Científics de Barcelona descobreixen un mecanisme clau que pot prevenir l’obesitat

Científics de l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB) de Barcelona han descobert un mecanisme clau per a la formació del teixit adipós marró que prevé l’obesitat.

L’estudi, que publica la revista ‘Autophagy’, revela que un mal funcionament d’aquest mecanisme es vincula amb més taxes d’obesitat, un problema de salut que s’ha triplicat al món des del 1975, amb més de 650 milions de persones obeses i que a Espanya afecta el 28% dels més grans de 18 anys.

Tipus de teixit adipós

Tipus de teixit adipósEl teixit adipós és l’encarregat de gestionar la reserva de greixos del cos i n'existeixen de dos tipus: el teixit adipós blanc, que emmagatzema reserves energètiques en forma de lípids, mentre que la funció metabòlica del teixit adipós marró és l’oxidació de lípids per produir calor.

Liderats per Antonio Zorzano, catedràtic de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i membre del CIBERDEM, els investigadors de l’IRB han descrit un mecanisme que regula la correcta formació del teixit adipós marró a través de l’autofàgia, un procés natural de renovació cel·lular.

En concret, els científics han descrit com la proteïna NCOR1, que regula diversos gens, necessita ser degradada mitjançant un mecanisme conegut com a autofàgia, perquè les cèl·lules del teixit adipós marró es desenvolupin amb normalitat.

La proteïna encarregada de ‘marcar’ NCOR1 per a la seva eliminació és la proteïna TP53INP2 que, al laboratori de Malalties Metabòliques Complexes i Mitocondris de l’IRB, fa anys que estudien.

Autofàgia

Els investigadors han comprovat també en ratolins de laboratoris com un teixit adipós defectuós o insuficient (a causa que l’eliminació de TP53INP2 provoca un error en la degradació de NCOR1), s’associa a més nivells d’obesitat.

«Hi ha una clara correlació entre nivells baixos de teixit adipós marró i obesitat, però encara no sabem si és causa o conseqüència. El nostre descobriment obre la via per intervenir en els processos d’autofàgia per reforçar aquest teixit adipós marró i així prevenir o tractar l’obesitat i altres malalties metabòliques associades», ha resumit Zorzano.

L’autofàgia és un procés natural de degradació de components cel·lulars i, tot i que inicialment es creia que responia a tasques de neteja’ d’elements danyats o envellits, ara els científics el veuen com un element clau de la regulació de les funcions cel·lulars, eliminant proteïnes que exerceixen determinades funcions.

Notícies relacionades

Investiguen una escola d'educació especial de Blanes per presumptes maltractaments a alumnes amb autisme

La teleassistència de Barcelona rep 35 trucades diàries d’avis per «conversar per soledat»

«En un treball anterior també havíem observat que la proteïna TP53INP2 té l’efecte contrari en la formació del teixit adipós blanc, és a dir, reprimeix la seva formació. Això converteix aquesta proteïna en una aliada per a un maneig més saludable dels greixos, ja que promou la seva oxidació i prevé la seva acumulació», ha afegit la investigadora de l’IRB Alba Sabaté.

En la investigació també han col·laborat el Vall d’Hebron Institut d’Investigació (VHIR), la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Cambridge.