Aryz, un dels grans de l’art urbà, estrena els murs del BesArt

No era un farol. No anava de broma. No era una maniobra de cara a la galeria. No va ser una presentació qualsevol. No era parlar per parlar i un prometre per prometre. El naixement, fa només unes setmanes, del BesArt (Besòs Arte), és a dir, del museu d’art urbà més gran, vistós, gratuït i atractiu del món, en el curs d’un riu recuperat per a la vida, net, preciós, passejable, disfrutable, a Santa Coloma de Gramenet, s’ha vist reforçat aquesta mateixa setmana amb la seva primera gran obra, que comença a donar color, vida, sentit i gaudi a la proposta artística més original que pot començar a contemplar-se, en ple 2023, a Barcelona, a ‘Santaco’ i a tota l’àrea metropolitana.

Octavi Aryz, de 34 anys, nascut a Palo Alto (Estats Units), però establert fa molts anys a Cardedeu i un dels artistes urbans, grafiter, més populars, més seguits, més cotitzats i més prestigiosos del nou segle, ha acabat avui la seva obra, després de quatre intensos dies de treball ininterromput, plasmant una part de la col·lecció que va exposar a França sobre la pugna, la lluita, res a veure amb l’enfrontament, la violència o, fins i tot, la boxa.

Primera obra

«No, no, el que he volgut reflectir i, per descomptat, provocar en l’observador, en el visitant, en el passejant d’aquest nou i meravellós concepte de museu obert a tothom, és la necessitat que, en lloc d’estar tot el dia barallant-nos, ens unim i perseguim el bé comú, el bé de tots, unint-nos per aconseguir el canvi que tots pretenem», explica Aryz, encara envoltat d’esprais a la seva bastida preferida, al mig del curs del Besòs.

Aryz, que va acudir sense dubtar-ho a la crida de Jordi Rubio, un dels experts més grans en art urbà del món, creador dels millors esprais que hi ha per pintar als murs i comissari del nou BesArt, confessa que «de seguida me’n vaig adonar que havia d’apostar, ajudar, recolzar, sense preguntar com o quant, un projecte, una idea, una cosa tan preciosa i creativa com aquest museu urbà».

Aryz considera que Barcelona, una ciutat tan tremenda que, d’alguna manera, ha perdut, almenys en el món dels grafiters, la força que va arribar a tenir a principis del nou segle «quan tots els artistes volien pintar a les parets de Barcelona», ha tornat a introduir-se en el circuit de l’art amb el BesArt. «El lloc és ideal, la idea immillorable, Barcelona, hi insisteixo, és un punt de referència de la cultura i, sobretot, aquí, al nostre país, hi ha talent per omplir, no només el Besòs, sinó molts més rius. Ser jo qui doni aquest tret de sortida em sembla molt, molt, gratificant, i si aconseguim treure la gent del centre de la ciutat perquè vingui a veure les nostres obres, serà meravellós».

Rubio ha assenyalat a EL PERIÓDICO que se sent molt orgullós que Aryz hagi acceptat la invitació de convertir-se en el primer artista que dibuixa, pinta i plasma la seva obra a les parets del curs d’un riu com el Besòs, recuperat per a la vida ciutadana i, sobretot, per fer disfrutar la gent de l’oci.

«Barcelona necessitava unes parets així en un curs que tots hem vist altament contaminat i que ara fa disfrutar la gent de la seva neteja i nitidesa», assenyala Rubio. «Aquí, a Barcelona, bressol d’un munt d’artistes urbans, tremendament valorats al món sencer, ens faltaven espais perquè ells poguessin plasmar el seu art».

Per a Rubio, que està convençut que, com ha passat amb Aryz, molts dels artistes que ell coneix estaran encantats a participar en aquesta experiència, «tenim una oportunitat única que la gent disfruti de l’art com disfruta de la música o l’esport a l’aire lliure. Pot ser, i ho dic de cor, que amb la creació d’aquest museu únic puguem reduir l’avantatge que ens porta Madrid, on no resulta gens difícil comptar amb l’ajuda de tothom per crear aquest tipus d’iniciatives, de les quals Barcelona era abans pionera».

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

«És per a nosaltres un orgull», comenten David Hernández i Albert Agustí, creadors, ideòlegs i promotors del BesArt, «que Aryz, un dels grans, hagi acceptat inaugurar les parets del nostre museu a l’aire lliure. L’Octavio és un dels genis de l’art urbà, passant de ser famós a internet a convertir-se en un dels grans protagonistes d’esdeveniments internacionals en art urbà».

Aryz reconeix que des que va començar a pintar a les parets que trobava buides camí de l’escola, després de l’institut, sempre, a l’acabar una obra «tinc la sensació de no sé si de fracàs, no tant, però sí que alguna cosa podia haver quedat millor, però crec que aquesta és una manera de sentir-te viu, ¿no?, i, sobretot, preparar-te immediatament per buscar noves idees, formes i continguts. La veritat és que el treball que acabo d’acabar a la paret del Besòs m’ha deixat molt, molt, satisfet. Espero que li agradi a tothom i, sobretot, que fem créixer entre tots aquesta magnífica i original idea».