Pares de nens amb càncer demanen que se’ls atengui fins als 18 anys a les Unitats d’Oncologia Pediàtrica

Cada any són diagnosticats a Espanya 1.500 menors amb càncer infantil. La Federació Espanyola de Pares de Nens amb Càncer (FEPNC) ha demanat aquest divendres a les administracions que tots els adolescents amb la malaltia siguin atesos en Unitats d’Oncohematologia Pediàtrica fins als 18 anys. Una petició històrica, assenyalen, perquè els adolescents tenen necessitats especials pel que fa al tractament, tant a nivell mèdic com psicosocial, que han de ser considerades en la seva atenció sanitària de manera integral.

Amb motiu del Dia de la Infància Hospitalitzada, que se celebra cada 13 de maig, l’entitat, constituïda el 1990 i que coordina l’activitat de les 23 associacions que la componen de pares i mares de menors amb càncer, recorda que aquesta atenció en unitats pediàtriques dels adolescents «és un dret que encara està pendent de garantir-se a diversos hospitals».

Precisen que, en l’actualitat, el 32% dels hospitals amb Unitat d’Oncohematologia Pediàtrica continua atenent únicament els menors fins als 14 anys, mentre que el 83% dels centres hospitalaris continuen sense disposar d’unitats específiques d’adolescents. Dos aspectes que repercuteixen en la qualitat de vida dels menors amb càncer.

Professionals especialitzats

Sobre les unitats d’adolescents específiques de 14 a 18 anys als hospitals de referència, la Federació insisteix en la importància que aquests joves estiguin atesos a les Unitats de Pediatria, amb professionals especialitzats en càncer infantil. Consideren que, en cas de garantir-se aquesta atenció, els menors estarien en espais, serveis i entorns d’acord amb altres pacients de la seva edat, a més de disposar de protocols específics que els preparin per a la transició a unitats d’adults.

Des de l’entitat remarquen que aquesta atenció també facilitaria garantir drets com el de l’educació, perquè en les unitats d’adults, per exemple, no hi ha aules hospitalàries. Es remeten a conclusions extretes de l’estudi ‘Atenció Hospitalària d’adolescents amb càncer a Espanya’, que analitza la situació de l’atenció als menors amb càncer al nostre país.

El president de la Federació Espanyola de Pares de Nens amb Càncer, Juan Antonio Roca, pensa que els adolescents necessiten una atenció diferent de la que es deixa a nens i adults. «Quan un nen i la seva família estan atesos pels professionals d’Oncologia Pediàtrica, es crea un vincle molt potent de confiança i seguretat en aquells moments tan durs que estan vivint. Trencar l’esmentat vincle al ser traslladats a la Unitat d’Adults els genera estrès», assegura.

Dret a l’oblit

Fa tot just unes setmanes, aquesta mateixa entitat, instava a legislar sobre el dret a l’oblit oncològic per garantir una protecció efectiva per a supervivents de càncer, que pateixen diàriament discriminacions per part d’entitats financeres a l’hora de demanar un préstec o contractar una hipoteca o una assegurança de vida. Espanya és, junt amb Malta i Islàndia, un dels països del continent que encara no aplica la resolució del Parlament europeu 2020-2267 en la seva recerca d’una estratègia global que elimini tota clàusula discriminatòria per part de bancs i companyies d’assegurances.

Notícies relacionades

Catalunya concentra la meitat dels actes vandàlics contra trens i línies fèrries

Peris confessa que va abusar de nens des del 1972

En l’actualitat, denuncien, supervivents de càncer s’enfronten a augments de primes per part de les companyies d’assegurances, denegació i rebuig d’hipoteques o préstecs personals, absència de resposta per part de les entitats o discriminació a l’hora de postular-se a llocs de treball.

La Federació recorda que se sol·licita limitar fins a deu anys la petició d’informació mèdica sobre patologies canceroses per a càncer adult –i absència de recaiguda– per part de les entitats financeres, i de fins a cinc anys per als casos de càncer infantil. Un model que s’està aplicant en països com França, Luxemburg, Bèlgica i Portugal, entre d’altres.