Alves s’aferra a les imatges de la discoteca per dubtar de la versió de la víctima

L’exjugador del FC Barcelona Dani Alves s’aferra per defensar la seva innocència en la gravació de les càmeres de l’interior de la discoteca Sutton on en un lavabo d’un reservat presumptament va agredir sexualment una jove. Així ho exposa el seu recurs, firmat per l’advocat Cristóbal Martell i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, en el qual reclama la seva excarceració amb una sèrie de mesures, com l’obligació de comparèixer al jutjat, la prohibició d’acostar-se a la víctima i la instal·lació d’una polsera telemàtica per poder estar controlat. Una altra possibilitat que exposa és que se li imposi una fiança per aconseguir la llibertat condicional.

L’escrit que les imatges captades per les càmeres de seguretat de la discoteca de Barcelona posen en «severa quarantena o dubte valoratiu» algunes de les afirmacions que s’exposa en l’ordre de presó dictada per la jutge d’instrucció, i que ofereix credibilitat i versemblança a la declaració de la víctima. A l’entendre del lletrat, aquestes asseveracions «es revelen com a inconsistents per inexactes».

La intimidació

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

El recurs exposa que en el vídeo s’adverteix l’entrada de la denunciant, la seva cosina i la seva amiga a les 3.20 hores i durant 20 llargs minuts s’observa un grup de cinc persones conversant «de manera lúdica i festiva» envoltats de moltíssima gent» en un espai obert, que «dista molt al ser el context i escenari d’intimidació ambiental» que la jurisprudència estima com a necessari per «doblegar la capacitat de la víctima i la seva capacitat d’autodeterminació».

L’escrit detalla que la gravació es pot observar com Alves es dirigeix en un moment determinat al lavabo del reservat. Al cap de dos minuts (3.44 hores), la denunciant, «després d’estar durant un temps parlant amb les seves dues amigues i un cambrer, es dirigeix a la porta d’aquest habitacle i entra sense que el jugador «li franquegi el pas o obri la porta». L’advocat afirma que «les imatges parlen per si soles». Recalca que «aquest és el moment previ a la trobada sexual al diminut cubicle o lavabo en el qual va entrar primer un i després l’altra». Segons la defensa del futbolista, la dona «descriu i expressa com viscut en un clima de terror, pànic o microcosmos de dominació» un escenari que, al seu entendre, les imatges «desmenteixen».