La llei universitària causa irritació per la neutralitat política dels campus

La llei orgànica del sistema universitari (Losu) augmentarà el finançament de les facultats, reduirà la temporalitat del professorat, lluitarà contra la bretxa de gènere i mantindrà un equilibri entre la docència i la investigació. Fins aquí, tots d’acord. En un dels seus últims tràmits parlamentaris i després d’una esmena d’ERC i Bildu, el text es va modificar per afegir, al seu article 45.2, que els claustres estaven capacitats per «debatre temes d’especial transcendència».

En aquell moment, la modificació va aixecar sospites entre alguns membres de la comunitat universitària. Advertint que podria passar una cosa semblant al que va passar als campus catalans el 2019, més de mil professors universitaris han firmat una carta dirigida a senadors i diputats perquè la nova llei –que encara ha de ser aprovada al Senat– consagri «la neutralitat política i ideològica» dels claustres.

Segons l’opinió dels signants de la carta, l’esmena aprovada és vaga i dona peu a què puguin repetir-se posicionaments polítics com els que van tenir lloc a les universitats catalanes contra les condemnes dels polítics del procés l’octubre del 2019. En aquella ocasió, el Tribunal Suprem va ratificar la nul·litat de l’acord del claustre de la Universitat de Barcelona, de 21 d’octubre de 2019, pel qual es va aprovar el ‘Manifest conjunt de les universitats catalanes en rebuig de les condemnes dels polítics presos i a la judicialització de la vida política’.

Universitaris per la Convivència ha demanat que s’inclogui expressament en la Losu el deure de neutralitat ideològica de les universitats públiques i de tots els seus òrgans de govern i representació. «Només així –afegeixen– es conclourà qualsevol dubte sobre el tema i s’aprovarà una llei plenament respectuosa amb la Constitució, tal com ha sigut reiterada i consistentment interpretada pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem (TS). Lleis clares i vàlides és el mínim que els legisladors els deuen als ciutadans». 

Debat

L’esmena, en tot cas, desencadena posicions que xoquen entre si als campus. Els rectors de diverses facultats catalanes, com la Universitat de Barcelona (UB), la Pompeu Fabra (UPF) i la Politècnica de Catalunya (UPC), la defensen i l’emmarquen dins de la normalitat democràtica i la llibertat d’expressió. La cúpula de la Conferència de Rectors (en la qual hi ha representades les 76 universitats que hi ha a Espanya, 50 de públiques i 26 de privades) prefereix no opinar. El mateix passa amb els responsables de diverses universitats repartides per Espanya, des de Santiago de Compostel·la fins a Granada, Madrid i Euskadi, consultats per aquest diari.

En contra

Un dels pocs que sí que ha parlat és el rector de la Universitat de Salamanca, Ricardo Rivero Ortega. Jurista de formació, assegura que, malgrat la (neutra) literalitat de les paraules de l’esmena, el text «té la finalitat que es repeteixi el que va passar a Barcelona». El rector de Salamanca opina que hi ha un «alt risc» que es repeteixi aquell pronunciament dels campus catalans a partir d’una interpretació de la llei.

Rivero Ortega recorda que el Suprem, després de dues sentències prèvies de dues instàncies judicials, va anul·lar l’acord «perquè hi havia una vulneració dels drets fonamentals». «Això no s’hauria de tornar a repetir», insisteix. «L’esmena és innecessària», conclou després de ressaltar que «l’autonomia universitària significa que els polítics no han d’interferir a la universitat». «Prendre partit per una qüestió que divideix la societat és una cosa que violenta l’autonomia universitària. Quan hi ha opinions discrepants, un claustre no pot adaptar acords de naturalesa política i ideològica», sentència.

A favor

No obstant, Joan Guàrdia, rector de la UB, opina que «la universitat mai fa política de partits, però això no la converteix en una institució indiferent». Els claustres sempre s’han posicionat obertament en aquells temes en els quals, d’ofici, se senten concernits, admet. I cita com a exemple la polèmica sentència de ‘La manada’, el feminisme, la guerra de l’Iraq i la invasió d’Ucraïna. ¿On han d'estar, segons la seva opinió, els límits? «El límit ha de ser que la declaració ha de ser respectuosa i defensada amb arguments», conclou.

Notícies relacionades

¿Per què Espanya no té cap universitat al ‘top 100’?

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Daniel Crespo, rector de la Politècnica de Catalunya i nou president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), assegura que si es veten els assumptes d’especial transcendència no es podrien debatre temes que són importants socialment i que també tenen el seu vessant polític, com el canvi climàtic i la investigació genètica. «La universitat és un fòrum de debat, un espai on es discuteix. Però no és un espai polític perquè els polítics fan lleis. Del que estem parlant ara és de llibertat d’expressió. Una universitat treballa per a tota la societat, amb independència que faci una declaració», conclou.

En la mateixa línia, el vicerector de la Pompeu Fabra, Pablo Pareja, també entén l’esmena dins de la normalitat democràtica i la llibertat d’expressió, i més tenint en compte que, històricament, les facultats han sigut espais «afortunadament» plurals. «Les universitats no hem de convertir-nos en llocs on s’opini de tot, però sí que hem de complir el nostre paper i discutir assumptes que ens concerneixen o amb els quals ens sentim interpel·lats. Hem d’exercir aquest dret de manera responsable. És un dret i no s’ha d’anul·lar. És clar que apostar per un partit polític no correspon a la universitat. Del que parlem és d’una invitació al debat, no s’ha d’entendre com «com una anul·lació de la diversitat».