Els EUA mantenen les xarxes socials impunes davant el contingut dels seus usuaris

L’encès debat sobre la responsabilitat de les xarxes socials pel contingut que pengen els usuaris, així com pels polèmics algoritmes de recomanació que fan servir, seguirà en flames però de moment irresolt i sense canvis legals transcendentals, almenys als Estats Units. Amb les decisions adoptades aquest dijous en dos casos de terrorisme, el Tribunal Suprem nord-americà ha donat una victòria a les grans tecnològiques. A més, per ara ha mantingut el blindatge de les plataformes i les xarxes que des del naixement de la internet comercial els ha donat immunitat pel contingut de tercers.

Els dos casos concrets que ha resolt el Suprem havien sigut presentats per les famílies de víctimes d’atemptats terroristes d’Estat Islàmic a Turquia i França. En el cas de Twitter, s’acusava aquesta xarxa, així com també Meta i Youtube, d’haver permès que l’organització les utilitzés per reclutar membres, recaptar fons i fer propaganda. El mateix passava en el cas contra Google, que acusava Youtube d’haver sigut còmplice dels atacs al fer servir els seus mecanismes de recomanació per promocionar vídeos de terroristes.

El Suprem ha desestimat les dues reclamacions i ha tornat els casos a tribunals inferiors. Però a més ha eludit entrar en la secció 230, la part de la Llei de Decència en les Comunicacions de 1996 que es considera vital en el naixement d’internet i que fins ara ha eximit les tecnològiques de responsabilitats pels continguts que pengen els usuaris.

Debat polític i legal

La secció 230 és objecte, des de fa temps, d’un debat polaritzat i polititzat als Estats Units sobre llibertat d’expressió. També està en el centre de la tempesta per pràctiques de les tecnològiques, que són en l’ull de l’huracà per la disseminació de desinformació, per la recomanació de contingut d’odi o nociu o per la creació i ús de funcions en les seves plataformes que les fan addictives.

Tot i que els crítics amb les tecnològiques creuen que ja ha arribat l’hora de canviar aquesta immunitat, tant la indústria tecnològica com organitzacions especialitzades en drets digitals adverteixen que canvis que imposessin la responsabilitat podrien alterar el funcionament bàsic d’internet i fins i tot crear riscos per a usuaris individuals.

Notícies relacionades

Del 'chemsex' al 'slam': creix l’ús de drogues per via intravenosa durant les relacions sexuals

Parla l’enginyer que ‘va predir’ l’apagada: «És un avís; no ens ha marxat la llum en els últims 40 anys»

En una nota dins la sentència unànime del cas contra Twitter d’aquest dijous, la jutge Ketanji Brown Jackson ha recordat que «altres casos presentant diferents al·legacions i diferents historials poden portar a conclusions diferents». Però de moment el Suprem manté el blindatge, cosa que per ara deixa al Congrés l’opció, remota tenint en compte la divisió, de fer canvis.

«En algun moment el Suprem haurà d’agafar un altre cas. És un tema massa important per evitar-lo per sempre, però a la secció 230 li queden almenys uns quants anys més», ha dit Alan Rozenshtein, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Minnesota, a ‘The Wall Street Journal’.