Aquests són els consells dels científics per evitar l’Alzheimer i retardar l’envelliment

Podem complir 125 anys en plena forma amb una dieta sana, un exercici físic adequat a l’edat, una intensa gimnàstica mental, més de sis hores diàries de son i una rica vida social envoltats de bons familiars i amics. Aquesta és la recepta que des de fa anys prescriu la biòloga Coral Sanfeliu, experta en antienvelliment i neurodegeneració del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona que aconsella també disfrutar del pas dels anys protegint el nostre cervell amb passejos per zones verdes per disminuir o retardar els símptomes de malalties ara incurables com l’Alzheimer. 

Acostumada a assajar tota mena de pocions científiques per combatre les fallades que ens condueixen a l’àmbit ombrívol de la demència senil i de l’Alzheimer, la investigadora Sanfeliu es riu dels gurus de Silicon Valley que auguren la immortalitat que ella no veu possible, ni tampoc interessant. La doctora, això sí, convida a beure cada dia una copa de vi mentre prossegueix les seves indagacions sobre els beneficis del resveratrol i la melatonina, fàrmacs que han demostrat la seva eficàcia a l’hora de retardar aquestes malalties.

Una copa de vi

El resveratrol és la molècula del vi, així que una copa de vi al dia no va malament. La melatonina és l’hormona del son. Dormir bé, més de sis hores i menys de deu, és fonamental per a la nostra salut mental. «A més, estem estudiant noves vies moleculars per crear fàrmacs que protegeixin les neurones i aquí és on apareix la sirtuïna 1, una proteïna que activa la memòria, i analitzem una altra sèrie de factors tròfics per a la supervivència de les neurones», assegura la científica.

Sanfeliu i José Luis Trejo, també investigador del CSIC, firmen un llibre en el qual presenten les evidències científiques de com l’activitat física i esportiva modela el cervell humà i expliquen els efectes beneficiosos de l’exercici sobre la cognició, l’estat d’ànim i la salut cerebral a totes les edats.

Al llarg del text els investigadors s’endinsen als mecanismes genètics, moleculars i cel·lulars que sustenten els innombrables beneficis de l’exercici per al nostre cervell. «Entre altres efectes positius, produeix un increment de la capacitat cognitiva i de la formació de neurones noves; fa créixer el flux sanguini al cervell i el consum d’oxigen per les cèl·lules neurals; incrementa la funcionalitat i disponibilitat de neurotransmissors clau, i indueix neuroprotecció en totes les àrees cerebrals analitzades fins ara», afirmen Sanfeliu i Trejo. «Això s’ha demostrat tant en animals de laboratori com en éssers humans», afegeixen.

Els beneficis de l’exercici físic s’hereten

A part de les conseqüències directes, l’esport produeix també efectes indirectes, com passa amb els individus que es beneficien de l’exercici físic que van realitzar els seus progenitors. Estudis recents han demostrat que els efectes cognitius i emocionals de l’exercici en animals de laboratori són heretables per la següent generació. «En les cries sedentàries de ratolins de pares corredors hi havia més neurones noves, que eren més actives, igual com els seus circuits, i, en conseqüència, els subjectes tenien més capacitat d’executar amb èxit les tasques conductuals. Això ens indica que la transmissió d’efectes adquirits per la pràctica de l’exercici físic és epigenètica», detallen els investigadors.

Teràpia contra l’envelliment

L’exercici físic també pot constituir una via per fer front a l’envelliment. De fet, s’ha provat que és una de les teràpies no farmacològiques més efectives. «Diversos estudis de poblacions han demostrat que l’activitat física disminueix la mortalitat per totes les causes en adults de 50 a 70 anys», observa Coral Sanfeliu.

Notícies relacionades

Un Nadal marcat pel fred i les glaçades

El 22,5% de víctimes de violència no declara contra el seu agressor

A més, millora l’evolució de determinades malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, alhora que retarda l’edat a què es manifesten i l’aparició de símptomes. «El retard en l’aparició d’aquesta patologia amb una vida físicament activa és indiscutible. Fins i tot s’ha demostrat que l’activitat física disminueix els marcadors patològics que apareixen en la fase silent de la malaltia, la que es desenvolupa prèviament a l’aparició de qualsevol símptoma de pèrdua de memòria».

La llarga llista de beneficis de l’exercici inclou igualment el benestar psicològic. Els múltiples canvis hormonals de l’organisme induïts per l’exercici físic, com l’augment de la secreció d’endorfines, que proporciona benestar i regula l’estrès, provoquen un millor equilibri dels neurotransmissors i l’augment de la funcionalitat cerebral. Tot això millora l’estat d’ànim, l’autoestima i l’harmonia psicològica en el seu conjunt, conclouen els científics.