L’avís del mariner que ho va aconseguir el 2005: pescar a Sau és un «repte majúscul»

Un d’ells va trucar a Trias amb dubtes: «Lluís, m’han proposat anar a Sau a treballar i no sé què fer», li va comentar. Trias li va recomanar que s’ho plantegés si econòmicament li sortia a compte. Però el va avisar de la complexitat de l’assumpte: «Jo m’ho vaig emprendre amb il·lusió, però me’n vaig anar d’allà amb una sensació agredolça per no haver pogut fet bé l’encàrrec», recorda.

Trias detalla el perquè d’aquesta sensació en conversa amb EL PERIÓDICO: «D’una banda, l’experiència va ser espectacular: en trèiem alburns i silurs i amarràvem a l’antic pal d’electricitat del poble submergit; era surrealista». Però també rememora les dificultats: «M’agrada fer bé la meva feina i llavors no teníem els mitjans adequats; vam tardar dies a trobar el mètode més eficaç».

«Més preparats»

‘Cigronet’ i ‘Nautes’, les dues barques que ja treballen al pantà, naveguen per unes aigües encara menys profundes que en aquell moment. Avui Sau està al 10% de la seva capacitat. I, segons Trias, per tenir èxit amb la xarxa d’encerclament es necessita profunditat: «Quan llances la xarxa has de deixar un marge perquè sobri malla (en forma de bossa) per així poder envoltar els peixos. Després la cenyeixes i la tanques ràpidament per sota per veure quants n’has capturat».

I en aquest punt hi ha riscos: si en el fons hi ha arbres, la xarxa es pot trencar i costa setmanes arreglar, asseguren fonts pròximes als actuals pescadors, que just es comencen a adaptar a aquestes aigües. De fet, els tripulants de les dues embarcacions ja es van familiaritzar amb el terreny el primer dia: van tenir feina per aconseguir amarrar els barcos, ja que el fang del fons és tou i l’àncora no s’enganxa amb facilitat.

En alguns llocs de l’embassament de Sau hi ha menys de 20 metres de profunditat, cosa que complica molt la pesca d’encerclament. No obstant, és l’únic mètode possible: «El palangre i l’arrossegament no funcionarien», afirma Trias, que al seu dia ho va provar tot fins a trobar el mètode adequat. Fins i tot va capturar alguns silurs amb palangre. Considera que aquesta vegada van més preparats; ja saben quina tècnica cal utilitzar: «Ja els vaig advertir: ‘o empreu una xarxa d’encerclament o esteu morts’».

Fonts del Departament d’Acció Climàtica asseguren que estan seguint el procés i són conscients que els primers dies són de presa de contacte. Com que l’assumpte s’ha tornat mediàtic, la idea és treure pressió als professionals de la pesca, que s’han sentit una mica desconcertats per l’expectació de la gent. Saben que hi ha poca profunditat i que potser només aconsegueixen pescar a la part més superficial, però ja treballen per aconseguir la màxima eficàcia i fer tantes captures com puguin.

Notícies relacionades

Sequera: Catalunya restringeix encara més l’aigua per a l’ús agrícola, industrial i urbà

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Al seu dia, Trias i els seus companys van arribar a treure’n una tona de peixos al dia: «Si en total en treuen 15 o 20 tones, serà un èxit. Ser efectiu en aquelles aigües és difícil, però almenys van més ben preparats que nosaltres».

El 2005, l’operació Sau es va interrompre a mitges perquè va començar a ploure amb força: «Teníem un contracte d’un mes, però amb l’aigua que va caure ens van enviar a casa». «Tant de bo ara també arribi la pluja», reflexiona.