Quines són les principals causes dels focs que arrasen Espanya

Espanya ha patit des de principis d’any mig centenar de grans incendis forestals, aquells que superen les 500 hectàrees, la majoria a causa de llamps caiguts durant tempestes seques i, en menor mesura, conseqüència de l’actuació humana, tant per imprudència com intencionadament.

Les tempestes seques són típiques de les onades de calor, tot i que no es produeixen exclusivament durant aquestes, i es caracteritzen per l’absència de precipitacions a causa que l’aigua que es condensa a les capes mitjanes i altes s’evapora abans d’arribar a terra per la calor acumulada a les capes baixes de l’atmosfera, segons fonts de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

La formació d’un llamp

Els llamps, principal causa natural d’incendis, es generen perquè les gotes d’aigua freguen entre elles i es van carregant d’electricitat estàtica mentre cauen.

Aquestes tempestes solen anar acompanyades de molt vent i poden provocar «rebentades de calor» i pirocúmulus, que compliquen les tasques d’extinció, així com «llamps latents» que, per exemple, queden atrapats en un arbre i generaran un incendi passades 24 hores.

Aquestes tempestes, unides a la sequedat de la vegetació, tant pastures com matolls i arbres, per la situació de sequera que travessa el país des del gener, estarien sent el caldo de cultiu d’una de les pitjors onades d’incendis de la història del país.

Així, un llamp caigut durant una tempesta va ser el causant de l’incendi de Losacio (Zamora), el més greu des de principis d’any, amb tres morts i unes 31.470 hectàrees forestals arrasades.

El de Riofrío de Aliste, també a Zamora i que va afectar la Sierra de la Culebra, va calcinar 24.738 hectàrees el juny després de la caiguda d’un llamp a la zona.

Altres focs de grans dimensions registrats a Castella i Lleó, el de Monsagro (Salamanca), en el qual van cremar 8.622 hectàrees; i el de Boca de Huérgano (Lleó), amb 1.100 hectàrees, també van tenir el seu origen en llamps.

Per contra, el de Quintanilla de Coco (2.500 hectàrees), a Burgos, es va deure, presumptament, a la imprudència comesa per un agricultor a l’utilitzar una recol·lectora en horari no permès.

Els tres focs valencians

Al País Valencià s’hi han registrat tres focs de grans dimensions a Begís (19.000 hectàrees), la Vall d’Ebo (11.300) i les Useres (800), i en tots tres, el desencadenant va ser un llamp.

A Galícia les investigacions apunten que els dos incendis més grans declarats a la comunitat des de principis d’any, el de Folgoso do Courel (Lugo), amb unes 13.600 hectàrees arrasades; i el de Carballeda de Valdeorras (Ourense), amb més de 12.700, també van tenir l’origen en un llamp.

A finals de juny Navarra va patir l’onada d’incendis més important de la seva història, amb unes 15.000 hectàrees afectades. Les investigacions apunten a un llamp com a origen en tres (Leyre, Olleta i Arroniz); a maquinària agrícola en quatre (Uterga-Legarda, Bardenas, Eunate i Berriozar); a espurnes a la via fèrria en dos (Erice de Iza i Ribaforada) i a l’acció de l’home a Lerate i Ujué (aquest últim, probablement intencionat).

D’Andalusia a l’Aragó

A Andalusia, al juny, un incendi al Paratge de la Resinera (Màlaga) va afectar unes 5.000 hectàrees i, segons les primeres investigacions, es va originar accidentalment durant unes tasques de manteniment amb maquinària pesant en una finca.

A Extremadura els incendis més rellevants són els de Casas de Miravete (3.239 hectàrees), Las Hurdes, que va afectar 2.864 hectàrees i que es va originar per un llamp, i a Gata, on van cremar 1.012 en un incendi que s’investiga si va ser intencionat.

A Castella-la Manxa destaquen els incendis de Valdepeñas de la Sierra (Guadalajara), que va arrasar 3.200 hectàrees i que es creu que va ser intencionat, segons fonts de l’Infocam; i el de Yunquera de Henares, que es va originar durant la recollida d’alpaques amb maquinària.

A l’Aragó el 31,14% dels incendis d’aquest any s’han degut a negligències, el 21% va ser intencionat, el 16,96% es va deure a causes naturals i el 16,7%, a accidents, segons el Govern autonòmic.

El més gran, amb 10.347 hectàrees, ha sigut el d’Ateca (Saragossa), que es va iniciar per una espurna durant treballs de reforestació a la zona; seguit del d’Añón de Moncayo, a la mateixa província, amb 8.250 hectàrees arrasades i l’origen del qual va poder ser també en una espurna elèctrica.

Origen humà a Catalunya

Notícies relacionades

Catalunya, la tercera autonomia amb més trucades suïcides

Bárbara Jota, estudiant : «Sentia que no encaixava, però el sacrifici ha valgut la pena»

A Catalunya els dos principals focs han sigut els de Baldomar, a Artesa de Segre (Lleida), en el qual van cremar unes 2.700 hectàrees i que l’origen podria ser en una burilla trobada al costat d’una carretera, i el del Pont de Vilomara (Barcelona), que va calcinar 1.700 hectàrees i que es creu que va ser intencionat.

A les Canàries el foc més destacat va ser a Los Realejos (Tenerife), va posar en perill el Teide, i es van cremar unes 2.700 hectàrees i les primeres hipòtesis apunten que també va ser intencionat.