Detingut a Barcelona
Veïns de Miguel Ricart: «Em trobo fatal després de saber que tenia un assassí al costat»
L’únic condemnat pel crim d’Alcàsser amb prou feines sortia del narcopís del Raval i evitava els conflictes amb els pocs veïns que van gosar recriminar-li que amb la seva activitat omplís les escales de toxicòmans
«Baixet», «prim», «xuclat», «esquerp», «seriós». Així descriuen Miguel Ricart, l’assassí d’Alcàsser, els veïns del Raval de Barcelona que han conviscut amb ell durant els últims mesos abans de la seva detenció aquest dimarts. Sempre anava amb gorra, aparentava més de seixanta anys –malgrat que en té 53 anys– i amb prou feines sortia del narcopís que regentava i que havia portat al límit la paciència de tota la comunitat. La immensa majoria d’inquilins d’aquest bloc, ubicat en el número 10 del carrer Aurora, són d’origen estranger: francesos, suïssos o albanesos. Però queda una família espanyola a la finca que sí que havia sentit parlar del crim de les tres menors a Alcàsser el 1992 i de Miguel Ricart, àlies ‘el Rubio’.
«Me n’he assabentat aquest matí per la premsa», explica la mare d’aquesta família barcelonina, que demana mantenir-se sota anonimat. «Em trobo fatal després de saber que tenia un assassí al meu costat, un veí. És molt gros. Va matar tres nenes», assegura. «No parlava amb ell. Era bastant esquerp. No era agradable, ni et saludava. Queia molt malament. Però no m’imaginava això», prossegueix.
Una altra veïna francesa, que viu amb la seva parella dues plantes per sobre del narcopís de Ricart, es planteja mudar-se. Malgrat que, com la majoria, no havia sentit parlar mai d’Alcàsser, esbrinar que el veí eixut i demacrat de la primera planta va estar condemnat a més de vint anys de presó per assassinar, violar, torturar i enterrar tres nenes ha sigut la gota que ha fet vessar el got. «¿Com pot sortir de la presó tan aviat algú que ha fet això?», pregunta, després d’escoltar que està en llibertat des del 2013. No són els únics que es plantegen mudar-se.
Aquesta parella francesa, com la resta de veïns, havien de conviure amb un timbre que sonava a tota hora. Els toxicòmans, expliquen, es confonien amb els botons del porter automàtic a causa de l’ansietat. «Entraven i sortien durant les 24 hores del dia», afegeix un altre home, d’origen estranger, que viu al mateix replà.
Dos anys de narcopís
La majoria d’inquilins van saber de l’operació policial que els investigadors de la Guàrdia Urbana de Barcelona i dels Mossos d’Esquadra van activar aquest dimarts a la tarda contra el narcopís de Ricart. Van celebrar que el domicili, ocupat il·legalment per Ricart i un altre home, quedés clausurat. Afirmen que aquest pis de la droga, en el qual es venia heroïna i crac i era dels poquíssims que encara toleren el consum injectat de droga al seu interior, feia dos anys que estava en funcionament. «Ho havíem denunciat moltes vegades a la policia», manté indignada la família barcelonina. Però ningú sap en quin moment va començar a dirigir-lo Ricart.
El 2021, Ricart va ser identificat per la policia en una casa okupada de Madrid investigada per funcionar com un punt de venda de drogues. Va ser la primera vegada que es va saber de Ricart després de fugir a França perseguit per la premsa poc després de sortir el 2013 de la presó d’Herrera de la Mancha, a Ciudad Real, al beneficiar-se de la ‘doctrina Parot’.
Notícies relacionadesAl costat de la porta principal de la finca hi ha un centre que ajuda migrants a aprendre idiomes. Un dels educadors, el Marc, que havia creuat algunes paraules amb Ricart, assegura que amb prou feines sortia de casa. A ell Ricart li va explicar que treballava de conductor. No era veritat. Segons les fonts policials consultades, Ricart sobrevivia al narcopís, que li permetia continuar consumint droga. El més semblant a una mort social.
Un altre veí d’origen albanès va recriminar a Ricart en un parell d’ocasions que per la seva culpa l’escala estigués infestada de toxicòmans. «Li vaig dir [a Ricart] que fes el que volgués amb la seva vida però que en aquest edifici havíem de viure tots i nosaltres no podíem aguantar-ho», va explicar ahir a la nit a aquest diari. «Vaig arribar a discutir amb ell», assegura, però Ricart evitava el conflicte, volia passar desapercebut. Per més que elevés el to de la queixa, Ricart ni s’immutava i responia simplement amb un «tranquil, tranquil».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"
- Fenomen extrem als EUA L’huracà més violent de les últimes dècades arriba a Florida
- "Casa teva serà el teu taüt"
- Futbol El City tem que l’adeu de Begiristain arrossegui Guardiola
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- 'La vegetariana', de Han Kang: una dona que vol ser una planta
- CRÍTICA Han Kang: sang i ossos
- Apunt Futbolistes sense edat
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"