Les Canàries enforteixen la seva candidatura a l’Agència Espacial amb un estratoport

Carlos Navarro, director de l’Agència Canària d’Investigació, Innovació i Societat de la Informació (ACIISI), que s’encarrega de preparar la candidatura canària amb les universitats, va indicar ahir que les Illes porten avançada la proposta per convèncer Madrid que l’Arxipèlag és el lloc idoni, no només pel seu cel i les hores de llum, sinó pels seus centres d’investigació, el personal o les empreses multinacionals que s’han mostrat decidides a instal·lar-se a l’estratoport, entre altres projectes espacials, que s’ubicarà al Parc Tecnològic de Fuerteventura.

El projecte Canarias Stratoport for Haps impulsa la construcció d’una infraestructura per a l’enlairament i l’aterratge de pseudosatèl·lits de gran altitud i de drons, i ha sigut declarat com d’interès insular. Els HAPS (‘high altitud pseudo satellites’) són plataformes híbrides, entre drons i satèl·lits, similars als dirigibles o zepelins, que són llançats a 20.000 metres d’altitud, per sota de l’òrbita dels satèl·lits, i que funcionen de manera semblant a aquests.

Són sistemes tecnològicament avançats, actualment en fase d’investigació i desenvolupament, propulsats per energia solar, i per tant ecològics, que es poden mantenir llargs períodes de temps en vol i que posteriorment es poden recuperar per mantenir-los, modernitzar-los o substituir-los en les missions, a diferència dels satèl·lits, que, una vegada finalitzada la seva vida útil, es perden a l’espai sense cap possibilitat de recuperació.

Drons

A més, en aquest projecte estarà el nou centre de control d’UAV (aparells no tripulats), que facilitarà el seguiment de drons i altres aparells tecnològicament avançats. Les plataformes HAPS, per les seves característiques, necessiten infraestructures especifiques ben pròximes a l’equador i les Canàries són un lloc idoni per a això.

El president del Govern de les Canàries, Ángel Víctor Torres, va posar aquest dilluns la primera pedra del projecte Canarias Stratoport for Haps, que tardarà un any a construir-se, i amb el qual es «fa un pas en l’àmbit internacional apostant per la ciència i l’àmbit aeroespacial». Aquesta és una de les primeres infraestructures que es crearan a Europa per a plataformes pseudosatel·litàries de gran altitud i de drons. D’altra banda, també cal destacar l’edifici polivalent del Centre d’Innovació i Desenvolupament de Missions d’Emergència, Biodiversitat i Seguretat.

El president canari va posar en relleu la importància del paper de la ciència, que ha quedat demostrada durant la pandèmia sanitària i l’erupció volcànica de La Palma. «Som en el moment de la ciència», va remarcar mentre recordava com es va aconseguir una vacuna per vèncer la covid-19, el mateix any que va començar la pandèmia o com es va permetre també saber «on es podia donar l’erupció del volcà de La Palma».

Prefinançat pel Govern autonòmic, a través de l’Agència Canària d’Investigació, Innovació i Societat de la Informació amb 8,4 milions d’euros, i amb 42 milions del Cabildo de Fuerteventura, amb fons europeus i estatals, aquest espai «aspira a convertir-se en referència internacional per atraure les principals iniciatives de llançament, públiques i privades, que busquin una localització pròxima a l’equador de la Terra, amb condicions meteorològiques estables durant tot l’any i amb seguretat física i jurídica per a les inversions», va exposar Torres.

Amb la infraestructura que es preveu instal·lar al Parc Tecnològic de Fuerteventura per a l’enlairament i aterratge de pseudosatèl·lits de gran altitud i drons, Torres creu que l’illa «obre una pàgina de primer nivell». Aquest estratoport també permetrà diversificar l’economia perquè Fuerteventura es converteix en un espai de formació, on podran venir joves universitaris. De fet, segons el president del Cabildo de Fuerteventura, Sergio Lloret, ja han format més de 200 joves en pilotatge de drons.

Canarias Stratoport for Haps és un projecte que es va gestar en la passada legislatura i que està agafant velocitat de creuer en l’actual, al convertir-se en una de les primeres accions del Geo Innovation 2030, un programa de R+D+I orientat a la diversificació econòmica de l’illa, posat en marxa en col·laboració amb el Govern de les Canàries i que té el suport del Govern d’Espanya i la Unió Europea. Per les seves dimensions i característiques, les aeronaus no tripulades necessiten bases de terra com el Canarias Stratoport for Haps, el projecte del qual va ser declarat d’interès insular el gener del 2022.

Notícies relacionades

La meitat dels sèniors de 65 a 74 anys fan esport de manera habitual

La policia expulsa de Catalunya més de 100 multireincidents

Les instal·lacions estaran situades al sud de l’edifici del Parc Tecnològic de Fuerteventura i ocuparan una superfície d’1,2 milions de metres quadrats (128,18 hectàrees). En concret, la zona d’operacions estarà composta per diverses àrees i diferents edificis, així com per una pista d’aterratge de 900 metres de longitud; tot això configurat perquè hi puguin operar aeronaus de diferents dimensions. La instal·lació inclou hangars per a HAPS i UAS (drons), una estació meteorològica, comunicacions i un radar. D’altra banda, ahir es va presentar el PERTE aeroespacial dissenyat pel Govern central, a càrrec del seu Comissionat, Miguel Belló Mora. El PERTE és un instrument que, a través de 18 línies d’actuació, preveu mobilitzar prop de 4.533 milions d’euros fins al 2025, amb una contribució del sector públic d’uns 2.193 milions d’euros, una inversió privada de prop de 2.340 milions, i al qual les Canàries pretenen presentar-se, sempre que s’obrin convocatòries de participació d’acord amb les seves capacitats.

Hi pertany, per exemple, el Pla complementari de biodiversitat, que s’ha aconseguit captar per al Parc Tecnològic de Fuerteventura, amb un import de 23 milions d’euros, dels quals 12 són aportació estatal i la resta es finança des de les Canàries, i en el qual s’emmarca l’estratoport d’quest parc tecnològic, dins del Geo Innovation Program 2030. Miguel Belló, una de les persones que tenen certa veu en la decisió de la seu de l’Agència Espanyola, va poder veure els avenços d’aquest estratoport i del sector aeroespacial a les Illes.