El pitjor incendi de la dècada al País Valencià

Un llamp dissabte a la nit i les condicions meteorològiques adverses per l’onada de calor van acabar provocant el que és fins ara el pitjor incendi de l’estiu... i de l’última dècada al País Valencià. L’incendi que es va iniciar a la Vall d’Ebo, a la Marina Alta, ha devorat ja al voltant de 3.500 hectàrees, afecta sis termes municipals i ha obligat a evacuar prop d’un miler de veïns de la zona.

Així, a més de la Vall d’Ebo, on es va originar el primer focus, el foc va arribar al llarg del dia a les localitats de la Vall de la Gallinera, on els habitants de dues de les pedanies, Benialí i Benirrama, van haver de ser desallotjats al final de la tarda; la Vall d’Alcalà, on també es va procedir a l’evacuació dels veïns, la Vall de Laguar, l’Atzúbiai i l’interior de Pego, on alguns veïns disseminats i algunes urbanitzacions van haver de deixar casa seva.

En total, prop de mil persones van haver de passar la nit fora de les vivendes davant el risc que les flames posessin en perill la seva seguretat. Per a això, es van habilitar amb l’ajuda de la Creu Roja dues instal·lacions: l’Espai Veïnal de Pego i el Col·legi Ambra. El problema principal, tal com va relatar el secretari autonòmic d’Emergències, José María Ángel, era el canvi constant del vent, que en va fer imprevisible l’evolució. «Oscil·la entre llevant i ponent», va explicar el responsable de la Generalitat.

La variació del vent només va ser un del còctel de factors que en van provocar el desbordament. També van afavorir l’expansió del foc les característiques del terreny, amb una orografia pronunciada, desnivells, llocs de difícil accés per al personal d’extinció (que, segons van explicar fonts d’Emergències, es va veure en situacions de risc) i una gran massa forestal que servia de combustible per a les flames.

S’hi van sumar les condicions climàtiques «molt desfavorables» provocades per la temuda onada de calor i que havien situat el País Valencià en risc extrem. Així, durant la jornada d’ahir, la zona on es propagaven les flames vorejava els 40 graus durant la part central del dia i tenia una humitat entorn del 20%. Les tempestes seques de la nit de dissabte van acabar sent l’espurna.

Aquesta confluència de factors van fer que el llamp que va caure al voltant de les 21.40 hores de la nit de dissabte acabés desencadenant el pitjor incendi dels últims deu anys al País Valencià. Ja al migdia el foc havia arrasat 2.200 hectàrees i havia superat les 1.300 del que fins ara era el pitjor incendi de l’estiu, el de Venta del Moro. L’evolució al llarg de la tarda va anar deixant enrere altres registres, com el de Carcaixent el 2016 (2.600 hectàrees) i el de Llutxent el 2018, en què el foc va calcinar 3.300 hectàrees, també a principis d’agost. No obstant, segueix lluny de les 28.879 de Corte de Pallàs el 2012.

L’amenaça de l’onada

Notícies relacionades

El Govern central ultima un acord amb les Canàries per acollir els menors refugiats

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

Però el de la Vall d’Ebo no ha sigut l’únic foc d’un cap de setmana amenaçat per l’onada de calor excepcional. Davant d’això, la Generalitat va procedir divendres a ordenar el tancament de 17 dels 22 parcs naturals, inclòs el de la Marjal de Pego-Oliva, pròxim a les flames de la Vall d’Ebo. L’objectiu era minimitzar la intervenció humana en les àrees forestals sabent que la meteorologia convertia el terreny en un polvorí, tal com, per desgràcia, s’ha acabat comprovant el cap de setmana.

La combinació de les altes temperatures, la baixa humitat i les tempestes elèctriques de dissabte a la nit van deixar diversos intents d’incendi en diverses localitats, tot i que finalment van ser els de Calles, a la comarca dels Serrans, i les Useres, a l’interior de Castelló, els que més van preocupar durant tot el dia, sense arribar als nivells del de la Vall d’Ebo. Pel camí, els cossos de bombers van extingir incendis a la Vall d’Uixó, Riba-roja del Túria, Coix i Bocairent, entre d’altres.