Investigació en marxa

La «cultura de l’allunatge»: setanta cops en un any a Catalunya

  • Els Mossos d’Esquadra avisen que hi ha diverses bateries de lladres que fan servir aquest mètode que continuen actius i que estan en contacte amb grups de Madrid

La «cultura de l’allunatge»: setanta cops en un any a Catalunya

CAPTURA TWITTER MOSSOS

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’operació Wheel –‘roda’ en anglès– ha permès detenir la banda més voraç dedicada als robatoris per allunatge a Espanya. Però també ha servit als Mossos d’Esquadra i a la Guàrdia Civil per corroborar que hi ha «una cultura de l’allunatge» arrelada a Espanya i, més concretament, a la perifèria de Madrid i de Barcelona, segons el subinspector Jonatan Herrera, cap de l’Àrea Central de Delictes contra el Patrimoni de la policia catalana. «Tenim diverses bateries actives i es coordinen i intercanvien informació entre les dues ciutats», va remarcar el subinspector.

Com va passar als anys vuitanta amb bandes que es van especialitzar a atracar bancs de manera reincident i fer d’aquest delicte la seva forma de vida, ara està passant un fenomen semblant amb els robatoris nocturns a comerços als quals accedeixen encastant-hi cotxes, afegeix Herrera. Raúl Rico és el tinent que ha liderat el grup de la Guàrdia Civil que es va integrar a l’Equip Conjunt d’Investigació (ECI) creat amb els Mossos per al cas Wheel al detectar que els dos cossos estaven perseguint els mateixos sospitosos. En la roda de premsa celebrada aquest dimecres a la comissaria de les Corts Rico va remarcar que la banda desarticulada era agressiva amb els policies, i que fins i tot van arribar fins i tot a envestir un cotxe patrulla per poder fugir. L’exemple va passar en realitat: els policies espanyols estaven seguint un grup de lladres dins d’un vehicle de paisà, però aquests els van reconèixer i els van envestir amb el seu cotxe per poder desfer-se’n.

Segons Rico, els que es dediquen a aquesta especialitat delictiva són homes de més de 20 anys i menys de 40. Són espanyols, tot i que entre els arrestats en l’última operació hi ha un sospitós originari del Marroc. Porten un tren de vida alt, «amb diners en efectiu, vestint roba cara i menjant en restaurants d’alt ‘standing’» i acumulen desenes d’antecedents policials per aquests fets. Els vuit últims sumen un total de 235 delictes. La pel·lícula ‘Hasta el cielo’ (Daniel Calparsoro, 2020), protagonitzada per Miguel García Herrán i Carolina Yuste, presenta una versió endolcida d’una manera d’actuar que a Madrid s’associa al ‘Niño Sáez’, un referent d’aquest tipus de lladres.

Sobre ‘el Niño Sáez’, la periodista Laura Álvarez escrivia això a ‘La Razón’: «Segons els que el coneixien, el seu principal problema i el que, probablement, el va portar a la mort, va ser l’ambició. Als 36 anys, Francisco Javier Martín Sáez podia, tranquil·lament, viure sense treballar; dedicar-se a disfrutar de tot el patrimoni que havia anat pastant al llarg de la seva intensa carrera delictiva. No obstant, ‘el Niño’ seguia a la cresta de l’onada, donant grans cops amb la seva banda d’allunatge i butrons, rebentant caixes de seguretat amb llances tèrmiques». Sáez va morir suposadament assassinat el 2017 pel sicari que va contractar un narco.

La versió que potser la pel·lícula no reflecteix, tal com sí que va afirmar Herrera, és que la manera d’actuar del grup de lladres mostra «un menyspreu absolut per la vida dels altres». «Condueixen a tota velocitat, comprometent la integritat de la resta de conductors», va detallar, al·ludint a un episodi durant el qual van fugir de matinada contra direcció més de deu quilòmetres per l’autopista. «Haurien pogut provocar un accident a un conductor que tornés de treballar d’un torn de nit».

Setanta allunatges

Després de la pandèmia, l’activitat d’aquestes bandes s’ha incrementat. Consta que han comès 70 robatoris amb força en establiments comercials catalans amb aquesta pràctica des de l’octubre del 2021, segons els Mossos d’Esquadra. Gairebé tots concentrats a Barcelona i a la seva corona metropolitana. Ataquen caixers de bitcoins –perquè tenen diners en efectiu–, botigues de telefonia mòbil, de tabac o de roba cara –perquè hi ha receptadores que compren aquests productes per revendre’ls al mercat negre, una figura que al film de Calparsoro recau sobre Luís Tosar.

Notícies relacionades

Roben cotxes de gamma alta per donar els cops –Land Rover, Audi i BMW–. Escullen models tot terrenys o ranxeres, explica el tinent Rico. Quan surten a les nits no elaboren gaire el pla. Escullen un establiment i encasten el cotxe contra l’entrada fent marxa enrere per no fer malbé el motor. Entren, agafen el que poden i fugen. En el cas de l’operació Wheel –per això part el seu nom–, robaven els cotxes a Madrid, donaven els cops a Barcelona i tornaven a tot gas fins a Madrid. De vegades es van quedar a pernoctar a la ciutat catalana, però en altres ocasions anaven i venien la mateixa nit. Per robar els cotxes «utilitzen connectors que els permeten controlar els sistemes de navegació electrònics», detallen fonts policials.

Herrera va remarcar durant la roda de premsa la importància de coordinar-se entre cossos policials de Catalunya i Madrid i sumar esforços atesa la mobilitat dels sospitosos i la seva experiència, que els permet utilitzar matrícules falses i dificultar que la policia pugui ubicar-los en cadascun dels cops. Això és el més complicat, admeten els investigadors: saben qui són però judicialment s’ha d’acreditar qui ha fet cadascun dels allunatges i no és fàcil, perquè no són bandes estanques, els seus integrants poden anar canviant. «Nosaltres ens coordinarem, és el missatge que volem transmetre, que seran perseguits», va assegurar Herrera.