Investigadors asturians desxifren el genoma de la medusa immortal

Perquè aquesta diminuta medusa és capaç de revertir la direcció del seu cicle vital fins a tornar al seu estat anterior asexual, anomenat pòlip. Així ho va demostrar al laboratori asturià sent capaç de resistir-se a l’avenç, normalment sense retorn, de l’envelliment cel·lular i tissular que culmina amb la mort de l’organisme, en un cicle típic que comparteixen la immensa majoria dels éssers vius. «Turritopsis dohrnii té la facultat d’escollir un altre camí: revertir el seu cicle vital i rejovenir», expliquen des de la Universitat asturiana.

El treball, assegura Carlos López Otín, «no persegueix la recerca d’estratègies per aconseguir els somnis de la immortalitat humana que alguns anuncien, sinó entendre les claus i els límits de la fascinant plasticitat cel·lular que permet que alguns organismes siguin capaços de viatjar enrere en el temps. D’aquest coneixement esperem trobar millors respostes davant les nombroses malalties associades a l’envelliment que avui ens desconcerten».

«¿Si la medusa és immortal, nosaltres podem ser-ho? És la primera pregunta que se’t pot posar davant davant un estudi com aquest. Però, com sempre diu Carlos López Otín, tal com som ara no podem. Però això no treu perquè interpretem aquesta investigació com una ajuda per tenir més idees per investigar el càncer, malalties neurodegeneratives, cardiovasculars... totes les que tenen en comú que una de les seves claus està en l’envelliment», explica la catalana María Pascual Torner, investigadora postdoctoral del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Unviersidad d’Oviedo i primera autora de l’article juntament amb la seva companya Dido Carrero.

La seqüenciació del genoma de la medusa immortal, juntament amb la de la seva germana mortal ‘Turritopsis rubra’, i l’ús d’eines bioinformàtiques i de genòmica comparativa han permès als investigadors identificar gens amplificats o amb variants diferencials característiques de la ‘Turritopsis dohrnii’. «Els esmentats gens estan associats amb la replicació i la reparació de l’ADN, el manteniment dels telòmers, la renovació de la població de cèl·lules mare, la comunicació intercel·lular i la reducció de l’ambient cel·lular oxidatiu. Tots afecten processos que en humans s’han associat a la longevitat i a l’envelliment saludable», detallen els investigadors. A més, l’intens estudi dels canvis que s’anaven produint en l’expressió gènica durant el rejoveniment de la medusa va permetre descobrir «senyals de silenciament de gens mediades per la denominada ruta ‘Polycomb’ i l’augment de l’expressió de gens relacionada amb la pluripotència cel·lular. Tots dos són processos necessaris perquè cèl·lules especialitzades puguin diferenciar-se i ser capaces de convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula, i formar així el nou organisme», afegeixen. Resultats que suggereixen, diuen, «que aquestes dues rutes bioquímiques són mediadores fonamentals del rejoveniment cíclic d’aquesta medusa».

Notícies relacionades

L'home detingut per la mort d'una dona a Lloret s'havia deixat la cartera a sobre d'una tauleta a l'escena del crim

Vall d’Hebron, pioner a Espanya en telomeropaties

Segons María Pascual, sembla que «més que existir una clau única de rejoveniment i immortalitat, els diversos mecanismes que hem trobat actuarien de forma sinèrgica, com un tot, orquestrant així el procés per assegurar l’èxit del seu rejoveniment».

L’estudi recent publicat està finançat per la UE i el Ministeri de Ciència i a més de les dues signants principals han participat en aquest José G. Pérez-Silva, Diana Puente, David Roiz Valle, Gabriel Bretones, David Rodríguez, Daniel Maeso, Elena Mateo González, Yaiza Español, Guillermo Mariño, José Luís Acuña i Víctor Quesada, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, de l’Institut Universitari d’Oncologia del Principat d’Astúries (IUOPA), de l’Institut d’Investigació Sanitària del Principat d’Astúries (ISPA) i de l’Observatori Marí d’Astúries (OMA).