Acord polèmic
Experts en intel·ligència artificial denuncien un pacte del Govern amb els Emirats Àrabs
Organitzacions en defensa dels drets digitals mostren el seu malestar amb un acord de col·laboració científica amb el país àrab pel qual ja han dimitit tres membres del Consell Assessor de l’IA
Malestar amb el Govern espanyol dels experts més grans en intel·ligència artificial (IA) del país. Aquest dijous, un grup d’organitzacions en defensa dels drets digitals ha impulsat una carta oberta en la qual denuncia el conveni de col·laboració científica que l’Executiu va segellar la setmana passada amb un centre d’investigació dels Emirats Àrabs Units (EAU). «Ens genera una enorme preocupació», exposa la missiva.
La Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, dependent del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, va anunciar el 21 de març passat que l’institut científic dels Emirats, ADIA Lab, havia triat Granada com la seva seu a Europa, en la qual invertirà inicialment cinc milions d’euros.
Dimissions en protesta
L’acord ha enterbolit les relacions del Govern amb els principals experts en IA del país, doncs, com van explicar en una tribuna a El País, «contradiu els principis d’ètica i seguretat amb què el govern espanyol es va comprometre a desenvolupar noves tecnologies». En els dies posteriors a l’anunci d’aquesta aliança, han dimitit almenys tres membres del Consell Assessor d’Intel·ligència Artificial, un òrgan consultiu constituït el 2020 «per garantir un ús segur i ètic de l’IA» i compost per «experts espanyols de reconegut prestigi internacional».
Un d’ells és Ricardo Baeza-Yates, director d’Investigació a l’Institute for Experiential AI de la Northeastern University i fundador del Grup de Ciències de la Web i Computació Social de la Universitat Pompeu Fabra. «Amb el meu silenci no puc l’acord amb una autocràcia que no respecta els drets humans ni temes ètics clau», explica en una videotrucada amb EL PERIÓDICO. «És important que la ciència no renti diners de fonts que no hauria d’utilitzar».
Com va avançar El País, els altres dos membres del comitè que han dimitit en senyal de protesta són Carles Sierra, director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i Lorena Jaume Palasí, experta en ètica aplicada a la tecnologia i fundadora d’Algorithm Watch.
Demanen més transparència
En aquesta carta oberta, les entitats demandants exposen a la vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, i a la secretària d’estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas, la seva preocupació pel llarg historial de repressió d’EAU, país que recorre a tecnologies de vigilància com els sistemes de reconeixement facial –que seran prohibits a la Unió Europea– per controlar els seus ciutadans. És per això que demanen «una reunió amb la societat civil» i que es publiquin els comptes públics per saber «com es destinaran» els cinc milions d’euros d’inversió.
El conveni entre Madrid i Abu Dhabi estableix que ADIA Lab llançarà cinc programes d’investigació junt amb universitats espanyoles en les quals estudiarà l’anàlisi de dades aplicades a camps com la salut, el medi ambient, l’economia digital, la computació d’alt rendiment i el desenvolupament de l’IA.
Aquesta realitat també inquieta els experts, que demanen una transparència més gran de les autoritats per «establir com es prioritzarà l’ètica i la protecció dels drets humans dels projectes que es realitzin». «Una de les àrees d’investigació d’aquest nou centre serà l’IA per a la mitigació del canvi climàtic. No obstant, l’economia dels EAU depèn profundament dels combustibles fòssils i no està clar si la inversió per a aquesta col·laboració procedeix d’aquesta economia que fa estralls en el nostre futur climàtic», diu el text.
Aquestes organitzacions també mostren la seva preocupació per la col·laboració en el projecte de la Universitat de Granada, institució en la qual s’han denunciat casos d’assetjament sexual i mental, així com «manca d’integritat ètica i científica d’alguns dels seus màxims representants públics». Així, també exigeixen a la SEDIA i al personal investigador la firma d’un document públic en el qual declarin la seva «integritat ètica i científica» i els «mecanismes previstos d’avaluació d’impacte dels drets humans de les investigacions».
La carta ha sigut impulsada per les organitzacions AlgoRace, Algorights, LaFede.cat i DigitalFems, totes referents en la defensa dels drets humans dins i fora de l’entorn digital. Ara es troba en fase de recollida de suports nacionals i internacionals i demà divendres serà enviada al Govern.
- A BCN li queden sis grans vies asfaltades per «humanitzar»
- Salut a la tercera edat La genètica dels superavis pesa més en la seva longevitat que els hàbits
- Doble acció judicial Ofensiva veïnal per desallotjar una ocupació delictiva a Gràcia
- Catalunya té en marxa projectes urbanístics en zones inundables
- Novetat editorial Una tragicomèdia beneïda sense voler per Errejón
- Mònica Martínez Bravo: "Els treballadors han d’optar a ajudes socials, fins i tot si cobren 1.300 euros
- Dependència El Govern frena l’examen a les residències més obsoletes
- ASSUMPTES PROPIS Eduard Fernández: "La passió és un defecte millorable"
- LA FOGUERA El meu amic Iker
- Riuada catastròfica "Estem pitjor que animals"