Salut mental
Els psiquiatres, sobre les xarxes socials: «TikTok és la més addictiva»
El Hospital Gregorio Marañón de Madrid ja atén pacients en un centre pioner per al tractament de les addiccions a les noves tecnologies
La Comunitat de Madrid acaba d’inaugurar el Centre Integral de Prevenció i Investigació en Addiccions Comportamentals a l’Hospital Gregorio Marañón, que coordina el doctor Francisco Ferre. AdCom Madrid és un recurs pioner per al tractament de les addiccions a les noves tecnologies i altres com la dependència a les apostes ‘online’ –«la més nociva», recalca l’especialista a El Periódico de España–, el sexe o les compres compulsives. És a dir, aquelles que no comporten el consum de substàncies. Si es parla de xarxes socials, la més addictiva és TikTok, adverteix el psiquiatre.
Primera qüestió i per situar-se: ¿què és una addicció comportamental? «És una conducta, inicialment inofensiva, que es converteix en una addicció. Que es fa tantes vegades que parlem d’abús, perquè la persona necessita fer-la cada vegada més freqüentment, i dedicar-li més temps. Quan el priven, aquesta persona se sent amb un gran malestar físic i psíquic, fins i tot de vegades amb certa hostilitat. I, malgrat que sap que aquest comportament serà la seva ruïna familiar i econòmica, no pot deixar de fer-lo. Ara apliquem aquests conceptes a les apostes, al videojoc, a l’addicció al sexe, a les compres i a les xarxes socials», explica el psiquiatre Francisco Ferre.
El psiquiatre situa les apostes ‘online’ com l’addicció «més important, la que més mal fa»
En aquest llistat, el psiquiatre situa les apostes ‘online’ com l’addicció «més important, la que més mal fa». Indica el metge que, davant el joc tradicional –en casinos, en bingos, en màquines escurabutxaques, etc.– l’aposta ‘online’ ha emergit amb enorme força, sobretot l’esportiva i el pòquer. «Està absolutament disparat i és gent jove la que juga. Entre 18 i 25 anys, ha pujat una barbaritat», detalla.
Després, situa l’addicció als videojocs. «A molta més distància, estaria la compra compulsiva, el sexe i quant a les xarxes socials, és un tema que encara estem estudiant», afegeix. El psiquiatre del Gregorio Marañón cita l’aparició de Facebook com la primera en la qual la gent es va veure atrapada en «aquest embolic d’estar pendent, de treure hores, no dormir, no treballar... Això ha anat evolucionant». Apunta, per exemple, els ‘influencers’ i aclareix, una persona que viu d’una xarxa social no necessàriament té una addicció, sinó que és algú que li treu un rèdit.
El perill de TikTok
Però hi ha xarxes que enganxen. I molt. En els més joves, apunta a TikTok, com la «més addictiva que hi ha actualment». ¿En quin punt el passar-se hores creant vídeos curts per compartir-los es converteix en una addicció comportamental? «Si es parla de quatre ítems –l’abús, la tolerància, l’abstinència i les conseqüències negatives– i posem a ticktockers o instragramers, ¿on és l’abús?», qüestiona el psiquiatre.
En xarxes socials els qui pateixen addicció deixen de tenir contacte amb les famílies, estudien o treballen menys, mengen i beuen més...
«Si una persona dedica una mitjana de 2 o 3 hores al dia a una xarxa, no és abús, però si en dedica 10...». El psiquiatre al·ludeix –perquè ho han vist en consulta– a reaccions molt agressives quan a alguns joves se’ls treu el mòbil. «Perquè no aguanten l’abstinència, igual que si fos abstinència d’alcohol o heroïna. Hem parlat de tolerància, d’abús i d’abstinència i queda l’últim, el més important: les conseqüències negatives», respon el metge. En el cas de les xarxes socials, explica, els qui pateixen addicció, deixen de tenir contacte amb les famílies, estudien o treballen menys, fan menys vida sana, mengen i beuen més...
¿Què faran en aquest centre especialitzat ubicat al Marañón? «El primer que volem és la detecció. Que a tot aquell que li hagin dit que està enganxat a internet, hi vingui a fer el procés de cribratge. Així podem dir si algú té una addicció greu i si ha de rebre tractament; si s’està passant –està en risc– però encara no té addicció i, tercera, que no tingui res: que només que sigui un nen mal educat o una persona que utilitza molt malament el temps», contesta el psiquiatre. El cribratge serveix per situar cada pacient en el seu nivell de gravetat. Es farà d’adults i d’adolescents.
Un qüestionari ‘online’
El doctor Ferre assenyala com a «molt important» la digitalització del projecte. ¿Què converteix en pioner aquest nou dispositiu de la sanitat madrilenya? Explica que és la primera vegada que, en matèria de salut mental, l’usuari pot entrar directament a una prestació altament especialitzada i pot autocitar-se a través d’una web, cosa que facilita entrar en el programa sense necessitat de passar pel metge d’atenció primària ni el centre de salut mental.
En gairebé un cent per cent dels casos atesos, els pacients tenen patologia dual, és a dir, de manera simultània, addicció i trastorn mental
Després, en el mateix centre –que ja té cites fins al setembre– es fa un seguiment del pacient. ¿Les primeres impressions? «Estem veient addiccions al joc, sexe, compres... Perquè els més joves ara són fora», respon en al·lusió als pacients enganxats a les xarxes socials. Ressalta un aspecte important. En gairebé un cent per cent dels casos atesos, els pacients tenen patologia dual, és a dir, de manera simultània, addicció i trastorn mental.
El centre està format per professionals de l’Institut de Psiquiatria i Salut Mental del Gregorio Marañón i l’integren un psiquiatre d’adults, un de nens i adolescents, un psicòleg expert en addiccions, una infermera especialista en salut mental i un treballador social. A partir de la primera avaluació oferiran un pla individual de tractament que inclourà seguiment i psicoteràpia individual i/o grupal quan sigui necessari. La intervenció de grup estarà dirigida a desenvolupar un millor control dels impulsos implicats en l’addicció, expliquen des del gran centre hospitalari madrileny.
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- LES SEQÜELES DE L’ELIMINACIÓ EUROPEA Tensió al vestidor del Barça
- Desaparició inevitable Les últimes roses de Sant Jordi catalanes
- Vine a escalar i queda't a dormir
- Afterwork d’EL PERIÓDICO Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"
- Sortida a borsa de la multinacional La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig
- Emprenedoria Aticco obrirà el ‘hub’ financer a la Borsa de Barcelona passat l’estiu
- Apunt ¿Temor de guanyar massa?
- Seguretat Social Espanya haurà d’ajustar les pensions en 12.000 milions