La pluja nocturna, una gran aliada contra l’incendi forestal de Castelló, que ja ha cremat més de 10.000 hectàrees

L’incendi forestal de l’Alt Palància ja és el més voraç en gairebé 30 anys i, si els equips d’extinció no aconsegueixen frenar el seu avenç, podria convertir-se en les pròximes hores en el pitjor de la història provincial –a Espadella es van cremar 19.309 hectàrees el 1994–. Al tancament d’aquesta edició, havien cremat més de 10.000 hectàrees en un perímetre superior a 50 quilòmetres.

Als tres municipis evacuats dimarts –Begís, Toràs i Teresa, més el càmping de Viver, localitat que segueix confinada– s’hi va sumar ahir a la matinada Sacanyet davant un nou i inesperat canvi de vent, mentre que el foc també va arribar a la província de València, on va afectar la localitat de les Alcubles.

Fins a 30 mitjans aeris i més de 400 persones, entre bombers de la Diputació de Castelló i de València, forestals de la Generalitat, l’UME i bombers de l’Ajuntament de València i de Castelló, van continuar ahir amb unes dures tasques d’extinció a causa de l’orografia accidentada, unes condicions climàtiques adverses i un terreny molt sec que funciona com a veritable gasolina per a les flames. A última hora de la tarda, la preocupació se centrava en l’arribada a la comarca de tempestes amb aparell elèctric, que, si bé podien deixar caure una esperada pluja que restés força a l’incendi, també podien comportar la caiguda de nous llamps –fet que és, de moment, la principal hipòtesi sobre les causes que van iniciar el foc–.

Els focus més actius van estar ahir a la zona de Sacanyet i Herragudo. Els bombers també van treballar amb intensitat a la zona de Barraques perquè el foc no s’acostés a l’autovia A-23, mentre continuaven tallades la CV-235 entre Teresa i Begís i la CV-236 entre la CV-235 i Begís.

Des de l’Agència Estatal de Meterologia (Aemet), van incidir, a última hora de la tarda, en què la temperatura no era gaire alta a la zona de l’incendi –20ºC– i la humitat superava el 60% a la zona, però van puntualitzar que el veritable risc era un vent del sud-est molt intens.

Tant Viver, com Sogorb, mantenen activats els seus albergs provisionals per acollir aquelles persones desplaçades que poguessin necessitar-ho.

El president de la Diputació, José Martí, va explicar ahir que la situació «no és tan positiva com ens agradaria, però tampoc té la càrrega negativa que vam viure dimarts, quan l’incendi va avançar d’una manera desconeguda i que va sorprendre tothom».

Bombers donats d’alta

Cal recordar que dos bombers pertanyents al parc de Sogorb van resultar ferits al veure’s atrapats per les flames i calcinar-se el seu camió. Per fortuna, ahir ja van rebre l’alta hospitalària i l’evolució de l’agent forestal d’Aragó també lesionat és favorable.

Per la seva banda, la consellera d’Interior i Justícia, Gabriela Bravo, va incidir que la prioritat és salvaguardar la vida dels veïns, igual com ho va fer el president de la Generalitat, Ximo Puig. «Estem lluny d’estabilitzar-lo i tancar el perímetre. La meteorologia no ha sigut favorable», va dir Puig.

Segons ha pogut saber aquest diari, el municipi on han resultat malmeses més vivendes pel foc és Toràs. En canvi, Begís ha aconseguit tenir danys mínims, malgrat el ràpid desallotjament de dimarts –les flames han afectat la façana d’un bloc amb 8 cases–.

Els llamps van causar dos focs, a Albocàsser i a Vilar de Canes.

Sacanyet va ser l’últim poble a ser desallotjat la nit de dimarts a dimecres. Diego Gámiz recorda que era de matinada quan un veí va anar a casa seva a avisar-los que un nou canvi en el vent havia dirigit el foc cap a Sacanyet i que es procedia a l’evacuació del municipi. «Eren les 3.00 de la matinada quan la Guàrdia Civil ens va treure del llit», recorda la seva mare, la Natalia, encara molt impactada per l’abast del foc. «Estem espantats, com és lògic», reconeix la dona en converses amb Mediterráneo, diari pertanyent al grup Prensa Ibérica igual com aquest mitjà.

«Els agents ens van demanar, de molt bones maneres, que agaféssim l’indispensable dels nostres domicilis i marxéssim perquè hi havia risc per a la població i així ho havien decidit les autoritats competents. Vam fer una petita bossa, vam posar algunes peces de roba i algunes de les nostres pertinences més valuoses», recorda Diego Gámiz, la família del qual també s’ha ressituat a Xèrica, on tenen una casa.

La preocupació per al Diego és, però, important, ja que assenyala que a Sacanyet van haver de deixar alguns dels seus gossos, així com també tots els seus ruscos d’abelles en una finca de la seva propietat. «No sabem com estaran ara, la veritat», lamenta el jove, el pare del qual treballa en prevenció d’incendis.

Notícies relacionades

Tres de cada 10 nens tenen mal de panxa ‘fantasma’

Rodalies va acumular fins a l’abril 373 incidències, tres cada dia

Igual com molts altres desallotjats, tenen la por al cos i la incertesa latent per saber què haurà sigut no només de casa seva, sinó del seu poble tal com el coneixien. «Això és un desastre natural i trigarà molts anys a revertir-se i que la muntanya es recuperi», assenyala.

El Diego i la seva mare estan ara d’allò més pendents de l’evolució de les flames, esperant poder tornar a obrir les portes de casa seva al més aviat possible.