ENTREVISTA

M. Carmen Ruiz Cantero «El dolor és una patologia molt incapacitant»

La investigadora lidera un projecte l’objectiu del qual és desenvolupar nous fàrmacs per disminuir el dolor

M. Carmen Ruiz Cantero «El dolor és una patologia molt incapacitant»
3
Es llegeix en minuts

El dolor és un problema de salut pública de primera magnitud. M. Carmen Ruiz Cantero, de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB, és la investigadora principal d’un projecte que busca desenvolupar nous fàrmacs per disminuir el dolor. El projecte liderat pel grup de Santiago Vázquez i Eugènia Pujol, de la UB, en consorci amb Enrique J. Cobos del Moral, de la Universitat de Granada, i Emanuele Amata i Agostino Marrazzo, de la Universitat de Catània (Itàlia), ha rebut 300.000 euros de la convocatòria CaixaResearch Consolidate 2022, de la Fundació La Caixa.

¿El dolor és més que un símptoma que alguna cosa va malament? 

Fins fa poc es considerava només un símptoma, però és també una malaltia. Es defineix com una experiència emocional i sensorial desagradable que sentim com a senyal d’alarma del sistema nerviós que alguna cosa no va bé. Però de vegades el dolor, tot i que sigui de curta durada i desaparegui en poc temps, és molt intens (dolor agut), com per exemple després d’una cirurgia, i necessitem alleujar-lo amb fàrmacs. A més, hi ha també el dolor crònic, que dura molts mesos o anys, cosa que resulta molt entorpidora i fa que sigui necessari l’ús de fàrmacs per calmar-lo i millorar així la qualitat de vida

¿No se sap el que és el dolor fins que es pateix de veritat?

El dolor és molt subjectiu, cada un el pateix de manera diferent. És, això sí, una patologia molt incapacitant.

Sent un greu problema de salut pública, ¿és un tema poc investigat? 

Sí, no és l’àrea en la qual més s’investiga o en què més s’inverteix. Tanmateix, moltes persones pateixen dolor. Es calcula que una de cada cinc persones a Europa conviu amb algun tipus de dolor crònic que fa minvar la seva qualitat de vida i té importants repercussions socioeconòmiques, a més d’elevats costos mèdics associats.

¿Els fàrmacs actuals no serveixen?

Els tractaments analgèsics que existeixen actualment són poc eficaços i tenen molts efectes secundaris adversos. Per això és important anar descobrint noves dianes terapèutiques i saber en quin tipus de dolor són importants.

¿Què persegueix el seu projecte? ¿Erradicar el dolor?

El dolor ha d’existir, és un senyal d’alarma necessària per a la nostra vida. El que sí que es pot fer és alleujar-lo, que el pacient no pateixi i millorar així la seva qualitat de vida. El que intentem és buscar tractaments que redueixin el dolor i en com més tipus de dolor, millor. De moment, en aquest projecte, i en fase preclínica, hem provat en artritis i en postoperatori i funciona molt bé.

¿En què es basa la seva investigació?

Treballem amb dues dianes biològiques, dues proteïnes, que són molt importants per al dolor. Hem realitzats molts estudis preclínics en diferents models animals en què hem comprovat que si administrem de manera conjunta dos fàrmacs molt nous, que han superat ja els assajos de seguretat en humans, l’efecte analgèsic és molt més gran que si s’utilitzen per separat. Cada un d’aquests fàrmacs va dirigit a una diana. Però nosaltres hem desenvolupat ja molècules duals perquè el mateix fàrmac tingui efecte sobre les dues dianes alhora i l’efecte sigui molt més potent.

Estan en fase preclínica i treballen amb rosegadors. ¿Com saben si tenen dolor?

Al laboratori intentem buscar models experimentals que reprodueixin, de la millor manera possible, els problemes que pateixen els pacients amb dolor. I per avaluar-ho tenim diferents tipus de tests que es basen en la resposta que produeix l’animal o en el seu comportament. Per exemple, si li apliquem un estímul, quant triga a respondre, si corre més o menys, si se li han tret les ganes de fer les seves activitats diàries, com excavar en un cau... A més, podem gravar-los i identificar per la cara que posen si tenen dolor o no gràcies a un algoritme d’intel·ligència artificial que hem desenvolupat al laboratori. 

¿Per quan la fase clínica?

Esperem que al més aviat possible, però els assajos preclínics porten el seu temps. Cal determinar quina de les molècules duals passa a la següent fase, si cal millorar les seves característiques, estipular les dosis i per a quin tipus de dolor pot ser més efectiu.

Notícies relacionades

¿Què significa per al projecte la subvenció de la Fundació La Caixa?

És molt important perquè ens permet continuar avançant en els nostres experiments, continuar investigant aquestes dianes terapèutiques, i desenvolupar fàrmacs més efectius, més segurs i no addictius. És essencial perquè al final el que fem al laboratori arribi als pacients i acabi millorant la seva qualitat de vida.  

Un futur d’oportunitats