L’exparella de l’acusada pel crim de Vilanova: «Estava anul·lat com a persona»

Era un dels testimonis més esperats en el judici que s’està celebrant a l’Audiència de Barcelona contra Alba Andreu per induir el seu amic, Ismael Molina, a assassinar el seu pare el 8 de juny del 2019 al domicili familiar de Vilanova i la Geltrú. Davant el jurat popular va comparèixer aquest dilluns Arnau S., l’exparella de l’Alba, a qui aquesta havia acusat de maltractar-la, amenaçar-la i d’inventar-se una trama fictícia amb personatges falsos, com Julia, una fictícia i virtual nòvia per a l’Ismael, organitzacions parapolicials i clans mafiosos. «Va arribar un punt en què estava anul·lat com persona, que era incapaç de prendre cap decisió (...) Qualsevol pregunta que em fes, el mínim que fos, sempre responia ella», va relatar aquest jove.

De la seva boca van sortir paraules que reflectien una Alba no tan càndida com la que s’asseu al banc dels acusats. Una Alba, va precisar, «manipuladora» i dominadora i que feia amb ell el que volia, arribant a pensar, fins i tot, que la fictícia Alba era real, tot i que amb el temps va descobrir que eren un invent. Malgrat que l’acusada en la seva declaració va apuntar que l’Arnau, que també és amic de l’Ismael, va ser qui s’havia inventat aquest personatge, el testimoni ho va negar rotundament i va aclarir que la que era la seva parella li havia fet creure que aquesta dona era de carn i ossos, però que, al final, se’n va adonar que no era així i va intentar avisar l’Ismael, tot i que aquest li va insistir que en tenia proves. L’Arnau i l’Alba van tenir una relació sentimental fins a prop d’un mes abans que l’Ismael, que té esquizofrènia paranoide, matés el seu pare clavant-li un ganivet al coll, com ell mateix ha confessat.

L’Arnau va assegurar al tribunal popular que la seva relació amb l’acusada i la seva ruptura li van causar una depressió i que la noia li havia mentit, entre altres coses, dient-li que estava embarassada. El jove va recalcar que va arribar un punt en què no podia discernir la veritat sobre el que li explicava la que era la seva parella. Al preguntar-li si creia que a l’Ismael, que és amic seu des de la infància, li podia haver passat el mateix, va contestar: «Crec que sí. Si a mi em va passar tenint el suport de la meva família, ell, que es va separar... Van estar molt temps junts i ell va quedar aïllat. És fàcil que hagués passat». L’objectiu del crim per a l’Alba, segons la fiscalia, era aconseguir diners de la família de l’Ismael.

Por de ser acusat

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

El testimoni va dir que no recordava moltes de les situacions per les quals se’l va interrogar i sobre les quals sí que va contestar durant la investigació del cas i, en aquest sentit, es va contradir al respondre si l’Alba li va dir a l’Ismael que havia de matar el seu pare. «En aquell moment tenia por que si deia el que havia sentit m’acusaran d’una cosa que jo no havia fet. Primer tenia por que ella veiés la declaració i vingués d’alguna forma a fer-me alguna cosa. I segon, que m’acusessin de còmplice, quan no havia fet res».

L’Arnau va relatar que l’Alba va afirmar davant d’ell i de l’Ismael que el pare d’aquest últim pegava a la seva mare, però la dona, que també va declarar com a testimoni, ho va desmentir: «Mai en la vida m’ha posat la mà a sobre, ni a mi ni als meus fills». La mare de l’Ismael va relatar que el seu fill li havia explicat allò del grup parapolicial per al qual feia vigilàncies, però no n’hi va donar més detalls, i que, segons la seva opinió, el jove es va creure tant l’existència d’aquesta unitat com la de la Julia. Va asseverar que ella va pensar que l’Ismael estava ficat «en una cosa dolenta, molt dolenta, com en una espècie de secta, sobretot quan va començar a demanar diners». En la causa figuren transferències bancàries del compte dels pares de l’Ismael a l’Alba. La dona creia que eren per pagar els estudis del seu fill, sense saber a quin destinatari els enviaven.