Alerta en salut mental: l’addicció a les pantalles entre els adolescents es duplica a l’estiu

Fa 40 anys que el Centre SPOTT atén les addiccions (va començar per l’heroïna), però des del 2005 se centra en els joves entre 12 i 21 anys de pobles i ciutats de la província de Barcelona, excepte la capital. En aquests últims anys han passat més de 2.000 joves pel centre, i s'ha convertit en el primer servei públic a detectar i atendre a addictes a les diverses pantalles: les xarxes socials, els videojocs, passant també pels jocs d’aposta ‘online’ i, recentment, les criptomonedes.

Escola tancada i pares en ‘mode estiu’: el caldo de cultiu perfecte

El perfil de l’addicte a les pantalles seria un nen de 13 anys enganxat als videojocs i que pot tenir problemes de salut mental. Els mesos d’estiu són crítics per als adolescents i poden ser el preàmbul a una addicció que els porti a aïllar-se davant la pantalla, a deixar de banda els amics, l’escola i la família. «A l’estiu tenen molt més temps lliure, però alhora els pares continuen treballant, així que la situació és un perfecte caldo de cultiu perquè continuïn fent el que vulguin sense control. Molts nois senten que mentre estudien han d’aprovar o anar a classe per continuar estudiant. A l’estiu, i més si ho han aprovat tot, responen «¡si ja he complert la meva missió, ara puc fer el que vulgui!», explica Joan Bosch, un dels psicòlegs del centre.

«Fins i tot els casos que tractem es desvinculen a l’estiu, ens cauen en un 30%, senten que a l’estiu són ells els que han de disfrutar i fer el que vulguin. També cauen les derivacions, perquè les escoles estan tancades, els serveis socials van a mig gas i els pares també es posen en ‘mode estiu’ i estan menys pendents», segueix García. «Molts pares pensen que si els nois són a casa ja estan controlats, se senten fins i tot més tranquils. Estar darrere d’una pantalla tot el dia és un gran perill», insisteix la coordinadora. «A molts els passa que a l’estiu se’n van a dormir a les dues, o a les tres, jugant... i després al setembre continuen amb aquests hàbits i no hi ha déu que els aixequi del llit», explica Anna Siso. «Hi ha un videojoc, ‘Ark’, que obliga els nois a estar connectats 24 hores, es tracta d’un joc de supervivència... És important saber quin videojoc comprem perquè aquesta indústria dissenya productes addictius expressament», critica Bosch. Explica el cas d’un xaval enganxat a ‘Ark’ que es passava la nit sense dormir fent vigilància ‘online’. Un altre nen jugava al GTA (un videojoc molt violent) amb només 11 anys. La seva mare només li va imposar una norma: no visualitzar la prostitució que ofereix el joc.

Oferta pobra en extraescolars

No tot és culpa dels pares. «Tenim un problema amb les activitats d’oci a l’estiu per als adolescents. Per a menors de 12 anys hi ha una oferta amplíssima, però quan arribem a l’adolescència... Als 15, 16, 17 o 18 anys es queden sense extraescolars. Les opcions són molt pobres, no hi ha una oferta atractiva per a ells», assenyala Siso. «És una qüestió clau, que no abandonin les activitats extraescolars que els agradin i que al seu torn les famílies puguin pagar», diu la psicòloga, que assenyala que aquest any serà especialment greu perquè, atesa la inflació, moltes famílies ni tan sols faran vacances amb els seus fills. «I si a les ciutats l’oferta és pobra, imagineu-vos la situació als pobles o a les urbanitzacions», afegeix Bosch, que a més d’atendre els joves al centre de Barcelona es trasllada a l’Anoia per atendre joves d’aquesta comarca.

Instagram, un aparador de la violència sexual

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

En les nenes, amb una mitjana de 14 anys, la realitat és diferent. «Ells s’enganxen als videojocs, a les apostes... elles estan més centrades a les xarxes socials, especialment pujant fotos a Instagram,» explica Siso. «Tenen la necessitat de sentir-se acceptades a través de les xarxes, amb milers de seguidors, però als quals la majoria ni coneixen», comenta Rosés. «D’una banda, veiem molta dependència emocional amb les seves parelles, també competitivitat amb les altres noies, però sobretot tenen una necessitat de recompensa: com més ‘likes’ i més seguidors, més reconegudes se senten, alliberen dopamina però alhora necessiten continuar fent-ho més. I bona part del contingut que exposen no és real, no és el que elles senten, només el que saben que es buscarà», explica García. I aquí és quan entra també la violència sexual o digital. «Pugen fotos extremadament sexualitzades, semblen professionals de la prostitució i, alhora, queden amb gent que veuen aquestes fotos... qualsevol pot entrar al joc», remarca Siso. «Jo atenc una noia que manté relacions sexuals per validar-se a ella mateixa, no perquè les disfruti o li agradi la persona amb qui les té», afegeix Bosch.

Els experts recomanen als pares travar una relació afectuosa, però ferma. «No oblidar-se dels seus fills. El que és important és arribar abans que hi hagi violència, perquè en molts casos quan els pares se n’adonen i miren de retirar-los les pantalles, ells reaccionen amb agressivitat», insisteix Siso. Recomanen pactar normes des del principi amb l’ús dels aparells, impulsar-los també a la vida analògica amb extraescolars a l’estiu i proposen, quan els regalen telèfons o videojocs, pactar conjuntament un contracte on s’expliqui quan es pot utilitzar, quan no, i quins càstigs hi haurà si s’incompleix.