Llargues llistes d’espera
La llei de famílies «garanteix» l’accés a les teràpies per a nens d’atenció primerenca
No estan incloses en el Sistema Nacional de Salut i l’accés és desigual i amb llargues llistes d’espera, una cosa que la nova norma pretén corregir
Entre un 3% i un 5% dels nens neixen amb alteracions cerebrals, que els impedeixen o dificulten l’aprenentatge i que amb adequades teràpies i en un estadi incipient en molts casos poden corregir-se. És el que es denomina atenció primerenca, un servei sanitari que no està inclòs a la cartera del Sistema Nacional de Salut i depèn de cada autonomia, cosa que provoca que hi hagi desigualtat en l’accés i, atesa la falta de recursos i professionals, llargues i opaques llistes d’espera. Per això, molts pares recorren a la sanitat privada per pagar aquests logopedes, fisioterapeutes o psicòlegs que necessiten els seus fills de manera urgent, ja que el tractament precoç és el més efectiu.
Per mirar de posar solució a aquest problema, la llei de famílies reconeix a Espanya el «dret a l’atenció primerenca», segons el text de l’avantprojecte a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. L’article 19 de la norma aprovada dimarts en el Consell de Ministres estableix que «les Administracions Públiques garantiran el dret subjectiu de les persones menors d’edat i les seves famílies a tenir accés universal a una atenció al desenvolupament infantil primerenca, gratuïta i de qualitat, i no limitada a la primera infància, i que garanteixi la continuïtat assistencial durant tota la vida».
Així mateix, la norma estableix un «marc estatal de suport als primers 1.000 dies» després del naixement d’un fill i en aquest context també assenyala que «en el cas dels menors d’edat amb discapacitat o altres situacions de vulnerabilitat, les administracions competents asseguraran l’atenció primerenca i facilitaran els suports educatius que garanteixin el dret a l’educació, afavorint i facilitant l’escolarització, el suport i el reforç educatiu, en els casos en els quals sigui necessari, així com el suport i l’assessorament a les seves famílies».
Els terminis
La llei ha arribat tan tard al Consell de Ministres que corre el perill que no pugui entrar en vigor l’any que queda de legislatura, tot i que la ministra proponent, Ione Belarra, ha assegurat aquest dimecres que la pretensió és «córrer el màxim possible» perquè doni temps abans que es convoquin, a final del 2023, les eleccions generals. «No hi hauria d’haver grans problemes», ha assenyalat.
Una vegada la llei entri en vigor, serà el moment de comprovar si el reconeixement del dret a l’atenció primerenca serveix per estendre i acabar amb les barreres d’accés, ja que la petició de les famílies amb nens amb problemes de neurodesenvolupament és que aquestes teràpies siguin incloses en el Sistema Nacional de Salut. De fet, en dues ocasions han presentat més de 400.000 firmes al Congrés amb aquesta petició.
Famílies monoparentals
Notícies relacionadesD’altra banda, el Ministeri de Drets Socials ha precisat aquest dimecres que unes 300.000 famílies monoparentals seran reconegudes, amb la nova llei, com a famílies nombroses i podran accedir als beneficis socials. Seran totes aquelles formades per un únic progenitor i tinguin més de dos fills, per la qual cosa, segons han denunciat els afectats, es quedarà fora de les ajudes el 70%, que són les que tenen un únic descendent.
Així mateix, el Ministeri de Ione Belarra ha xifrat en 700 milions el cost aproximat de la nova llei.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
