El debat (agitat) sobre el sistema educatiu suma nous actors

El punt de partida pot convidar a la inquietud o a l’esperança, depèn de com es miri. Els moviments en les últimes setmanes deixen clar que la situació de l’educació al nostre país preocupa els docents, que són qui més coneixen el que passa realment a les aules (a part dels nens). El dilluns 14 de novembre es va donar a conèixer Clam Educatiu, un grup de docents que es presentava amb la intenció de voler ser «una veu constructiva que contribueixi a despolaritzar el debat», allunyada dels sindicats i proclamant que l’aprenentatge «ha de ser al centre de les decisions relacionades amb la pràctica educativa i la política pública».

Pocs dies després, el dijous 17 de novembre, es va presentar en un acte a CaixaForum – Casa Macaya l’associació Bastiments, que pretén «actuar com a catalitzador del sector educatiu i del pensament per promoure una reflexió profunda que vagi a l’arrel de moltes de les qüestions educatives actuals en col·laboració amb tots els estaments de la comunitat educativa», presentació que va comptar amb la participació del filòsof i mestre Gregorio Luri, destacat defensor de l’educació tradicional, autor de ‘La escuela no es un parque de atracciones’.

I si amb el naixement de dues associacions noves per «reflexionar» sobre l’educació en la mateixa setmana –en el primer trimestre de curs– no n’hi ha prou, aquest dissabte s’ha celebrat a Barcelona el II Congrés d’experts docents per a una anàlisi crítica de l’educació, que va esgotar totes les places 10 dies abans de l’acte. Una trobada organitzada per la Fundació Episteme, un entitat també molt jove, de poc més d’un any de vida, per denunciar que «s’està arrencant el coneixement del nostre sistema educatiu» i planejar alternatives per recuperar-lo, en el qual participa l’autor de ‘Devaluación continua’, Andreu Navarra.

¿S’acaba aquí el debat? No, no s’acaba aquí. L’assemblea de docents de Sants-Montjuïc i les Corts va fer públic el divendres 18 de novembre –per tancar la setmana que havia començat amb la presentació de Clam Educatiu i havia continuat amb la de Bastiments (entitat impulsada per Josep Manuel Prats, president de FAPEL)– un extens comunicat amb el qual es desmarcava de la creació de Clam Educatiu i criticava durament la seva posició, molts més pròxima, als seus ulls, a la del departament que a la dels sindicats, que és a qui recolza aquesta assemblea de docents barcelonina. I és que hi ha una altra peça en aquest complex puzle. La mateixa en què passava tot el que s’ha explicat, eren dies intensos en la negociació entre sindicats de docents i el departament.

Notícies relacionades

Els nois, davant el feminisme: «No s’ensenya bé. Molts el vivim com un atac»

Instituts pioners en educació feminista canvien d’estratègia per evitar l’‘efecte rebot’ dels nois

De fet, el dijous 17 a la tarda, mentre el Palau Macaya acollia la presentació de Bastiments –entitat que fa una defensa clara de l’escola concertada, que considera actualment menyspreada–, un grup de mestres es manifestava davant el Palau de la Generalitat per denunciar que la proposta de negociació del Departament «evidencia la falta de voluntat per acostar postures» i «deixa patent que no inclourà cap mesura en els Pressupostos del 2023 que reverteixi les retallades».

El comunicat de l’assemblea de docents de Sants-Montjuïc i les Corts critica als seus companys de Clam Educatiu la defensa del decret de plantilles i del nou currículum i la petició de retardar al curs vinent la disminució de l’hora lectiva dels docents, petició que van iniciar les direccions.