Tot el que mai has vist d'un tanatori

Darrere d'una sala de vetlla del tanatori Sancho d'Àvila, un equip de professionals treballen a contrarellotge per a oferir el millor servei possible a les famílies

Una tanatopractora prepara el fèretre abans d’obrir la sala de vetlla

Una tanatopractora prepara el fèretre abans d’obrir la sala de vetlla / Àngel García

5
Es llegeix en minuts
Xavier Pareja

El tanatori Sancho d'Àvila va ser pioner a Espanya en la introducció de la vetlla fora de casa l’any 1968. En el seu interior, un equip de desenes de persones treballen a contrarellotge perquè en el termini de 24 a 48 h – tal com contempla la legislació espanyola– les famílies puguin acomiadar-se de la persona estimada que ha mort de la millor forma possible abans de l'enterrament o a la incineració.

“La vetlla és un moment que no tornarà a repetir-se i que juga un paper transcendental per a començar el dol”. Parla Josep Antón Díaz, responsable de protocol de Mèmora a Barcelona que, des de fa 33 anys, treballa en el tanatori de Sancho d'Àvila amb la missió d'oferir un tracte personalitzat a les famílies. Coordina l'arribada dels nous serveis i d'aquells que salin al llarg del dia. “Soc com el ‘maitre’ d'un restaurant. Rebut a la família, els explico tot el que han contractat, estic amb ells quan veuen a la persona difunta i els vaig atenent en tot moment per a resoldre problemes o oferir-los allò que necessitin a cada moment”, explica. Quan les famílies arriben al tanatori, ell ja s'ha assegurat que la sala estigui en condicions, que les flors hagin arribat i que tot estigui en ordre. “Les atenc des que entren i fins que surten”, apunta.

Però ell és tan sols una de les cares més visibles de totes les peces que entren en joc en l'engranatge del funcionament del tanatori. Després de les sales de vetlla hi ha un conjunt de passadissos i espais en els quals els diferents equips, als quals ningú veu, treballen coordinats per a oferir un servei únic i cada vegada més personalitzat.

La rebotiga del tanatori

I no hi ha millor manera d'entendre-ho, que explicar-lo. El treball del tanatori comença amb la comunicació de la defunció per part de l'hospital, la residència o de la mateixa família. Un vehicle especialitzat es trasllada per a recollir a la persona morta. Se la identifica i la hi trasllada al tanatori, on les restes es conserven en una cambra frigorífica a una temperatura d'entre 2 i 8 graus, com estipula la llei.

Mentrestant, l'equip d'assessors atén la família per a informar-los de tot el necessari en una entrevista personal. En aquest contacte es decideixen tots els detalls de la cerimònia. Es parla del tipus de fèretre, els recordatoris que es lliuraran, les flors, la roba que portarà el mort i els horaris, entre altres. “És fonamental explicar, informar i oferir tranquil·litat a les famílies. Els transmetem que estan en bones mans i que ens ocuparem de tot, sempre tenint en compte les seves necessitats”, detalla Núria Gilart, assessora de Mèmora.

Un sacerdot es prepara abans del funeral



/ Àngel García

Una de les labors més importants és la preparació del cos a la sala de tanatopràxia. En el tanatori Sancho d'Àvila, Jordi Fernández i el seu equip preparen el cos. Ho renten, ho desinfecten, li donen un massatge per a trencar la rigidesa ‘post mortem’ i el tapen amb cotó. Una vegada dins del fèretre se li vesteix, es pentina i es maquilla. Sempre de manera natural i per a oferir la millor i més real imatge del difunt. “El meu principal objectiu és que les famílies puguin acomiadar-se del seu ser estimat i que el record sigui el més amable possible”, assegura Fernández.

En la floristeria, Edith Lozada prepara les corones i rams que acompanyaran a la persona difunta en el seu últim viatge. “Treballar aquí és com una teràpia. Entendre que el dol té un procés, i viure totes les fases envoltada d'aquestes famílies, em fa comprendre que tots, en algun moment, passem per aquesta pena, però hem de continuar endavant. Això m'ha ajudat a poder donar ànims als altres”, reflexiona la florista del tanatori Sancho d'Àvila.

Serveis cada vegada més personalitzats

Tot el procés explicat en l'apartat anterior, finalitza amb l'obertura de la sala a la família. En aquest moment, la pilota passa a la teulada de l'equip de protocol. Díaz s'assegura en tot moment del benestar de la família i a atendre totes les necessitats i dubtes que puguin sorgir fins al moment de l'enterrament o la incineració. Com serà la comitiva fúnebre, l'aparcament, el servei d'àpats, la possibilitat de besar a la persona morta… són algunes de les qüestions que el responsable de protocol controla.

La cerimònia es prepara al mil·límetre. “No hi ha marge d'error i intentem que el procés sigui de la millor forma per a la família. Les escoltem i connectem amb elles. Intentem que tinguin la tranquil·litat i la satisfacció que la persona se n'ha anat de la forma que volia. Per això hi ha molta exigència. Que tot surti bé els ajuda a començar el dol de millor forma”, explica el responsable de protocol de Mèmora a Barcelona.

Josep Antón Díaz, responsable de protocol de Mèmora a Barcelona, segueix una cerimònia en directe des de la sala de control



/ Àngel García

En aquest sentit, Díaz destaca que la personalització del servei s'ha convertit en un aspecte fonamental en els tanatoris, sobretot, en les vetlles laiques, que ja representen gairebé el 34% dels serveis. Música personalitzada, discursos de família i amics, o vídeos i fotografies per a projectar en la cerimònia s'han convertit en el més habitual. “Les famílies volen que el servei se sembli al que la persona morta volia i, a diferència d'un funeral religiós, hi ha molt de marge de maniobra. Nosaltres ens encarreguem d'ajudar-los i intentar que tot surti segons els seus desitjos”; afirma.

El viatge acaba en la cerimònia. En aquest moment, s'emprèn el camí al cementiri. “Cada trajecte fins al cementiri o crematori és una lliçó de vida que m'ajuda a valorar el que tinc, especialment quan porto a algú més jove que jo”, reflexiona David González, xofer de Mèmora.