Crisi del coronavirus
El grup d’Otín identifica nous gens essencials en el desenvolupament de la covid-19
Les troballes aclareixen els mecanismes de penetració del virus i encoratgen «el desenvolupament de fàrmacs que complementin les vacunes»
La Universitat d’Oviedo acaba de contribuir a un millor coneixement dels secrets i mecanismes de propagació del virus SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de covid-19. Una investigació liderada per Carlos López-Otín ha permès identificar gens humans que havien passat inadvertits en estudis previs i que són determinants perquè el coronavirus d’origen xinès penetri en l’organisme de les persones
Com és natural, un millor coneixement d’un agent infecciós comporta més possibilitats de combatre’l. «Els gens identificats en el nostre treball constitueixen potencials dianes terapèutiques per al desenvolupament de fàrmacs que complementin l’ús de les vacunes», va destacar Alejandro Piñeiro, autor principal de la investigació, juntament amb Gabriel Bretones. Tots dos pertanyen al departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la institució acadèmica asturiana.
L’estudi es va publicar dimarts a ‘The EMBO Journal’, revista oficial de l’Organització Europea de Biologia Molecular. Els investigadors han realitzat un complex cribratge genètic de tot el genoma humà mitjançant la tecnologia d’edició genòmica CRISPR/Cas9 fins a aconseguir identificar els gens necessaris per a la infecció pel SARS-CoV-2.
Alejandro Piñeiro aclareix que el virus pandèmic «és extremadament senzill». I puntualitza: «Consta de quatre proteïnes, una petita molècula de material genètic i un embolcall nuclear». Dada la seva senzillesa, perquè el SARS-CoV-2 completi el seu cicle de vida «es requereixen interaccions entre el virus i les proteïnes de les nostres cèl·lules». El que han fet els científics asturians és identificar aquestes interaccions i aquestes proteïnes, un avenç que «representa una oportunitat terapèutica», va destacar Piñeiro.
Carlos López-Otín va assenyalar que el laboratori que dirigeix no es dedica pròpiament a la virologia. Tanmateix, «en aquests últims anys hem desenvolupat mètodes experimentals molt avançats per a l’anàlisi genòmica i funcional del càncer i de l’envelliment, que ara hem pogut aplicar a l’estudi del coronavirus SARS-CoV-2». El catedràtic va afegir: «Em sento molt orgullós de tots els membres del meu grup que, per pur compromís social, van deixar els seus projectes particulars entre parèntesis per dedicar-se a l’estudi d’un virus que ens ha mostrat amb absoluta nitidesa la gran veritat de la vulnerabilitat humana».
Per la seva banda, Gabriel Bretones emfatitza que «aquestes troballes permeten comprendre millor el mecanisme d’internalització del virus i, per tant, la identificació de noves dianes terapèutiques per al tractament de la covid-19 i d’altres malalties causades per coronavirus que puguin aparèixer en el futur».
La investigació ha comptat amb la participació de l’Institut Universitari d’Oncologia del Principat d’Astúries (IUOPA), els Instituts d’Investigació Sanitària d’Astúries (ISPA) i de les Illes Balears (IdISBa), el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i el Centre d’Investigació en Sanitat Animal (CISA-INIA-CSIC).
Per portar a terme la seva indagació, els científics van construir, mitjançant enginyeria genètica, una versió artificial del virus SARS-CoV-2 mancat de capacitat de replicació i, per tant, incapaç d’expandir-se en l’entorn. A continuació, van eliminar en cèl·lules pulmonars humanes –de manera específica i individualitzada– cada un dels més de 20.000 gens humans codificadors de proteïnes i van interrogar gen a gen la susceptibilitat cel·lular a la infecció amb el pseudovirus artificial. Aquest treball va conduir a la identificació, entre d’altres, dels gens humans PLAC8 Y SPNS1, codificadors de proteïnes implicades en processos biològics com l’endocitosi i l’autofàgia, que poden contribuir a les infeccions víriques.
Per corroborar aquests descobriments, els investigadors van contactar amb la llavors directora del CISA-INIA, Marisa Arias, per portar a terme experiments amb virus SARS-CoV-2 naturals i plenament infecciosos. En aquest centre de referència internacional, amb l’ajuda del grup dirigit per Miguel Ángel Jiménez Clavero, van confirmar les seves troballes prèvies.
En aquest estudi també hi han participat David Rodríguez, Víctor Quesada, Francisco Llorente, Raúl Fernández-Delgado, Jesús Vázquez, Enrique Calvo, Isaac Tamargo-Gómez, Guillermo Mariño, David Roiz-Valle, Daniel Maeso, Miguel Araujo-Voces, Yaiza Español, Carles Barceló, José M.P. Freije i Alejandro López-Soto.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- IRPF Quant triga Hisenda a retornar-te la Renda el 2026: terminis reals i què fer si es retarda
- Estret d’Ormuz La UE s’enfronta a la crisi energètica per la guerra de l’Iran amb un pla de mínims i sense fons
- La capital catalana El PIB de Barcelona va créixer un 3% el 2025, l’habitatge va pujar un 10%, i la renda familiar, la meitat que un any abans
- Reformes El parc Güell de Barcelona renovarà amb sis milions la il·luminació en camins i espais
- Gastronomia La recepta de Jordi Cruz, jutge de Masterchef, per a un tiramisú de deu: pocs ingredients i un truc clau
