Els ajuntaments i veïns podran instar els desallotjaments d’ocupacions conflictives

El Govern català impulsarà modificacions legislatives, en concret del Codi Civil de Catalunya i la normativa que regula la vivenda, per donar potestat als ajuntaments i a les comunitats de veïns perquè instin el desallotjament de les ocupacions il·legals de vivendes per part de persones que comentin delictes i provoquen incidents greus al veïnat. Així ho ha anunciat aquest dimecres les conselleres de Justícia i Drets Social, Lurdes Ciuró i Violant Cervera, que també han anunciat que es modifiquessin les sancions a imposar als propietaris de cases, sobretot grans forquilles. Les multes poden ascendir de 9.000 a 90.000 euros, tot i que també es recollirà la possibilitat d’obligar els amos dels immobles a cedir-los per destinar-los a persones sense recursos i més vulnerables de la societat.

Per poder fer efectiu aquest procediment, l’Executiu català està ultimant la modificació d’un article del Codi Civil propi de Catalunya (el dels drets reals i propietat horitzontal) i de la llei de la vivenda del 2007. L’objectiu és oferir «eines» als consistoris i els veïns que, segons les conselleres, en moltes ocasions se senten impotents davant l’ocupació il·legal de vivendes per part de persones o màfies, com traficants de droga, que provoquen «greus» alteracions de la convivència als barris. El text que reforma el Codi Civil estarà llest a principis del mes d’octubre, però, després, haurà de ser aprovat pel govern català i pel Parlament.

Les dues conselleres van remarcar que «ocupacions il·legals delinqüencials generen alarma social i perjudica la convivència», un problema que s’ha d’aturar al més aviat possible. Al principi, els propietaris de les vivendes ocupades han d’instar el seu desallotjament. Tanmateix, el problema sorgeix quan els amos de les cases no actuen, com pot ser el cas dels bancs o dels fons voltors que acumulen desenes de pisos. Si no s’actua, no es pot executar un desnonament. Davant aquesta «passivitat», la nova normativa facultarà els ajuntaments i les comunitats de veïns per requerir el desallotjament en el termini d’un mes. Amb les reformes legislatives, van detallar les titulars de Justícia i Drets Socials, es vol donar «un suport jurídic» per «lluitar» contra aquesta activitat delictiva i poder oferir aquestes vivendes a famílies vulnerables. «És un camp abonat a les màfies», van insistir.

Lentitud judicial

Notícies relacionades

L’alcalde de Caldes de Malavella, després de l’ocupació en massa: «Només serveix la mà dura»

Diem ‘prou’ a les ocupacions d’habitatges | Tribuna conjunta dels alcaldes de l’Arc Metropolità

Les conselleres també van fer una crida a la justícia i a la fiscalia perquè apliqui protocols per combatre aquestes «ocupacions il·legals delinqüencials», igual com es fan en altres territoris d’Espanya, a la vegada que van posar en relleu la necessitat d’agilitar els tràmits per practicar els desallotjaments en aquests casos. Una dada significativa és que en l’actualitat estan tramitant-se als jutjats catalans 7.345 denúncies per fets d’aquestes característiques. «El 45% de les ocupacions a l’Estat espanyol es podueixen a Catalunya i el 75% a l’àrea de Barcelona», va apuntar Ciurò.

Una d’aquestes grans forquilles que no actuen davant les ocupacions il·legals, segons l’Executiu català, és la Sareb. Per això, la consellera Cervera va requerir aquest organisme a què traspassi els pisos que estiguin buits a l’Administració perquè puguin ser destinats a vivenda social, perquè «deixin de ser part del problema, per ser la solució». A més, va anunciar que la intenció és endurir el règim sancionador per, si és necessari, obligar a la cessió de pisos. Les conselleres no van precisar quan aquest nou reglament pot començar a aplicar-se. Tot depèn de la celeritat que es pretengui donar a les reformes legislatives, no només en el Govern català, sinó també en el Parlament, on els grups polítics podran fer les seves aportacions.