La falta d’aigua obliga els flamencs del delta de l’Ebre a ‘exiliar-se’ a l’Albufera de València

«Això ha passat perquè els camps d’arròs es van assecarabans de l’habitual i les llacunes no rebien prou quantitat d’aigua dolça. L’aigua s’eutrofitza i no hi ha tant menjar. La gent ha d’entendre que el cultiu de l’arròs és crucial per mantenir la vida d’ocells, peixos i amfibis en aquesta zona humida», afirma.

Aquesta és una de les preocupacions de la Conselleria d’Acció Climàtica, que ja ha demanat a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) que asseguri el cabal de 20 m^³ per segon. Ho detalla el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó: «En aquests moments, la CHE restringeix el reg al 50% però amenaça de tallar l’aigua a finals de juliol. Considerem que això no pot passar, perquè perjudicaria greument el Delta».

¿Cicle finit?

«L’aigua dolça és el batec del Delta». Així ho defineix Daniel Forcadell, arrosser i president de la junta rectora del parc natural. Per la seva posició, viu en primera persona les topades entre agricultors i ecologistes. Però també experimenta la inevitable simbiosi que uneix aquests dos col·lectius.

Ho reconeix Albert Pons, arrosser: «Hem tingut algunes discrepàncies, però ens acabem posant d’acord per evitar la regressió del Delta. Estàvem preocupats perquè se’ns menjava el mar i la sequera ens ha apunyalat per darrere».

Amb inundació de los arrossars, s’activa una mena d’engranatge deltaic. El cabal de l’Ebre, al seu pas per Xerta, es divideix i alimenta dos grans canals. Després, l’aigua dolça dels canals es ramifica en diverses artèries i es dissemina per tota la xarxa de reg, fins que arriba als camps d’arròs. Després, dels camps d’arròs, es trasllada a les llacunes salabroses. I finalment, des de les llacunes arriba a les badies.

Per primera vegada en la vida del Delta, aquest cicle màgic es pot trencar si l’aigua dels arrossars no es desguassa cap a les llacunes.

«Durant aquest hivern ja s’han comprovat les conseqüències», avisa Forcadell. Es van censar menys ocells perquè els agricultors van dessecar els camps d’arròs abans de l’habitual: «Ja fa anys que els camps es dessequen més aviat per evitar les destrosses del cargol poma, però aquest any, pel preu de l’electricitat (es requereix per al bombatge de l’aigua) i per obres, encara es van buidar abans». I ara apareix l’amenaça de la sequera.

De fet, aquest hivern es van registrar menys ocells que els últims 10 anys a tot Catalunya per la poca quantitat i varietat que , se’n van observar al delta de l’Ebre. Quan Forcadell treballa al camp, sovint desvia el recorregut automàtic del seu tractor per esquivar un niu de fotja.

Per a mostra un botó de niu en este mateix camp sembrat en sec l’any passat. pic.twitter.com/lLojKMLesE

— Dani Forcadell (@daniforcadell) 24 de abril de 2023

No obstant, la reserva de Riet Vell està especialment seca. Aquest any els fumarells i xatracs difícilment nidificaran a la zona.

«Ho explico perquè us adoneu que som plenament conscients de l’equilibri entre arrossars i natura», aclareix. És cert que als camps es posen banderes negres per evitar que els flamencs devorin les collites, però, per als agricultors, això és un detall més dins d’aquest joc d’equilibris.

«Cada dia agrons roigs, cames llargues, gallinetes i martinets rossos s'acosten als conreus per alimentar-se, sense impedir que l'activitat econòmica tiri endavant», explica Jensen.

Notícies relacionades

La pluja no fa ni pessigolles a la sequera, però alleuja el cabal del Ter i del Llobregat

¿Què es pot plantar a la terrassa o el jardí que sigui compatible amb la sequera?

També està en perill la nacra, un mol·lusc bivalve que viu al Mediterrani i que no pot sobreviure si l’aigua dolça no arriba a les badies. L’ornitòleg ho descriu així: «Està en perill com el linx ibèric. ¿Oi que no et deixen envair la zona de cria d’un linx?

«Si els camps d’arròs no s’inunden, l’ecosistema s’extingirà. I també la vida de 60.000 persones que viuen de l’arròs o del turisme ornitològic i gastronòmic. ¿Respondran les administracions, o el Delta acabarà com Doñana?», es pregunta Jensen.