Els permisos de paternitat es consoliden però no aconsegueixen eliminar el rol de «pare ajudant»

Aquest col·lectiu agrupa 150 organitzacions i va ser creat el 2005 amb l’objectiu de promoure permisos igualitaris, intransferibles i pagats al 100%, una meta revolucionària fa gairebé 20 anys i que s’ha concebut com a palanca per revertir la poca consciència masculina que tradicionalment hi ha hagut –i hi ha– sobre les cures i la criança. Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el 49,7% de les dones encara carreguen amb la major part de les tasques domèstiques davant el 4,3% dels homes que afirmen que se n’ocupen. Els especialistes mantenen que aquesta desigualtat comença a forjar-se durant el primer any del nadó: la mare acostuma a fer-se càrrec del nounat i la dinàmica acaba perpetuant-se més enllà de la primera criança.

Que el pare s’ocupi del nadó en solitari en aquell moment sensible, per tant, contribueix a trencar rols i estereotips, insisteixen els experts. No obstant, l’entitat ja va denunciar que el disseny dels permisos impulsat pel Govern contenia «trampes» que podien dificultar que els pares s’arribin a corresponsabilitzar íntegrament de la cura dels fills en solitari mentre les mares treballen. «El temps ens ha donat la raó», opina Cristina Castellanos, coportaveu de la PPiiNA.

Les «trampes» que la plataforma denuncia tenen a veure que la llei obliga a simultaniejar les sis primeres setmanes del permís del pare i de la mare i amb el fet que s’ha perdut el dret a disfrutar de la baixa a temps complet mitjançant una simple comunicació a l’empresa: ara es requereix una negociació. És a dir, «la llei envia el missatge que està bé que pares i mares cuidin alhora a l’obligar a les sis setmanes de permís conjunt, quan en altres països prohibeixen que les dues baixes coincideixin més d’un mes; això marca la pauta i influeix en els canvis socials», assenyala Castellanos.

Les dificultats de fraccionar-lo

A més, si els pares volen fraccionar el permís i disfrutar les 10 setmanes restants a continuació de la baixa maternal –que se sol realitzar en primer lloc per afavorir la lactància–, cosa que permet allargar el temps de la cura del nadó a càrrec dels pares i sense recórrer a l’escola bressol o altres cuidadors, han de fer un nou tràmit davant la Seguretat Social i acordar amb l’empresa si el nou període de baixa es realitzarà a temps complet o parcial.

«Molts pares, sobretot els que tenen llocs de treball més precaris, no volen negociar amb les empreses perquè, si agafen la baixa tota seguida, no s’han de fer nous tràmits ni es posen en evidència davant els seus caps –afegeix la portaveu de la plataforma–. No obstant, si demanen fraccionar-la, saben que poden posar en risc el seu lloc de treball, perquè per a les empreses és més fàcil substituir un treballador les 16 setmanes de cop que no en diversos trams».

A més, a l’estar els dos cuidadors alhora, per a les empreses «és més fàcil demanar ajuda al pare, tot i que sigui de manera informal, a través del teletreball». Més enllà d’aquestes incidències, un altre escull és que s’estan detectant retards a l’hora de percebre el sou en els permisos fraccionats, un factor que pot influir també a l’hora de decidir disfrutar la baixa d’una tirada.

Tot això està provocant una espècie d’estratificació social dels permisos, de manera que aquells progenitors que tenen una feina estable, com els funcionaris, tenen més tendència a dividir el permís i allargar el temps en què els dos pares poden cuidar el nadó. Mentrestant, entre els progenitors amb llocs de treball més precaris, les 16 setmanes se solen disfrutar de cop i al mateix temps que la mare, segons les dades obtingudes per la PPiiNA i per Castellanos, que és professora d’Economia Aplicada a la UNED i forma part d’un grup d’investigació sobre els permisos.

Influència en la criança

L’experta explica per què la manera de realitzar el permís per naixement influeix en tota la criança. «Els pares que fraccionen el permís i cuiden durant un temps el nadó mentre les mares treballen aprenen què implica la cura i ho integren a la seva identitat masculina, desconnecten més de la seva feina i després, durant tota la criança, estan més disposats a flexibilitzar les seves jornades laborals per atendre els nens si és necessari. Per contra, els pares que cuiden el nadó alhora que les mares solen exercir el rol d’ajudants i no surten d’aquest paper tampoc quan el nen creix».

Per tot això i davant les reiterades peticions de la PPiiNA, el Govern va incloure en l’acord de coalició que es modificarien «les traves que dificulten la no simultaneïtat dels permisos». És a dir, que faciliten que pare i mare disfrutin de tot el permís alhora. No obstant, l’acord no s’ha complert.

Notícies relacionades

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Les últimes roses de Sant Jordi catalanes

El PSOE va ser el partit que des del principi va impulsar que els dos progenitors hagin de realitzar sis setmanes de manera conjunta «per diferenciar-se políticament de Podem», que es va fer ressò de la proposta de la PPiiNA i defensava que només es compatibilitzin, de manera obligatòria, 15 dies. No obstant, a l’arribar a l’Executiu, Unides Podem no ha fet bandera d’aquest tema i en les converses amb l’entitat feminista al·lega que correspon a l’ala socialista eliminar les «traves» esmentades, segons denuncia la coportaveu del col·lectiu.

I res indica que la situació es modifiqui en el futur pròxim, ja que tampoc s’ha inclòs cap reforma substancial dels permisos en el projecte de llei de famílies.