Educació a Catalunya

Educació impulsa la taula per a una escola inclusiva entre l’escepticisme de les famílies, que demanen «fets»

  • «Els debats estan molt bé, però els nostres fills són a l’escola avui; necessitem accions i inversió ja», reclamen els afectats

  • «Vaig estar parlant amb Cambray sobre les cuidadores sanitàries i desconeixia la poca formació que reben», explica Ana Ibáñez

A1-144624928.jpg

A1-144624928.jpg / ZOWY VOETEN (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ana Ibáñez és mare, membre de la plataforma per la infermeria escolar i una de les més de 100 persones que aquest dilluns a la tarda van assistir a la presentació de la Taula de Participació per a un Sistema Educatiu Inclusiu, integrada per representants de diferents sectors: famílies, entitats, administracions públiques, alumnat, professorat i experts del món universitari. Una taula amb què Educació assegura que vol «fomentar la participació de la comunitat educativa, i donar veu i escoltar activament les entitats implicades per construir i fer avançar la mirada de la inclusió en tot el sistema educatiu». «Ningú no pot dir que sigui una mala idea», assegura Ibáñez, que no pot ocultar certa desconfiança. «Anem cinc anys tard. El que volem i necessitem són actuacions, no debats. Els nostres fills i filles són a l’escola ara», resumeix aquesta activista per l’educació inclusiva, que considera que la creació de la taula és un intent del Departament de demostrar que està per la feina.

«Som al 2022; el que fan falta són accions. Crear espais de reflexió és positiu, però que ho facin en paral·lel a la inversió i als fets», insisteix Ibáñez, que aquest dilluns va aprofitar per parlar amb tots els representants polítics congregats en l’acte, que era només una presentació, ja que la primera sessió d’un grup de treball no començarà fins al 22 de novembre.

«Vaig estar parlant amb el conseller Josep Gonzàlez-Cambray sobre les cuidadores sanitàries i no tenia ni idea de la poca formació que reben aquestes cuidadores. Una responsabilitat tan gran no pot recaure sobre la persona que té la situació més precària als centres», exemplifica l’activista, que tampoc no entén la necessitat de fer un auditoria per esbrinar per què no s’ha desplegat el decret de la inclusiva. «¿De veritat algú té algun dubte sobre per què no s’ha desplegat?», reflexiona. «En la presentació hi havia gent que estava enfadada. Un senyor deia que estem igual que fa 30 anys, encara en la línia de sortida. No avancem. Els gestos estan molt bé, però necessitem actuacions», prossegueix Ibáñez.

A ulls d’aquesta mare, membre de la plataforma per la infermeria escolar, el Govern «té voluntat i el discurs està molt bé, però diuen que han fet molt camí i això no és veritat; només cal anar a les escoles per veure-ho», prossegueix Ibáñez, que cada curs ha de suplicar que la seva filla pugui anar d’excursió, que es pugui quedar al menjador... «Els recursos van en proporció a la tossuderia de les famílies, al soroll que facin– conclou– i això és injust i deixa molts nens a la cuneta».

Recursos desiguals

En aquesta mateixa línia es pronuncia Noemí Font, una de mares més actives en les xarxes socials per denunciar la falta de recursos per a l’escola inclusiva. «Nens que tenen la mateixa necessitat, si tenen una família que està tot el dia donant la tabarra i que no afluixa ni un mil·límetre, aquests nens tenen els recursos que necessiten; els altres, no. I això no pot ser. La meva filla té una cuidadora tota la jornada escolar, inclòs el menjador, i també fa piscina en horari escolar i té un monitor dins de l’aigua per a ella, i això molts nens no ho tenen quan ho necessiten, ¿per què?», reflexiona Font.

Notícies relacionades

Marta Miguella, secretària general de la Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya, apunta en la mateixa direcció: «Aquesta conselleria està aplicant el decret d’inclusió a cop de Twitter», lamenta convençuda que el que fa falta són recursos.

Carles Campuzano, director de la Federació d’Entitats de la Discapacitat Intel·lectual i de Ddesenvolupament de Catalunya, Dincat, assenyala que fa anys que la federació demana al Departament un espai com el presentat aquest dilluns, per la qual cosa celebren que s’hagi creat. «Nosaltres hem sigut crítics amb el desplegament del decret de l’escola inclusiva perquè vèiem que les escoles d’educació especial estaven quedant al marge i són imprescindibles, així que quan el Departament d’Educació va anunciar aquesta taula ho vam veure molt bé, però fa cinc anys que tenim un marc legal, i la sensació és que no s’avança, de manera que constatem un punt d’escepticisme entre les nostres entitats, malgrat que som conscients que és una oportunitat que hem d’aprofitar. «Ens implicarem perquè això acabi bé, però és fonamental que els pressupostos del 2023 no només s’aprovin, sinó que incloguin una partida important per a l’educació inclusiva», conclou.