¿Per què no s’aprova a Espanya l’educació obligatòria fins als 18 anys?

El 2011, el Parlament Europeu va recomanar als estats membre allargar l’educació obligatòria per combatre l’abandonament escolar primerenc. Després de la recomanació del Parlament Europeu, un grapat de països van adoptar la mesura. Per exemple, alguns estats d’Alemanya, així com Portugal, els Països Baixos i Hongria. En alguns casos, els estudiants poden combinar l’assistència a l’aula amb una feina a temps parcial. Mentrestant, a França i Itàlia l’educació obligatòria dura 10 anys, igual que a Espanya, on els 16 és l’edat legal per treballar. Espanya té, a més, altes taxes d’escolarització: 97% (14 anys), 96% (15 anys), 95% (16 anys). Entre els xavals i xavales de 17 anys, el percentatge és del 90%, que baixa deu punts percentuals entre els de 18 anys.

Recolzada per la majoria d’experts en educació, la mesura proposada pel Consell inclou escolaritzar en condicions de gratuïtat els alumnes amb edats iguals o inferiors als 18 anys que estan actualment desescolaritzats i també fer gratuït l’ensenyament secundari superior (batxillerat o FP de grau mitjà) per als que ja estan escolaritzats. La iniciativa tindria un evident cost econòmic a càrrec de les arques de l’Estat, que, segons el Consell, seria «assumible» perquè es tracta d’una «inversió rendible».

No va ser de la mateixa opinió el llavors ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo (PP), que va considerar que universalitzar l’educació fins als 18 anys era «una mala idea», entre altres motius, pel cost econòmic que porta.

Prèviament, un altre titular d’Educació –aquesta vegada del PSOE, Ángel Gabilondo (ministre entre el 2009 i el 2011)– va col·locar el debat a l’agenda política, però deixant clar que la prolongació seria «insensata» si el sistema continués sent rígid i «tots haguessin de cursar el mateix». El sindicat CCOO també s’ha mostrat històricament a favor de l’extensió.

A Catalunya, la comunitat educativa va estudiar la idea el 2016. El PSOE va arribar, fins i tot, a incloure-la en un dels seus esborranys electorals. Tanmateix, la qüestió mai ha anat més enllà del pur debat. La nova llei educativa, Lomloe (més coneguda pel cognom de l’exministra socialista que la va impulsar, Isabel Celaá) no va incloure l’extensió fins als 18 anys malgrat els reiterats suggeriments del Consell Escolar i les institucions europees.

Més estudis, més sou

En el seu informe del 2015, l’òrgan consultiu en temes d’educació assegurava que hi ha sòlida evidència científica que mostra que un any extra d’experiència escolar en l’educació secundària superior produeix, de mitjana, un increment en els ingressos anuals de l’individu de fins al 12%.

La proposta del Consell Escolar remarca la flexibilitat. Allargar l’educació no significa que tots els alumnes hagin de realitzar el mateix itinerari educatiu, sinó que «hi ha d’haver un increment de la llibertat individual en l’elecció de diferents vies formatives i una flexibilitat més gran en l’organització dels seus ensenyaments».

Notícies relacionades

La portada d’EL PERIÓDICO del 2 de juny del 2023

El pòdcast d’EL PERIÓDICO | La NASA resol que començarà a estudiar el fenomen ovni

El nou sistema hauria de facilitar, a partir dels 16 anys, la conciliació entre formació i ocupació. El Consell proposa diverses fórmules: formació professional dual, contractes per a la formació i l’aprenentatge, torns vespertins i ensenyament ‘online’ o semipresencial.

El Consell ha demanat històricament a les diferents forces polítiques que arribin a un consens bàsic amb l’objectiu d’augmentar la formació de les noves generacions i brindar, per tant, un futur millor. La institució suggereix una implantació progressiva de la mesura.