25-N | Dia contra la Violència Masclista

«Cal violar-les totes»: aquests són els missatges que els teus fills veuen a internet

  • La misogínia ha trobat al món digital un espai perfecte per expandir-se i retroalimentar-se.

  • Blogs, xarxes socials, ‘streamers’ i fòrums alimenten el negacionisme masclista entre els joves

Joven en redes

Joven en redes / Monkey Business Images

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Cal violar-les totes». Aquesta és una frase que es va escriure, es va llegir i es va compartir en un grup de Facebook en què era habitual retransmetre vídeos de violacions que acumulaven desenes de ‘m’agrades’. És tan sols un exemple de com el masclisme s’expandeix impunement a través de les xarxes i el món digital, un refugi al qual pren la misogínia i al qual els més joves tenen accés. En l’anonimat del ciberespai abunda la justificació de la violència contra les dones: xarxes on es naturalitzen les violacions, s’impulsen falsedats i es degrada les dones. «¿Ens preguntem per què creix el masclisme? Aquí tenim la resposta, a internet i la ‘manosfera’ [neologisme que procedeix de l’anglès i que ve de les paraules ‘man’ (home) i ‘sphere’ (esfera)]», afirma Pau Crespo, sociòleg i director del Màster d’Universitari en Intervenció Interdisciplinària en Violència de Gènere de la Universitat Internacional de València (VIU).

Cada avenç dels drets de les dones ha sigut contestat. Va passar amb les sufragistes americanes al segle XIX. Als arxius històrics encara pesen les pancartes que mantenien, sense embuts, que les dones no estaven capacitades per exercir el dret al vot. Avui, aquesta onada contestatària continua més activa que mai i s’obre pas entre els joves. «Hi ha homes que tenen un fort rebuig de la construcció d’una societat igualitària i necessiten reafirmar el seu model de masculinitat masclista i misogin, el seu poder», afirma Crespo. «Això els passa a senyors de 60 anys que han estat tota la vida visitant prostíbuls, però també a adolescents de 15 enganxats als ‘youtubers’ i ‘streamers’, i amb una educació sexual basada en el porno. I també hi ha algunes dones», afegeix.

Negacionisme

De fet, hi ha una generació de creadors de contingut que han construït el seu discurs i el seu model de negoci amb el combustible de la misogínia i el negacionisme de la violència masclista. Per exemple, el ‘youtuber’ Roma Gallardo deia aquesta setmana, comentant l’anunci de l’Executiu amb motiu del 25-N, que «l’única violència de gènere és la que exerceix el Govern contra els homes pel simple fet de ser homes». Aquest mateix ‘streamer’ s’ha fet un nom a la xarxa compartint missatges de l’estil: «si el teu nòvio t’agredeix ho fa per motius personals, no perquè siguis dona». I no és cap excepció. També hi ha el Xokas, que aquest any va encendre la metxa de la polèmica al dir que «tenia un amic que era un crac, lligava amb noies col·locades i borratxes». O totes les proclames a l’estil de la que inicia aquesta peça.

Aquests discursos també coincideixen amb el fabulós refugi que brinda internet per a comentaris que ja no es poden fer en veu alta sense provocar reaccions. «La xarxa proporciona anonimat i alhora més capacitat de connexió i difusió. És el seu espai de semiclandestinitat», diu Crespo. Els moviments socials, i també el feminisme, s’han beneficiat de la capacitat de connectivitat de les xarxes socials. No hi hauria hagut campanyes com el #MeToo, en què les dones, en massa, van començar a explicar les violències que havien patit. «Ells fan el mateix: les xarxes els donen aquesta capacitat d’organització i, sobretot, de difusió d’aquests missatges», explica.

Això és el que forma la ‘manosfera’. «Es tracta d’un espai de continguts misògins que ataquen les dones i desmunten els avenços feministes amb falsedats», afirma el sociòleg. Actuen aplicant la camaraderia i es troben en centenars de fòrums. «Hi ha grups de Facebook que diuen com violar les dones, ‘youtubers’ que parlen d’això, o fòrums i comentaris a les xarxes. Molts d’aquests s’activen, o augmenten, quan hi ha algun avenç o alguna contestació feminista. Per exemple, ho vam veure amb el cas de ‘La manada’», explica l’expert. Només cal recordar el ‘youtuber’ que va dir sense embuts que es treia el preservatiu i mentia les dones amb qui es ficava al llit, i que, per tant, fomentava la violència sexual. Crespo també esmenta un grup anomenat Proviolación o els vídeos d’agressions sexuals que es consumeixen com a material pornogràfic. «Per això després surt a les enquestes que els joves i adolescents són més intolerants. Estan socialitzant-se, i construint la seva identitat, en aquest espai molt més fosc que no veiem», insisteix.

Vox i la ultradreta

Notícies relacionades

«És cert que hi ha qui se n’aprofita: a Espanya està clar amb el cas de la ultradreta i Vox, que estan al darrere traient-ne rèdit i traslladant-ho fins al Congrés. Però no són els únics. N’hi ha molts que no estan organitzats, però els seus missatges corren com la pólvora i s’expandeixen. Són molts més dels que ens pensem», diu el professor. Gairebé no hi ha estudis sobre la ‘manosfera’ i es desconeix quants usuaris actius hi ha a Espanya. Una cosa que, comenta, caldria investigar.

De fet, Crespo reclama a la magistratura i a les empreses tecnològiques que intervinguin en l’assumpte. «És cert que existeix la llibertat d’expressió, però té els seus límits. Les dones tenen dret a una vida lliure de violència. Ho tenim assumit a la publicitat del tabac o l’emissió de pornografia en horari infantil, per exemple. Instagram s’encarrega que no es pugin imatges a les quals es veuen els mugrons de les dones... Instar a la violació de dones és classificable dins del delicte d’odi. Tenim eines. Però cal utilitzar-les».