Entrevista

Carles Campuzano: «Hem d’ampliar la renda garantida a les famílies amb fills»

Un mes després d’assumir el càrrec, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, anuncia a EL PERIÓDICO que els ambulatoris assumiran l’atenció sanitària dels geriàtrics.

7
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Es pot governar la Conselleria de Drets Socials, precisament ara, amb els Pressupostos prorrogats?

Sempre. La gestió pressupostària és més complexa quan no tens Pressupostos aprovats, però hi ha instruments tècnics que et permeten mobilitzar recursos. Al final del camí, i amb més dificultats, els recursos els tindrem.

¿Com ha sigut aquest primer mes al capdavant de la conselleria?

Molt intens. El traspàs de l’equip de la consellera Violant Cervera està sent molt bo. Als càrrecs que no vam cessar els hem demanat que continuïn treballant. Hem dissenyat un nou equip: alguns d’ERC i altres d’independents o d’iniciatives de la societat civil. Som un equip plural, divers i ben format. També hem obert el diàleg amb la societat civil. I he assistit als actes on se’m reclama. El primer, l’entrega de premis de la Confederació del Tercer Sector.

«Necessitem millorar els salaris. No pot ser que una mateixa feina en el sector social es pagui un 30% menys que en el sector salut o l’Administració»

I es va trobar amb una protesta de treballadors.

Efectivament, les condicions salarials del tercer sector no són les que toca. Necessitem millorar substancialment els salaris. No pot ser que una mateixa feina en el sector social es pagui un 30% menys que en el sector salut o l’Administració pública. És un dels temes forts que tenim sobre la taula.

Ara li toca fer el que vostè reclamava als consellers anteriors quan estava en el tercer sector. Augmentar l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), millorar el finançament, modernitzar la cartera de serveis... Tot això fa més de 10 anys que és al congelador.

Ho hem de fer. Sincerament, és escandalós que l’IRSC faci 10 anys que està congelat.

¿En quant l’augmentarà?

D’això van les converses de la Conselleria d’Economia amb els grups parlamentaris. És evident que s’ha d’actualitzar aquest any, i els pròxims. L’impacte que tindrà és imprescindible. Augmentarà la quantitat de la renda garantida de ciutadania (RGC) i l’accés a les prestacions socials per a més gent. Hem de fer-ho compatible amb augmentar les tarifes dels serveis socials, incrementar els salaris dels treballadors i reduir les llistes d’espera de l’atenció a la dependència de la gent gran i amb discapacitat. La cartera dels serveis socials està obsoleta, és massa burocràtica. Hem de simplificar-la i adaptar les polítiques socials al segle XXI. Aquests són els reptes que han d’equilibrar el nostre pressupost, sempre des del sentiment que mai hi ha prou recursos.

¿De quin pressupost parlem?

Deixeu-me ser prudent. Sí que puc dir que l’IRSC es descongelarà i tindrem més diners per augmentar les tarifes.

¿Quant?

Seria imprudent dir xifres. Però tenim clar que s’ha de millorar la protecció social dels ciutadans en un context d’un hivern que pot ser molt difícil. És l’hivern del descontentament. I alhora afrontar les llistes d’espera, millorar el finançament dels serveis... Els Pressupostos Generals de l’Estat han de tenir en compte les esmenes que ha presentat ERC, especialment en l’àmbit de la dependència.

«És escandalós que l’IRSC, que fixa les ajudes socials, faci 10 anys que està congelat. S’ha d’actualitzar aquest any i els pròxims»

¿Per què?

Patim un greu problema d’infrafinançament. El gruix de la inversió, el 80%, recau en la Generalitat. I a més la tendència serà creixent. No podem anar a un sistema de dependència ‘low cost’. Alguns territoris que tenen millors aproximacions de les llistes d’espera que nosaltres ofereixen prestacions molt baixes. No és el model que defensem.

¿I el model de les grans constructores gestionant residències públiques, el defensa?

La crisi del coronavirus va posar en qüestió el model de les grans residències. La gent intenta (i amb els ‘boomers’ va ser molt evident) quedar-se a casa, i les residències s’hi han d’adaptar, han de ser l’última fase. Fa falta la col·laboració amb la iniciativa social i també la mercantil. Però som partidaris de defensar el sector sense ànim de lucre. És un tresor d’aquest país.

A les residències catalanes es va viure una autèntica tragèdia amb el coronavirus. Els familiars demanen que la Generalitat ho investigui. ¿Ho farà?

Hi ha un grup de treball al Parlament que està analitzant la qüestió. Ja veurem les conclusions. Amb els problemes puntuals a les residències hem actuat amb el servei de la inspecció. Ho faran sempre que toqui. La gran debilitat de la covid va ser que les nostres residències no estaven preparades per abordar un problema de salut pública. Allò va ser excepcional però fa molts anys que necessitem avançar en aquest desplegament. En les pròximes setmanes espero anunciar mesures concretes amb el conseller Balcells (Salut).

¿Quines mesures?

Estem acabant els treballs, però podem avançar experiències concretes. Per exemple, l’assumpció de responsabilitats per part dels centres d’atenció primària (CAP).

¿Els ambulatoris es faran càrrec de l’atenció sanitària a les residències?

Sí. Necessitem que Salut assumeixi la seva part de responsabilitat en l’àmbit residencial.

La pobresa castiga especialment els nens catalans. Afecta gairebé mig milió i les xifres empitjoren cada any...

Som l’únic Estat de la UE que no té prestació universal de criança per fills amb una quantitat suficient. Fer-ho amb els Pressupostos de la Generalitat no és realista, però amb els de l’Estat, sí. Tirarem endavant aquesta batalla política. En l’àmbit de les nostres competències hem d’ampliar la renda garantida de ciutadania per reforçar les ajudes a les famílies amb nens, a més de compatibilitzar la feina amb aquesta prestació.

Les entitats reclamen ampliar aquesta prestació. Entre altres, als migrants sense papers amb fills a càrrec.

El nostre problema amb la pobresa severa es concentra en la població sense documentació. La llei d’estrangeria ens limita les ajudes que podem oferir.

Al País Basc ho han fet.

Ho desconec. Ho analitzarem. La llei d’estrangeria ens deixa poc marge.

¿Sap quantes persones sense papers hi ha a Catalunya?

Estic pendent d’un informe al respecte, ho estem analitzant. La plataforma estatal que demana la regularització calcula que hi ha mig milió de persones. La foto a Catalunya no la tenim completa. El problema amb la pobresa severa el tenim concentrat aquí. Convindria que a Espanya hi hagués una regularització extraordinària.

«Convindria que a Espanya hi hagués una regularització extraordinària de migrants»

Potser la renda bàsica universal hi podria ajudar... Vostè ha dit que Catalunya no està en condicions d’aplicar-la. ¿Té sentit el pla pilot?

Ens ajudarà per millorar la gestió de la renda garantida de ciutadania. Que sigui més eficaç, fer-la més compatible amb la feina... però no podem generar falses expectatives. Hi ha informes que calculen que una renda bàsica universal costaria entre 50.000 milions d’euros, que és el doble del pressupost de la Generalitat, i 100.000 milions. No és realista.

Abans ha parlat de l’hivern. Portem molts anys amb incendis mortals de famílies vulnerables per por d’encendre la calefacció o que es punxen al corrent elèctric perquè no tenen cap altra opció. ¿Com ho afrontarà?

Ens preocupa molt aquest hivern. Faré complir els convenis firmats amb Endesa, ja hem tingut converses. Estem treballant intensament perquè el bo social energètic arribi a totes les cases. Però hem de saber que alguns problemes de la pobresa energètica necessiten cert temps per implementar-se. Espero poder fer públic un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Inclusió amb projectes que avançaran en aquestes línies de futur interessants.

Notícies relacionades

Finalment, els serveis socials estan col·lapsats.

Hem de reforçar-los i veure què fem amb el contracte programa dels ajuntaments l’any que ve. Hem de parlar amb els ajuntaments sobre quin és el paper dels serveis socials. Però això també té a veure amb els Pressupostos de Madrid. La Generalitat és el gran pulmó dels serveis socials, l’Estat aporta una misèria. El Pla Estratègic del 2020 va fer una bona foto, explica bastant bé el que necessitem. Ara hem de fer-lo efectiu. Hem nomenat una directora general que ha sigut regidora de Serveis Socials a Manresa i ho té molt clar.