Debat a les llars

Horaris, alcohol i temors: ¿com es poden gestionar les sortides nocturnes del teu fill adolescent?

Fugir de la por paralitzadora, afavorir la seva independència i marcar límits clars és bàsic perquè la relació familiar no es converteixi en una trinxera

Horaris, alcohol i temors: ¿com es poden gestionar les sortides nocturnes del teu fill adolescent?

JORDI OTIX

5
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +
Núria Marrón
Núria Marrón

Periodista

ver +

Arriba un moment a tota casa d’adolescent en què arriba, puntual, una petició elèctrica: «Vull sortir aquesta nit». Les primeres vegades, la frase sol desencadenar una sèrie de trucades entre famílies i un serial de negociacions i contranegociacions que, depenent de cada ocasió i llar, basculen entre el diàleg, la intensitat i la pura trinxera. ¿Què es pot fer amb les sortides nocturnes? ¿Com se'n pot gestionar la freqüència i els horaris de tornada? ¿Si li parlo d’alcohol n’estic naturalitzant el consum o li estic traslladant certes cauteles?

Notícies relacionades

L’adolescència és, potser, l’etapa en què els teus fills i les teves filles més et necessiten... «d’una altra manera», diu el metge Antonio Ríos, especialitzat en teràpia familiar i de parella, i autor de ‘¡La adolescencia se termina!’. La primera regla per als soferts i despistats pares i mares és que vegin que és fonamental afavorir la independència de la prole. La paraula clau és acompanyament i la regla que sempre funciona és combinar amor (validació constant) amb autoritat (límits i gestió de la frustració).

Aquí va una guia sobre adolescents i sortides nocturnes sorgida del diàleg entre especialistes i famílies.

Límits clars

«La confiança en els fills i en les seves capacitats és un aspecte fonamental de la paternitat, igual que l’establiment de límits clars», assegura Eva Millet, periodista especialitzada i una de les expertes més importants en hiperpaternitat. Les famílies, igual que les escoles, no són cap dictadura. Però tampoc una democràcia. El teu vot val més. «Tot es pot negociar, però si no vols de cap manera que faci alguna cosa –per exemple, que es posi un pírcing o que es faci un tatuatge– no es negocia. No es fa i punt. Allà necessiten la teva fermesa», recorda el doctor Ríos. El mateix es pot aplicar a una petició per part del teu fill per sortir de nit en unes condicions o horaris que tu consideres completament desproporcionats o imprudents. Tots els experts es mostren d’acord en el fet que hi ha un aspecte de la relació pares-fills en què cal tenir tolerància zero: les drogues.

Precaució, sí. Por, no.

Jordi Busquets, pare de dues noies de 20 i 17 anys, parla amb freqüència amb elles sobre desafiaments i perills que sovint implica la nit. Sense drames, sense por paralitzant. L’objectiu es limita a fomentar la precaució. «No tornar a casa sola sinó acompanyada i tenir especial cura a l’entrada al portal són dues recomanacions que sempre els faig», explica.

No coartar l’autonomia de les noies

És indubtable que la gestió de les sortides nocturnes preocupa més en les famílies amb noies. I les estadístiques ho demostren recordant amb tossuderia dades que ningú voldria que passessin. Ara bé, coartar la llibertat de les noies no és una sortida justa. D’altra banda, l’exposició a situacions de risc –com conduir sota els efectes de l’alcohol– és més comuna entre nois, malgrat que les famílies no solen posar en això la mateixa atenció. Així que, en resum, convé buscar estratègies per preservar la seguretat de les xavales sense tallar la seva autonomia, fomentar la prevenció de les violències masclistes entre els més joves, així com les campanyes per prevenir, detectar i respondre a les violències en l’oci nocturn, i parlar amb els nois sobre les conductes de risc.

Sentit comú

És un tòpic, però Castaño recorda que el sentit comú ha de guiar la paternitat, també en l’adolescència. El divulgador anima els pares i les mares a posar en comú el tema amb altres progenitors i acordar mesures conjuntes més barates i menys sofertes, com un taxi compartit o fer torns per exercir de ‘papijames’. «És el que toca, ja està. Els pares no tenim drets, tenim responsabilitats», conclou. «Els nens i els adolescents necessiten autonomia. Educar és també ensenyar-los a prendre decisions, les que els corresponen per edat, no guiar-los constantment. S'han d’equivocar, és molt important. Si no, no n’aprenen. Els pares no podem estar tot el dia dirigint els nostres fills. Cal donar-los autonomia i confiança».


Afavoreix la seva independència

Els adolescents demanen autonomia a crits, recorda Millet. En la mateixa línia, el doctor Ríos afegeix que afavorir la seva independència és fonamental per a una relació familiar sana. «Han de deixar enrere la seva infància per construir la base de la seva societat d’adults, i aquesta la construeixen amb els seus iguals, no amb nosaltres, els seus pares. No estem al mateix nivell. Preocupa’t si el teu fill adolescent vol passar més temps amb tu que amb els seus amics», comentava en una recent entrevista amb EL PERIÓDICO David Bueno, científic especialista en neuroeducació i autor de ‘El cervell de l’adolescent’.


¿Parlem de l’alcohol?


Un dels grans dilemes a què s’enfronta tota família davant les sortides nocturnes dels xavals és com gestionar el tema de l’alcohol, prohibit abans dels 18. Si parles del tema sembla que l’estiguis naturalitzant i si ho prohibeixes taxativament pot ser que no escolti algunes cauteles que, arribat el cas, li aniria bé saber si, com la majoria de nois, no respecten l’edat mínima per prendre el seu primer cubata. L’edat aquí és bàsica. ¿Què es diu a una noia o noi de 16 anys? Aquí hi ha algunes de les advertències més comunes. 1. Cal recordar que per passar-s’ho bé no cal ingerir alcohol. 2. Arribat el cas, mai s'ha de beure en excés ni ràpid: a partir d’un moment, l’explosió pot ser fatal. 3. No s'han de posar mai, sota l’influx de l’alcohol, en cap situació de risc. 4. Cuidar els uns dels altres i no s’ha de mai deixar ningú enrere. 5. Cal trucar a casa sempre que sorgeixi un problema. 6. Recordar-los repetidament que l’alcohol és seriosament perjudicial per al seu desenvolupament.

Marihuana, mai

Urgeix recordar una vegada i una altra, per la seva permissivitat social, que el principi actiu de la marihuana és altament perjudicial per al seu desenvolupament i que pot actuar com a disparador de malalties de salut mental.