pràctica

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

El Constitucional concedeix l’empara sol·licitada a l’apreciar que la sentència impugnada ha incorregut «en una interpretació rigorista de la normativa aplicable, sense ponderar adequadament les circumstàncies personals i familiars de la recurrent». La Sala Segona de l’alt tribunal considera que «no es va respectar el cànon constitucional de motivació del dret a la tutela judicial efectiva, en un supòsit en el qual estaven en joc, a més del referit dret fonamental, el dret a la intimitat personal i familiar i l’interès constitucional de protecció social, econòmica i jurídica de la família».

La concessió de l’empara comporta la fermesa de la sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, que va declarar nul·les les resolucions dictades per la Subdelegació del Govern a Barcelona i va reconèixer el dret de la recurrent a obtenir l’autorització de residència temporal com a familiar de ciutadà d’un Estat membre de la Unió Europea, cosa que suposa deixar al seu torn sense efecte la sanció d’expulsió del territori espanyol.