Rànquing Times Higher Education | La UB, la UAB i la UPF, entre les 200 millors universitats del món

A la forquilla de 501 a 600, hi trobem la universitat Ramon Llull, la de València i la de Vic. A la forquilla 601-800, hi ha les de Còrdova, Granada, URV i Santiago. La Universitat de Girona, la de Lleida, la UPC i la UIC són a la forquilla 801-1000. I la Universitat Carles III de Madrid està a la franja 1.001-1.200.

En les tres primeres posicions d’aquesta edició 2023 hi figuren la Universitat d’Oxford, Harvard i la de Cambridge. Els altres set llocs del ‘top 10’ els ocupen, per ordre Stanford, MIT, Califòrnia Institute of Technology, Princeton, Berkeley, Yale (totes dels EUA) i Imperial College of London.

El rànquing de Times Higher Education s’elabora a partir d’una sèrie de 13 indicadors que mesuren cinc àmbits concrets: docència, investigació, cites acadèmiques, internacionalització i transferència de coneixement. La suma d’aquests cinc àmbits és el que atorga la posició i la puntuació global a cada universitat. En aquesta edició, s’han avaluat 1.799 universitats, un augment respecte a les 1.662 de l’any passat.

Les ‘top’ d’Espanya

Analitzant les tres millors universitats de l’Estat (totes tres molt igualades), l’informe revela que la UB té una puntuació global de 55,7 punts sobre 100 (la número 1, Oxford, té 96,4 punts). El centre barceloní té els seus punts forts en cites (89,9 punts), en internacionalització (59,9), en transferència de coneixement (50,2) i en investigació (43,4). En docència rep una puntuació de 33,1.

La UAB, amb una puntuació global de 55,6 punts, és potent en cites (91,1) i en internacionalització (67,1). En transferència de coneixement rep un 43; en investigació, un 38,8, i en docència, un 35,1.

Per la seva banda, la UPF –que l’any passat va ser la universitat més ben situada de l’Estat– té una puntuació global de 55,4. De totes tres és la que té més puntuació en cites (91,5 punts) i en internacionalització (68,9). La puntuació de transferència de coneixement ha sigut de 46,2 i la de docència, de 32,6.

Escalada xinesa

Malgrat que les universitats nord-americanes continuen copant els primers llocs de la classificació, el rànquing registra un canvi de tendència a nivell global en l’àmbit de la investigació en el qual, remarquen els responsables de THE, «els EUA s’estanquen i la Xina millora».

De fet, les universitats xineses han escalat posicions, tot i que la internacionalització continua sent el seu punt feble. Entre les 20 primeres, hi figuren la Tsinghua (16) i Pequín (17). La tercera i quarta universitats xineses més ben situades són Fudan i Xangai Jiao Tong, als llocs 50 i 51. Totes dues han escalat des de les posicions 60 i 84 respectivament.

Segons THE, la preminència de les universitats dels EUA en el camp de la investigació està en retrocés en part, apunten, per «la creixent bretxa de producció entre les universitats d’elit i la resta». «Referent a la qualitat de la investigació, mesurada per cites acadèmiques, la Xina està atrapant els EUA. L’any passat, la puntuació mitjana xinesa en cites va créixer significativament de 55,6 a 58,0; mentre que en el mateix període, la puntuació dels EUA va baixar lleugerament de 70,0 a 69,4», apunta l’informe, que afegeix que la diferència és més gran si es compara amb els últims cinc anys. El 2019, la Xina tenia una puntuació mitjana en cites de 41,1 que ha passat a l’actual 55,6, mentre que els EUA han passat de 75,9 el 2019 a l’actual 72,9.

Notícies relacionades

El Congrés aprova la llei que atorga estabilitat laboral als investigadors

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Els EUA tenen 34 universitats al ‘top 100’, quatre menys que en el rànquing anterior (38) set menys que fa cinc anys (41). Per contra, la Xina ha passat de tenir-ne tres fa cinc anys a tenir-ne set. El pes dels EUA és encara aclaparador, però THE insisteix a apuntar aquest canvi de tendència que atribueix en bona part a la constant inversió que en els últims 20 anys ha fet el Govern xinès en l’educació superior i en la investigació. THE remarca que els resultats mètrics reflecteixen el curs acadèmic 2019-20, així que «el tancament per la pandèmia no és el factor que expliqui el declivi» nord-americà.

Stephen Toope, fins aquest mes vicecanceller de la Universitat de Cambridge, apunta que el paper emergent de la Xina en ciència hauria d’animar les universitats occidentals a col·laborar amb les seves homòlogues xineses. «Serà un gran problema si no podem col·laborar amb la Xina. Cap institució, cap país pot fer sol tota la tasca necessària per avançar en temes complicats com la crisi climàtica i les infeccions. Necessitem col·laborar», ha remarcat Toope.