Interior prepara la destitució d’Estela al capdavant dels Mossos

El desacord a compte dels nous comissaris va sorgir quan Elena va comunicar a Estela, en la reunió que es va fer divendres a les onze del migdia, quina era la seva selecció de noms: Rosa Bosch, Sílvia Catà, Ramon Chacón, Montserrat Estruch, Miguel Ángel García i Mònica Luis Godó. Quatre dones i dos homes d’una llista d’una dotzena de noms que havien obtingut la màxima puntuació durant el procés de concurs intern. Estela, que no estava d’acord amb Elena, esperava almenys que els seus arguments per apostar per una llista diferent, que era de tres dones i tres homes, fossin escoltats i debatuts. Però no va ser el cas: la decisió, que Elena pot prendre com a màxim dirigent de la conselleria, no era negociable. 

Estela, que feia dies que negava internament que la selecció de quatre dones per a les sis noves places estigués presa com es comentava, es va sentir novament desautoritzat per Interior. I també menystingut com a comissari en cap per decidir qui serien els nous comissaris a pocs mesos d’emprendre una reforma estructural de la cúpula que, entre altres coses, hauria significat la sortida del comissari Eduard Sallent de la prefectura. 

Un pols que perd Estela

Estela es va plantar el mes de juny davant d’Elena i va comunicar que no podia continuar treballant amb Sallent de número dos perquè no confiava en ell. Estela sentia que Sallent gaudia de la total confiança del director de la policia catalana, Pere Ferrer, i del cap del gabinet d’Elena, Raül Murcia, i que els tres prenien decisions junts i a la seva esquena que, com a comissari en cap, li corresponia a ell. Elena no va acceptar aquell pols i va defensar Sallent. 

La relació trencada entre els números u i dos de la policia catalana va aflorar en una notícia d’‘El País’ fa dues setmanes. I la crisi generada al cobrar dimensió pública l’assumpte va assolir el seu punt més àlgid quan EL PERIÓDICO va publicar que la majoria de comissaris recolzaven Estela en el seu pols amb Sallent perquè entenien que el comissari en cap, amb la seva plantada, també estava defensant el cos d’ingerències polítiques. 

En el fons, van remarcar els comissaris que van atendre llavors aquest diari, Estela estava adoptant la mateixa postura que havia motivat la destitució del major Josep Lluís Trapero el desembre del 2021: oposar-se a una tutela de la policia catalana, al seu judici, massa intervencionista. 

La carta

Notícies relacionades

El comissari en cap dels Mossos retira el pols a la conselleria d’Interior

Aragonès brandeix la seva legitimitat per apartar Trapero i renovar la cúpula dels Mossos

Aquella crisi es va concloure amb un pas enrere d’Estela, que va posar per davant l’estabilitat dels Mossos i no seguir amb una disputa que lesionava la reputació d’una institució que ara s’acosta al sisè canvi de cap en tan sols cinc anys. Estela va parlar llargament amb Elena i va enviar una carta a tots els agents donant l’episodi per conclòs. Estela va creure que Elena valoraria el seu gest i que, malgrat no comptar amb el suport de la mà dreta del conseller, Murcia, i de continuar enfrontat amb Sallent, podria mantenir-se al capdavant del cos. No era així. 

Des del moment en què Estela es va plantar davant Elena el juny passat, la conselleria meditava el seu relleu. L’equip d’Elena havia apostat per una prefectura coral, amb Estela, Sallent i l’aviat comissària Rosa Bosch, i va viure molt malament el pols del comissari en cap. Una espasa de Dàmocles de la qual Estela no era del tot conscient. Estela confiava en una relació reconstruïda amb Elena i creia que la seva reestructuració de la cúpula, que suposaria la sortida de Sallent, li permetria consolidar-se al capdavant dels Mossos. No ha fet falta esperar tant perquè quedés clar que la conselleria tenia altres plans: dues setmanes després d’aquella carta, Estela ha tornat a veure que té poc a dir davant el conseller.