Educació a Catalunya

Les direccions d’escoles públiques de Barcelona es planten i no refaran els horaris al gener

  • En el manifest ‘L’educació no s’improvisa’, exigeixen mesures per revertir l’impacte que la reestructuració del professorat a meitat de curs tindrà en els alumnes

  • La pactada contractació de més de 3.400 nous docents al gener per recuperar l’hora lectiva suposarà refer tots els calendaris

A1-148403237.jpg

A1-148403237.jpg / RICARD CUGAT (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A només quatre dies de l’(avançat) inici del curs escolar, l’1 de setembre, els representants dels sindicats i del Departament d’Educació van arribar a un acord per evitar la nova sèrie de vagues convocades durant les primeres setmanes de curs. El pacte es va tancar després d’una llarga reunió, després que la conselleria posés sobre la taula la contractació de més de 3.400 professors el gener, perquè els docents de primària i secundària recuperessin a l’inici del 2023 les hores lectives que tenien abans de les retallades.

Com no podia ser de cap altra manera, la comunitat educativa en general va aplaudir l’increment de plantilles, però la seva aplicació al gener, a mig curs, genera dubtes i malestar pel nul marge donat i l’impacte que la modificació d’horaris a meitat de curs escolar generarà en els estudiants. Per això, les direccions de diversos centres públics de Barcelona han impulsat un manifest, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, titulat ‘L’educació no s’improvisa’, en el qual mostren el seu desacord que una mesura com aquesta es desplegui al gener. «Creiem que hauria de ser al juny per implementar-ho al començament del curs. D’aquesta manera no tindria un impacte negatiu en el procés d’aprenentatge dels nostres estudiants», assenyalen. És per això que han decidit plantar-se i rebutjar modificar els horaris del professorat al gener.

Malgrat que comencen destacant que la reducció d’hores lectives és una bona notícia que els permet augmentar el temps dedicat a la reflexió pedagògica i al treball cooperatiu del personal docent, que al cap i a la fi va en benefici de la qualitat educativa, consideren que aquestes millores «no poden ser en detriment dels canvis en els horaris dels alumnes a meitat de curs».

Necessitats pedagògiques

Necessitats pedagògiquesLes escoles consideren que els horaris que ja tenen en funcionament «responen a les necessitats pedagògiques per aconseguir les estratègies i accions del projecte educatiu de cada centre» i que modificar aquests horaris a mig curs afectaria seriosament la qualitat educativa de les seves escoles i instituts.

L’esmentat manifest assenyala també la incomoditat de les direccions a l’haver conegut l’acord pels mitjans de comunicació. «Novament, va ser la premsa la que ens va fer conscients d’aquesta situació», critiquen al conseller.

El manifest també es refereix a l’atenció a l’educació dels alumnes més vulnerables, «estudiants amb més dificultat per adaptar-se als canvis, que existeix una possibilitat que perdin les seves referències educatives directes».

Revertir les conseqüències pedagògiques

Per tot l’exposat i, insisteixen, «sense revocar l’acord sindical referent a la reducció d’una hora lectiva docent», les direccions demanen a la conselleria «revertir les conseqüències pedagògiques de l’acord».

Els set sindicats educatius que van firmar el pacte ja van admetre en el seu moment –fa menys d’un mes, ja que es va firmar in extremis per començar el curs «amb normalitat»– que haurien preferit que la incorporació de més de 3.400 docents i la recuperació de l’horari lectiu previ a les retallades es produís aquest setembre en lloc del gener, precisament per evitar situacions com les que es produiran ara.

Incertesa generalitzada

Notícies relacionades

De fet, aquests dies, en les habituals reunions d’inici de curs, els professors responien a les famílies la veritat, que no tenien constància de com aquestes més de 3.400 contractacions al gener afectarien el curs, ni tan sols de quants professors més tindrien per centre. I, si no sabien quants mestres, molt menys com es repartirien, és clar. Alguna cosa, aquesta incertesa amb el curs ja començat, que no és plat de gust per a ningú. Ni per a les direccions –com s’ha fet evident en el manifest– ni per als mateixos docents beneficiats per la retallada d’hores lectives, ja que no saben com planificar-se bé el curs, ni, per descomptat, per a les famílies, que no saben com això impactarà en els seus fills.

No és casual que els primers que hagin donat el cop sobre la taula hagin sigut els directors d’instituts, ja que a secundària tots els professors són especialistes, cosa que fa les puntes de coixí encara més complicades que a primària (que també ho serà, però una mica menys al ser la majoria de professors generalistes).