Audiència de Barcelona

La víctima al seu entrenador de futbol femení: «Et considero un violador»

  • El processat, que s’enfronta a 15 anys de presó, va negar que hagués tingut relacions sexuals amb la jove marroquina

La víctima al seu entrenador de futbol femení: «Et considero un violador»

TSJC

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Era una jove promesa del futbol femení. La seva trajectòria als equips infantils i cadets en diferents clubs catalans, com el Molins de Rei i el Fontsanta de Cornellà de Llobregat, la va portar a acariciar la seva participació en la selecció del seu país d’origen, el Marroc, des d’on va viatjar a Espanya el 2008 per instal·lar-se a Sant Joan Despí. La seva ascendència com a golejadora es va truncar de cop quan va fer un pas endavant i va denunciar les presumptes violacions contínues a les quals la sotmetia el seu entrenador, Francisco R. T. Va abandonar el futbol i es va allunyar dels estadis. Els missatges de mòbil i els informes dels psicòlegs van posar entre les cordes el processat. «Et considero un violador», li va escriure ella. L’acusat li va contestar: «Entenc que m’odiïs». Segons l’acusat, aquests whatsaps són una venjança perquè ell va explicar a la família, després d’un intent de suïcidi de la noia, que ella tenia un nòvio.

Els pèrits psicòlegs van afirmar que la simptomatologia de la víctima, que era menor, era «compatible» amb els fets, l’«experiència viscuda» i «exposició prolongada en el temps d’agressió sexual». El processat, per a qui el fiscal reclama 17 anys de presó (violació i apropiació de diners d’un compte), va negar que hagués tingut relacions sexuals amb la noia. Segons el parer d’aquests especialistes, la manera d’actuar de l’acusat segueix un patró habitual: una persona major d’edat, de confiança (els pares d’ella no parlaven castellà i ell es va erigir en el seu tutor) i la utilització d’amenaces i coaccions per perpetuar els seus presumptes atacs sexuals, que es van produir de manera contínua entre el 2013 i el 2014. La noia va intentar després, el 2015, suïcidar-se en dues ocasions.

Sentiments contradictoris envers el seu presumpte agressor, com la creença que l’estava traint, així com l’adaptació a la situació que patia per mera «supervivència», va provocar que la víctima no denunciés el que era el seu entrenador de futbol fins mesos després dels successos, el 2016. Una altra dada, segons els psicòlegs, la noia «no tenia l’acompanyament de la seva família», que no parlava espanyol, i se’n «quedava al marge». L’acusat, van incidir els pèrits, era inicialment «el referent i una persona de confiança», raó per la qual «va costar fer el pas de denunciar».

«Només l’acompanyava als entrenaments»

El processat, Francisco R., va rebutjar totalment que hagués mantingut relacions sexuals amb la víctima i que s’hagués quedat sol en algun moment amb ella, malgrat que el fiscal argumenta en el seu escrit d’acusació que les presumptes violacions es van cometre a casa d’ell, a la d’ella i al cotxe. «Jo no n’era el tutor legal i només l’acompanyava als entrenaments», va al·legar. Va explicar que a la noia marroquina a casa seva no l’estimaven i que li explicava que «li pegaven, que no la deixaven ser espanyola ni ser feliç. Portar-la a casa era un suplici; no hi volia anar. Sempre he intentat ajudar-la».

Notícies relacionades

Sobre unes converses de mòbil intervingudes de suposada índole sexual, l’acusat les va justificar afirmant que intentava sempre calmar la jove i que l’endemà parlava en persona amb ella. Va explicar que «tot va esclatar» quan un dia que ella acudir a l’hospital per un intent de suïcidi, va explicar a la família marroquina de la noia que ella tenia un nòvio. «Jo no podia mentir més», va recordar. A partir d’allà, la relació es va tallar. Segons Francisco R., la víctima, que es va barallar amb la seva germana en aquell moment, li va dir: «M’acabes de fotre la vida i jo te la fotré a tu». «M’enviava 10 o 12 missatges al dia», va precisar l’imputat.

El fiscal va insistir en el seu informe final que el relat de la noia és «coherent» i ofereix una «riquesa de detalls i precisions que el fan totalment creïble, i és la prova «nuclear» de la investigació.  «És una barbaritat inventar-se una denúncia així», va remarcar. Segons l’acusació pública, el processat va atacar la noia en una «situació de domini i de confiança».