Investigació

Un assaig obre la porta a evitar la quimioteràpia en pacients amb un tipus de càncer de mama

L’assaig busca saber si una nova estratègia podria ser tan eficaç i menys tòxica que el tractament estàndard en pacients amb càncer de mama HER-2 positiu

Un assaig obre la porta a evitar la quimioteràpia en pacients amb un tipus de càncer de mama
4
Es llegeix en minuts
Nieves Salinas

El càncer de mama és el més freqüent en la dona espanyola. L’estimació de nous casos al nostre país per al 2022 és de 34.750. L’objectiu actual de la comunitat científica és trobar teràpies que permetin tractar aquestes pacients sense necessitat de l’ús de quimioteràpia: són les anomenades estratègies de desescalada que consisteixen a eliminar tractaments innecessaris i tòxics, sense que tinguin un impacte negatiu en el pronòstic. Un estudi en què participen 25 hospitals espanyols –junt amb centres de França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia–, obre una porta a evitar la quimioteràpia en pacients amb càncer de mama primerenc HER-2 –les sigles en anglès d’una proteïna denominada receptor del factor de creixement epidèrmic tipus 2– positiu amb bon pronòstic.

El càncer de mama HER-2 positiu, expliquen els metges, es caracteritza per l’expressió d’una proteïna anomenada HER-2, que incrementa l’agressivitat i la possibilitat de desenvolupar metàstasi d’aquests tumors. «Dins del càncer de mama, és un dels que més maldecaps ens ha donat perquè té un component agressiu», explica l’oncòloga Cristina Morales, investigadora principal en aquest treball per part de l’Hospital Universitari Reina Sofía, de Còrdova. Les pacients diagnosticades amb el tumor reben habitualment tractament amb una combinació de quimioteràpia i anticossos que actuen contra la proteïna.

La investigació clínica en oncologia vol prioritzar la reducció de la toxicitat associada al tractament del càncer.

El propòsit de l’assaig PHERGain-II està en la línia d’una de les grans prioritats per a associacions de referència com l’American Society of Clinical Oncology (ASCO): que la investigació clínica en oncologia prioritzi la reducció de la toxicitat associada al tractament del càncer.   «Ara s'estila molt la desescalada de tractaments. Fins ara, com més agressiu el càncer, més tractaments. Però de vegades, en determinats escenaris, no és necessari i és allà on Medsir està fent assajos molt innovadors», explica la metge.

Càncer de mama precoç

L’oncòloga Cristina Morales parla d’un escenari molt concret: l’opció seria viable en càncer de mama precoç, de recent diagnòstic –no metastàtic, precisa– i de bon pronòstic. «¿Què marca el pronòstic? En el diagnòstic, la mida, l’agressivitat de les cèl·lules... En general, en aquest assaig es parla de càncer de mama precoç, amb tumors petits però que tenen la ‘mala bava’ que són tumors HER-2, que són més agressius. Malgrat això, de vegades, perquè siguin només HER-2, no li has de ficar quimioteràpia sí o sí», afegeix la metge.

En aquest sentit, afegeix l’especialista, la línia que està experimentant l’assaig és que, si les pacients tenen bon pronòstic –perquè per exemple, són tumors petits–, es podria eliminar la quimioteràpia i els seus efectes secundaris. «Hi ha abandonaments de tractaments perquè no tothom l’aguanta. Afortunadament no és la quimio dels 80; avui, alhora que es posa quimio, es posa molta medicació per contrarestar aquests efectes», precisa la metge. Per això, l’objectiu és trobar una nova teràpia que permeti prescindir de la quimioteràpia tradicional en dones que poden aconseguir una resposta similar «amb un tractament menys tòxic». L’estudi podria significar –en un futur pròxim– el final de la quimio en un percentatge significatiu de dones amb aquesta mena de tumors.

«Hi ha abandonaments de tractaments perquè no tothom aguanta la quimioteràpia», apunta l’oncòloga.

Nivell de resposta

En l’assaig PHERGain-II, s’administra a les pacients un tractament preoperatori amb trastuzumab i pertuzumab, uns fàrmacs dirigits a bloquejar l’HER-2, sense quimioteràpia. Els tumors s’escanegen mitjançant ressonància magnètica abans i després del tractament per determinar si es pot predir el nivell de resposta patològica a què s’ha arribat després de la teràpia mitjançant l’obtenció no invasiva d’imatges del tumor.

Després de la cirurgia, en funció de la resposta, es continua amb la mateixa combinació de medicaments o bé amb T-DM1 –un altre blocador d’HER-2–, i es reserva l’ús de quimioteràpia només per a aquelles pacients que hagin respost pitjor al tractament preoperatori. És a dir, les que tinguin pitjor pronòstic. «Avui sabem que, en càncer de mama, sigui el subtipus que sigui, si aconseguim, amb el tractament que sigui, que el tumor arribi a desaparèixer abans d’operar, i després s’opera i no en queda res, això impacta en la supervivència de les pacients», indica la doctora Morales.

Resultats encoratjadors

Els resultats de l’assaig PHERGain-II –promogut per la companyia Medsir, dedicada a impulsar la investigació clínica en oncologia– ja van explorar el potencial d’un enfocament de tractament sense quimioteràpia en pacients amb HER-2 positiu i primerenc. Es van presentar en l’últim congrés anual d’ASCO i van ser encoratjadors, asseguren els oncòlegs: una proporció important de pacients va tenir una absència total de signes de càncer en el moment de la cirurgia després de rebre tractament preoperatori sense quimioteràpia.  

Per implantar la teràpia a la pràctica clínica habitual, els investigadors faran un seguiment de tres anys a les pacients.

Notícies relacionades

La doctora Morales precisa que el nou abordatge terapèutic no permetrà que tots els pacients prescindeixin de la quimioteràpia, però sí que obre la porta a dissenyar «noves maneres de reduir la toxicitat de les teràpies antitumorals en funció de la resposta del tumor al tractament preoperatori». Segons expliquen des de la farmacèutica, per implantar la teràpia a la pràctica clínica habitual, els investigadors faran un seguiment de tres anys a les pacients per conèixer-ne l’evolució i detectar si la taxa de recaigudes és equivalent a l’obtinguda mitjançant l’ús de quimioteràpia.

En l’assaig hi participen un total de 393 persones de 70 hospitals d’Espanya, França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia. Entre els centres espanyols hi figuren, a més del Reina Sofía de Córdoba –on s’ha inclòs cinc pacients– l’Arnau de Vilanova de Lleida, el General Universitari de València, l’Institut Català d’Oncologia, el Virgen del Rocío (Sevilla), el Complex Hospitalari Universitari la Corunya i, a Madrid, l’Hospital Ramón y Cajal.