Baròmetre de la Generalitat

Enquesta del CEO: El PSC baixa, ERC es col·loca segona i Aliança Catalana empata amb Junts en la tercera plaça

L’ultra Sílvia Orriols es quedaria amb dos de cada 10 votants de Puigdemont el 2024 i també capta vots de Vox, ERC, el PP i el PSC

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Així estan les enquestes de les eleccions a Extremadura 2025

Així estan les enquestes de les eleccions al País Valencià

.

.

3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en enquestes i política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sisme polític a l’horitzó. El tercer baròmetre de l’any del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat reflecteix un desgast del Govern de Salvador Illa i un nou creixement d’Aliança Catalana, que disputa la tercera posició a Junts.ERC es beneficia d’aquest pols independentista i es col·loca en segon lloc, mentre que Vox i el PP mantenen també la seva pugna. El partit de l’alcaldessa de Ripoll, la ultradretana Sílvia Orriols, es propulsa a velocitat de vertigen perquè aconseguiria arrabassar a Carles Puigdemont dos de cada 10 votants i, a més, pesca suports en, almenys, quatre formacions d’ideologies tan dispars com Vox, ERC, el PP i el PSC.

El PSC segueix al capdavant, però retrocediria lleugerament i obtindria 38-40 escons (ara en té 42), amb una estimació de vot del 25,7%. Esquerra, per la seva banda, continua mostrant signes de recuperació en els sondejos del Govern i fa el ‘sorpasso’ a JxCat, i se situa en els 22-23 diputats (avui en té 20) i el 15,6% dels sufragis. Al contrari, Junts encadena la tercera enquesta del CEO en caiguda lliure i es mouria en el 13,8% de les paperetes i 19-20 parlamentaris, cosa que significa que podria perdre una quinzena dels 35 que va obtenir en les eleccions del 2024. L’erosió del partit de Puigdemont és tan accelerada que reforça l’escalada d’Aliança Catalana, que aconseguiria 19-20 escons (ara en té dos) i un percentatge de vot del 12,4%.

El treball de camp de l’estudi es va elaborar, a partir de 2.000 entrevistes, del 13 d’octubre a l’11 de novembre. Respecte a l’anterior sondeig, publicat al juliol, Illa ha perdut dos escons, Oriol Junqueras n’ha sumat un i Puigdemont podria deixar-se una desena de diputats en benefici d’Aliança Catalana, que en només quatre mesos ha duplicat la seva estimació d’escons. ¿Com ha sigut possible aquest auge? Principalment, perquè absorbiria el 21% dels votants de Junts en les eleccions del 2024, però també un de cada 10 votants de Vox (9%), el 7% dels electors d’ERC, el 5% dels que van votar el PPC i al 3% dels que van triar la papereta del PSC. Orriols pesca, fins i tot, en el calador de la CUP (2%) i en el dels indecisos (9%).

Des de les eleccions catalanes del 2024, els socialistes han retrocedit 2,3 punts, els republicans han pujat gairebé dos punts, els postconvergents han perdut 7,8 punts i Aliança Catalana ha crescut 8,6 punts.

La quarta posició continua també en un mocador entre el PPC i Vox, tant en vots com en escons. A diferència de fa quatre mesos, els ultres aconseguirien un lleuger avantatge i se situarien en el 9,8% dels vots i 13-14 representants (ara en tenen 11), mentre que els populars l’assetjarien amb el 9,3% dels suports i 12-13 escons (avui en tenen 15). Els Comuns, amb 6 diputats (els mateixos que tenen ara) i la CUP, amb 3-4 parlamentaris (avui en té 4), tancarien l’hemicicle del futur Parlament si ara se celebressin eleccions autonòmiques.

Notícies relacionades

Tot i que en estimació de vot Junts es manté 1,4 punts per davant d’Aliança Catalana, en intenció directa de vot (el vot sense ‘cuina’) els ultres han superat els puigdemontistes i els avantatgen en un punt. És a dir, Orriols seria la tercera força per als catalans en vot directe.

El treball de camp de l’estudi es va elaborar, a partir de 2.000 entrevistes, del 13 d’octubre a l’11 de novembre, i inclourà estimació de vot i escons en unes eleccions catalanes, valoració dels principals líders polítics i posicionament sobre la independència de Catalunya. A més, en aquesta onada s’han afegit preguntes sobre ideologia política, confiança social, immigració, «percepcions de canvi social» i «pèrdua de valors tradicionals».