Anar al contingut

TUMORS FEMENINS

Els quatre tipus de càncer de mama

És un dels càncers amb més subclassificació biològica, la qual cosa permet una medicina més personalitzada

Beatriz Pérez

Els quatre tipus de càncer de mama

Salas

El de mama és un dels càncers que expliquen amb una subclassificació biològica més avançada, i això permet una medicina més personalitzada i precisa. Hi ha quatre tipus de càncer de mama. En primer lloc hi ha els hormonodependents (també anomenats hormonosensibles o luminals), que són els que depenen de les hormones, especialment dels estrògens, i que suposen el 70% dels càncers de mama. Dins dels tumors hormonodependents hi ha, al seu torn, dos subtipus: els de tipus A (amb millor pronòstic, però poc sensibles a la quimioteràpia) i els de tipus B (amb un pronòstic una mica pitjor, però sensibles a la químio). A aquests dos tipus de tumors hormonodependents es dirigeix el nou fàrmac Verzenios, desenvolupat a Espanya a partir de la molècula abemaciclib i que duplica la supervivència de les pacients que tenen metàstasi.

En tercer lloc hi ha els tumors HER2 positiu, que suposen entre el 15% i el 20% del càncer de mama. Són aquells que tenen la proteïna HER2 molt sobreexpressada. Actualment existeixen fàrmacs dirigits específicament contra aquesta proteïna. I, finalment, hi ha el tumor triple negatiu, que no encaixa en cap de les anteriors classificacions i que també representa un 15% del càncer de mama. El triple negatiu és un tumor molt agressiu que afecta sobretot dones joves. De moment, no existeixen fàrmacs per afrontar-lo; per això, es combat només amb quimioteràpia. No obstant, les recents investigacions apunten que la immunoteràpia podria ser efectiva en aquest tipus de càncer de mama.

«Als 80, les dones lliures de recaiguda als cinc anys eren el 70%. Ara, són gairebé un 90%»

María José Lallena

Investigadora de Lilly Espanya

«El principal avanç en supervivència del càncer de mama s’ha produït als estadis inicials de la malaltia», explica María José Lallena, investigadora i directora del centre d’R+D de Lilly Espanya, la farmacèutica que ha desenvolupat el fàrmac Verzenios per a tumors hormonosensibles. «En aquesta fase i segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) –prossegueix Lallena–, les dones diagnosticades de càncer de mama amb possibilitat de ser lliures de recaiguda als cinc anys després del diagnòstic se situava entorn del 70% als anys 80. En l’actualitat, el percentatge s’aproxima a gairebé un 90%». Únicament entre un 5% i un 10% del càncer de mama és hereditari.

Peu de foto / AUTOR FOTO (FONT)

La salut òssia

Els inhibidors d’aromatasa són medicaments necessaris per al tractament del càncer de mama com a teràpia posterior a la cirurgia, a la quimioteràpia o a la radioteràpia. S’han d’aplicar durant cinc anys. Però els assajos clínics demostren que aquests inhibidors tenen efectes sobre l’os: és a dir, la dona sobreviu al càncer de mama, però a compte de perdre massa òssia. Això és, en cas de desenvolupar osteoporosi.

«Tenim fàrmacs per evitar-ho. Per això recorrem a agents antirresortius, com els bifosfonats o el Desonumab, en el context precoç de pacients que s’han operat i estan rebent tractament hormonal per no recaure», explica Meritxell Bellet, oncòloga de Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Hi ha proves diagnòstiques per detectar precoçment aquests problemes, com la densitometria òssia. El diagnòstic precoç, sumat als diferents tractaments farmacològics per combatre la pèrdua de massa òssia, ha permès millorar la qualitat de vida de les pacients amb càncer de mama.

Temes: Càncer