Salvar el planeta o el paisatge

El desenvolupament del sector fa anys que està a mig gas perquè organitzacions ecologistes i propaisatge no aconseguien arribar a acords. Així, Itàlia es va marcar disposar d’una potència fotovoltaica instal·lada de 60 GW per a l’any 2030 i avui dia només en té 22 d’instal·lats. Es tracta d’una situació similar a la de moltes zones d’Espanya, sobre tot Catalunya, on malgrat l’emergència climàtica, la política –avalada d’una banda de la societat civil local– limita sobre manera la instal·lació d’estructures fotovoltaiques.

Un pas endavant

Veient la gravetat de la situació, organitzacions ecologistes i paisatgístiques van decidir fer un pas endavant fa uns dies i posar fi a les discrepàncies per reconèixer públicament que l’actual emergència climàtica, sumada a la urgència d’independitzar-se del gas i el petroli russos, requereixen un canvi de rumb que permeti accelerar la instal·lació de parcs fotovoltaics i eòlics. L’acord va ser segellat per WWF Itàlia, Legambiente (la principal organització ecologista italiana) i el Fons per a l’Ambient Italià (FAI), entitat que des de 1975 s’ocupa de preservar la història, l’art i el paisatge del país.

En un document titulat ‘Paisatges renovables’,les organitzacionsvan apressar a crear un pla nacional per accelerar la instal·lació de renovables de cap a cap del país. «Per a la humanitat, lluitar contra el canvi climàtic és avui la mare de totes les batalles. N’hi ha prou de recordar la ferocitat del tòrrid estiu del 2022 i els seus espantosos danys a l’agricultura, als rius, a les pastures, i als boscos, és a dir, al paisatge», va explicar Marco Magnífico, president de la FAI, en un missatge dirigit al Govern de la ultradretana Giorgia Meloni, que té previst recórrer a les reserves ‘offshore’ de gas italianes per suplir la reducció de les importacions de Rússia.

En una entrevista recent amb el diari La Repubblica, Magnífico va dir que la principal raó d’aquesta aliança entre paisatgistes i ecologistes neix com a resposta a l’obcecació d’una burocràcia governamental que, segons el seu parer, continua entestada en «excessos ideològics nocius per al país» i que impedeix instal·lar panels fins i tot en teulades d’edificis on no es veuen. Va explicar llavors el cas d’un monestir a Lecce, recentment restaurat pel FAI, que té una teulada plana que va ser rebaixada i que, per tant, no quedava a la vista. Es va sol·licitar autorització per col·locar-hi plaques solars i les autoritats van denegar la proposta. «Vam recórrer la decisió argumentant que ningú podria veure els plafons si s’hi instal·lessin. «Ens van dir que es veurien des d’un helicòpter».

Neonegacionistes i terrats

Neonegacionistes i terratsEn entrevista amb EL PERIÓDICO, José Donoso, director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), la patronal del sector, també es queixa dels «neonegacionistes» que s’oposen als grans projectes fotovoltaics. Evoca dos problemes: d’una banda, falta de flexibilitat del costat de l’Administració, que s’explica sobretot pels escassos recursos humans dels departaments que han d’analitzar els projectes; de l’altra, el rebuig social d’una minoria que condiciona l’acceptació política als grans projectes.

Malgrat tot, Donoso diu que el sector està vivint «el seu millor moment a Espanya». El diari Le Monde ho testifica en un ampli reportatge publicat recentment. També el sector eòlic viu dies d’auge. Al novembre, Red Eléctrica España –la companyia que gestiona el sistema elèctric– va publicar una sèrie d’indicadors que demostraven que el país havia viscut «nou dies d’or» que havien catapultat la producció energètica eòlica entre el 15 i el 23 de novembre.

Tanmateix, malgrat aquestes fites, Espanya és encara lluny del camí cap al compliment dels objectius establerts en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), que preveu que per al 2030 Espanya tripliqui la potència actualment instal·lada de fotovoltaica. Especialment decebedor és el retard a Catalunya i el País Valencià.

Fa uns dies, una quinzena de personalitats catalanes van criticar la Generalitat perquè situa Catalunya «a la cua d’Europa i d’Espanya en sobirania energètica i energies renovables». Segons el manifest, només el 17% de l’energia generada a Catalunya és d’origen renovable, mentre que la mitjana espanyola –impulsada per l’auge a Extremadura i les dues Castelles– és del 46,7%. Catalunya consumeix gairebé mig milió de barrils de petroli al dia.

Per superar aquest impàs, alguns grups de la societat civil proposen una via intermèdia: instal·lar massivament plaques a les teulades d’edificis, a les superfícies dels hivernacles i en zones mineres. Segons un estudi acabat de publicar per la plataforma cívica Alianza Energía y Territorio (ALIENTE), a Espanya hi ha «prou superfície per instal·lar 181 GW que produirien més de 272.037 GW h a l’any en energia fotovoltaica sense cap impacte ambiental o amb un de mínim». Amb aquesta estratègia, argüeixen, n’hi hauria prou per aconseguir que Espanya fos autosuficient, ja que el potencial de producció «és una mica superior al consum anual d’electricitat a Espanya el 2021».

Tot i que la proposta no està exempta d’esculls, entre els quals hi ha el fet que caldria posar d’acord milers d’ajuntaments, a França acaben de fer un pas en aquest sentit, ja que el Parlament va aprovar una mesura que, si es ratifica, farà obligatòria la instal·lació de plaques fotovoltaiques en pàrquings exteriors coberts de més de 1.500 metres quadrats.

 

 

Notícies relacionades

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR

 

 

---