Club d’Educació i Criança d’EL PERIÓDICO

No llegeixis aquest llibre si estàs embarassada (devora’l després de parir)

‘La feina d’una vida’, la crua ‘memoir’ sobre la maternitat de l’escriptora Rachel Cusk, continua sent tan impactant com fa 20 anys, quan es va publicar per primera vegada.

4
Es llegeix en minuts
No llegeixis aquest llibre si estàs embarassada (devora’l després de parir)

E. P.

A una amiga embarassada se li poden regalar moltes coses. La majoria, inútils. ¿Algú, de veritat, utilitza els ‘walkies’ per escoltar el seu nadó plorar? ¿On viviu, al palau de Buckingham? Hi ha gent que també obsequia la futura mare amb un aparell que «tradueix» el plor del nadó; una màquina que, en funció de les característiques de les llàgrimes, et diu si la causa és la calor, la gana, l’avorriment o el bolquer moll. Una bajanada com una altra qualsevol. Igual que els collars d’ambre, els cridadors d’àngels o els popets per a prematurs. 

A una embarassada cal regalar-li moltes abraçades i molts petons, com ens deia la psicòloga Rosa Jové en aquestes pàgines la setmana passada a propòsit de com portar a terme una criança més ecològica i sostenible. Els llibres també són una bona opció. ‘Manual para padres primerizos’, del pediatre i neonatòleg José María Lloreda, ‘Tú eres la mejor madre del mundi’, del pediatre i expert en lactància materna José María Parici i ‘Nueve meses de espera’, de la ginecòloga Josefina Ruiz, són tres formidables i científics manuals amb què obsequiar una futura mare.

El llibre que mai hauria de llegir una dona embarassada és ‘La feina d’una vida’, publicat fa 20 anys per l’escriptora d’origen canadenc Rachel Cusk i rescatat recentment per algunes editorials. És un assaig lúcid i franc sobre l’experiència de ser mare. La seva lectura és imprescindible, però no en el moment de la gestació (uns mesos en què s’haurien d’evitar les preocupacions extres i l’ansietat pel futur immediat), sinó una vegada que s’ha donat a llum i s’hagi descobert que la maternitat no és, precisament, de color de rosa.

«En els seus pitjors moments, la maternitat s’assembla a l’infern»

‘La feina d’una vida’, de Rachel Cusk

«En els seus pitjors moments, la maternitat s’assembla a l’infern», descriu l’autora, que plasma la seva pròpia vivència en unes pàgines que –per pura sororitat– reconforten totes aquelles dones que han vist com la terra s’obria sota els seus peus després de parir. Llegir Cusk és una manera de no sentir-se sola. Sobretot és una manera de no sentir-se la pitjor mare del món perquè el teu nadó t’esgota, t’exaspera i fins i tot et provoca rampells d’ira.

«Quan vaig publicar el llibre em van intentar deslegitimitzar perquè consistia en un viatge personal en el qual hi havia veritat i sinceritat, tot i que fos crua», admet l’autora en una entrevista recent amb aquest diari.

Crues són les seves pàgines, sí. Fins i tot salvatges. Confessa al llibre que la majoria de les seves amigues no van parlar, al seu dia, de la realitat del part. Només una que, en un moment donat, «va suplicar a la matrona que li pegués un tret».

«He entrat en un món de planificació obsessiva en el qual les dones embarassades ja sol·liciten plaça a les escoles més demanades per a uns fills que encara no han nascut», critica Cusk, que va donar a llum a la seva filla de manera prematura després d’una complicada cesària. Asseure’s al sofà a plorar, desesperar-se per la claustrofòbia, acostar-se a la bogeria, estar tan cansada que no es distingeix la nit del dia, patir fantasies i al·lucinacions, sentir-se en un atzucac i tenir els sentiments bloquejats són actituds bastant més freqüents del que pensem entre les mares primerenques i que, tot i així, continuen sent tabús.

«Em sorprèn la facilitat amb què m’he dividit en dos. Em preocupa. Em consola», escriu l’autora, que no para de preguntar-se què és una mare.

«No crido perquè crec que la meva filla m’obeeixi, sinó perquè soc conscient de les ganes de tirar-la per la finestra»

‘La feina d’una vida’, de Rachel Cusk

La falta de son i hores de descans després de donar a llum –tan idíl·licament venudes en tantes novel·les i sèries de televisió– desespera fins i tot l’ésser més zen. Cusk confessa que algun dia s’havia tancat al lavabo per udolar desesperada. Cridava a la seva filla que s’adormís d’una vegada. «No crido perquè crec que m’obeeixi, sinó perquè soc conscient de les ganes que tinc de tirar-la per la finestra», admet.

Notícies relacionades

Commovedor i sincer, ‘La feina d’una vida’ no és el fruit literari d’una mare penedida. Cusk estima la seva filla, però això no li impedeix parlar que la maternitat té molt de turment i poc de conte de fades.

Si alguna lectora es queda amb ganes de més cruesa, sempre pot optar per llegir ‘Despojos’, al qual la canadenca analitza l’amor, el matrimoni i el divorci. I ho fa amb la marca de la casa: un ferotge i esquinçador bisturí.