Problemàtica social

Marta Farrés: «El dret a la vivenda no ha de suposar que es pugui ocupar»

  • L’alcaldessa de Sabadell apressa a canviar la llei per posar fi a les ocupacions delinqüencials

  • «No totes les ocupacions són conflictives, però no totes són per necessitat», remarca

Marta Farrés: «El dret a la vivenda no ha de suposar que es pugui ocupar»
3
Es llegeix en minuts

El Congrés debatrà en les pròximes setmanes, en el marc de la reforma de la llei d’enjudiciament criminal, una esmena del PSOE que preveu que, en els casos de violació de domicili o ocupació il·legal, l’autoritat judicial pugui acordar motivadament el desallotjament d’una vivenda si en un termini de 48 hores els ocupants no aporten un títol legítim. És una iniciativa per posar fi a les ocupacions delinqüencials que comporten problemes de seguretat i convivència als veïns i que generen maldecaps a molts ajuntaments, que veuen com l’actual legislació té lligades de mans l’Administració, la policia i la justícia. N’és una prova el fet que Premià de Dalt hagi recorregut a l’assessorament de l’empresa Desokupa.

Fa temps que els alcaldes de l’arc metropolità de Barcelona, de tots els colors polítics i encapçalats per la presidenta de l’entitat i alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, batallen per aconseguir instruments legals que els permetin actuar contra les ocupacions delinqüencials. Aquests nou municipis, amb una població de 900.000 persones, tenen més de 4.400 vivendes ocupades per delinqüents. A Sabadell, per exemple, en aquests moments, hi ha 15 ocupacions conflictives. Estan en curs judicial, un procés que es pot allargar fins a cinc anys, explica l’alcaldessa. «La legislació vigent no ens dona mecanismes per actuar amb contundència. Si les coses no funcionen perquè la llei no ens empara, llavors hem de canviar la llei», defensa Farrés, del PSC.

L’alcaldessa, com els seus homòlegs de Terrassa, Mataró, Granollers i Vilanova i la Geltrú, fa recalcament a diferenciar les ocupacions delinqüencials, en les quals la vivenda és base d’operacions delictives (robatoris o drogues) i que causen problemes als veïns, de les socials, en les quals famílies vulnerables ocupen pisos buits. «Cal separar el gra de la palla. Les ocupacions i el dret a la vivenda són coses diferents. «El dret a la vivenda s’ha de garantir, però això no ha de suposar que es pugui ‘okupar’ una vivenda. No pot ser que per complir un dret es cometi un delicte», argumenta Farrés.

I dirigeix un missatge als qui són reticents a la modificació legislativa per temor que afecti els casos de famílies vulnerables: «No totes les ocupacions són conflictives, però no totes són per necessitat».

De Mataró al Congrés

La batalla del municipalisme té el seu origen a Mataró, on el 2016 es va registrar un augment d’ocupacions delinqüencials, molt diferents de les que, anys abans, havien protagonitzat famílies vulnerables castigades per la crisi. En aquell temps, Núria Moreno, advocada que exercia de regidora de Seguretat, hi va involucrar el Col·legi d’Advocats de Mataró, que, juntament amb el de Barcelona, van liderar el moviment per canviar la llei.

El 2018, el Congrés va aprovar el desallotjament exprés, però la norma deixava fora els pisos de bancs i grans forquilles. Això, sumat al fet que la via civil continuava allargant molt els terminis i que el marc jurídic encara no era prou clar per a la policia, va fer que el desallotjament exprés no solucionés el problema. Així que els seus impulsors es van activar de nou. 

Amb les eleccions municipals ben a prop, els partits s’han activat. L’agost passat, el PP va registrar una proposició de llei orgànica al Congrés en la qual es demanava el desallotjament «immediat» dels okupes en 24 hores i penes de presó de fins a tres anys per als que ocupen un immoble mitjançant violència o intimidació. Anteriorment, Vox havia registrat proposicions de llei per accelerar els desallotjaments, endurir les penes per als okupes i perquè la policia pogués desallotjar sense ordre judicial. El Congrés va rebutjar aquestes propostes. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va tornar a demanar divendres passat «canvis legislatius» per combatre l’‘okupació’ i va plantejar desallotjaments en un «termini màxim de 24 hores».

Notícies relacionades

Ara la iniciativa impulsada pel PSOE –que en aquest tema ha variat la seva postura respecte a la que tenia temps enrere– té opcions de ser aprovada. Els seus impulsors asseguren que, en principi, disposa de prou vots per tirar-la endavant. «Si s’aprova, hi haurà un canvi substancial», afirma Núria Moreno.

Les empreses de desallotjaments no semblen gaire preocupades. Jorge Fe, gerent de Fuera Okupas, admet que no coneix el detall del canvi legislatiu que es proposa, però no creu que canviï gaire les coses. «Els okupes es coneixen tots els trucs i se saltaran la llei», augura.