Més horts i menys jardins de revista: receptes antiincendis per a les urbanitzacions

«A River Park hem trobat tendals, cadires, bombones de butà i tota mena de material acumulat als jardins que han servit per expandir les flames i han provocat que es cremin moltes més cases», segueix Bagan. Un altre dels elements que ha ajudat per expandir el foc són les tanques que delimiten les parcel·les. Els arbustos que recorren la urbanització, tot i que sembla que fan més amable la vista del lloc, són un enorme enemic per als veïns. «El foc es va expandir també per aquestes tanques, cal posar-hi fi», segueix el bomber, que implora als ciutadans que eliminin els plàstics dels jardins, tallin la gespa i, si volen posar-hi alguna planta, que siguin espècies autòctones adaptables i resistents contra el foc, el que es coneix per ‘pirojardineria’. «Hi ha gent que té xiprers als jardins al costat de les finestres de casa. Si vostè té un xiprer a la finestra, i a més no el cuida i té molt combustible interior... ¡Casa seva cremarà!», confirma també Elsa Pastor, professora i investigadora del Centre d’Estudis de Risc Tecnològic d’Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Horts protectors

Aquesta investigadora –juntament amb la Fundació Pau Costa, l’Ajuntament de Barcelona i La Caixa– està realitzant un projecte per analitzar els dèficits de les urbanitzacions o comunitats urbanes de tota la façana de la muntanya de Collserola, pertanyent a la ciutat de Barcelona. «Volem estudiar precisament si són resilients al foc i com ho fem per poder preparar-les», explica. Assenyala els materials que s’utilitzen a les vivendes, també aspectes com són la instal·lació de persianes (amb finestres que siguin de doble vidre o amb proteccions per evitar l’entrada de les flames). «Hem vist urbanitzacions molt precàries, envoltades d’horts. Pots pensar que serien les primeres a cremar però no ho seran perquè l’hort les protegirà. Un hort és una molt bona defensa contra el foc», insisteix.

Notícies relacionades

El pla contra la multireincidència dels Mossos deixa 470 detinguts, 180 investigats i 24.000 identificats

Sanitat es reuneix amb l’anestesista del dentista de València

L’estudi en què està començant a treballar Pastor, que es diu ‘Wecom Barcelona’, és dels primers d’aquestes característiques que es fan a Catalunya. «Hi ha moltíssimes zones urbanitzades a Catalunya que no estan preparades davant un incendi i han de repensar-se i ser conscients d’aquest risc», explica la investigadora. Una part del drama viscut al Bages s’explica pels focus secundaris, partícules de foc que van volar a gran velocitat i van entrar a les parcel·les», segueix. «Cal adaptar també noves normatives perquè fins i tot a les zones on es fan franges hi ha danys d’aquestes característiques», afegeix.

Una recomanació que també comparteix el bomber Bagan. «Els canvis de normativa són lents, però un incendi no ho és. En les condicions meteorològiques que tenim, avui mateix hi pot haver un altre incendi en una altra urbanització on pot passar el mateix, per això és important que, almenys els veïns, optin per mesures protectores. El foc no esperarà que ampliem les franges o agilitem els tràmits per netejar parcel·les», insisteix el bomber.