Una estafa miserable: a judici per enganyar un germà amb discapacitat

Aquesta rocambolesca història va començar fa 11 anys, el 2011, amb el primer préstec i va continuar fins al 2015, quan un jutjat de primera instància de la capital catalana va obrir un procediment per executar la residència de la víctima davant l’impagament de l’últim crèdit utilitzat per cobrir part del deute de dos d’anteriors. Dos anys després d’aquesta resolució, el 2017, va començar la investigació judicial pel presumpte engany que ara es jutjarà. A part de la petició de pena per a l’autor de la suposada estafa, B. J. T. A., la fiscalia sol·licita l’arxiu per a dos imputats més al considerar que no tenien coneixement de les limitacions cognitives que pateix el damnificat.

Deteriorament cognitiu

L’acusació pública afirma que la víctima va patir el 1993 un accident vascular cerebral i una hemorràgia causada per un aneurisma (bombament anormal en les parets d’un vas sanguini) que li van ocasionar un «deteriorament cognitiu i de memòria» i un trastorn de la conducta. L’octubre del 2015, un jutjat va arribar a declarar la seva incapacitat parcial per a afers civils.

Anys abans, el 2 de desembre del 2011, quan ja patia aquesta patologia, el seu germà el va seduir per formalitzar un préstec solidari per 47.091 euros, abusant d’aquesta especial vulnerabilitat «derivada del seu deteriorament», segons la fiscalia. L’objectiu, precisa, era «obtenir un enriquiment econòmic injust a la seva costa». L’afectat va accedir a causa de l’especial relació de confiança que els unia.

Cadena de crèdits

Aquest préstec va ser contractat i firmat davant un notari i van fixar un interès del 10% anual i un sol termini de devolució per un import de 51.800 euros. El pagament es va garantir amb el domicili de la víctima a Barcelona, que, a causa de les seves limitacions mentals, no era «conscient» del que estava ratificant ni de les conseqüències que aquell préstec generava per al seu patrimoni, argumenta l’acusació.

Com que aquell crèdit no va poder ser liquidat, l’imputat va tornar a convèncer el seu germà perquè contractés, el 3 d’abril del 2012, un altre préstec per valor de 15.190 euros, posant també com a garantia la casa de la víctima. La fiscalia insisteix en el seu escrit d’acusació que la víctima desconeixia l’abast de la seva acció per la malaltia que pateix.

Notícies relacionades

Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR

Albirament d’un OPNI

Però la roda no es va parar aquí. Cap dels crèdits va ser liquidat, de manera que els prestamistes van instar judicialment que es complís el pactat i van exigir el desemborsament del deute. Davant aquesta situació, l’acusat suposadament va tornar a manipular el seu germà i va aconseguir que rubriqués el juny del 2014 amb una immobiliària un tercer préstec de 106.040 euros. L’aval: de nou, la vivenda del germà. Això sí, una part d’aquesta quantitat va ser destinada a satisfer el deute dels altres dos préstecs.

Aquest tercer crèdit tampoc va ser tornat, per la qual cosa la immobiliària va iniciar el 2015 un procediment dirigit a executar la residència de la víctima. El jutjat civil en el qual va recaure aquest cas va acordar començar un procediment d’execució hipotecària. I no només pels 106.000 euros, sinó pels interessos. En total: 144.260 euros (quantitat que es reclama com a indemnització). L’escrit de la fiscalia no detalla com va acabar el procediment per l’impagament del tercer préstec.