Les flames donen un respir als dos macroincendis d’O Courel i Valdeorras a Galícia

El foc va donar aquest dijous un respir, almenys en els dos incendis més grans, iniciats divendres passat de matinada després de la tempesta elèctrica, que també s’han convertit en els dos més grans de la història de Galícia. Els serveis d’extinció van aconseguir contenir el progrés de les flames i des de dimecres passat a la nit la superfície afectada no ha variat, de moment segueix en 10.500 hectàrees l’extensió calcinada de l’incendi de Carballeda de Valdeorras (Ourense) i en 10.000 el front únic de Folgoso do Courel (Lugo) després d’unir-se quatre focus. Per contra, sí que va continuar la propagació del foc a Vilariño de Conso, que va consumir 1.200 hectàrees i ja arriba a les 5.200, i el de Videferre a Oímbra, que va passar de 350 a 600 hectàrees. Aquests dos últims van entrar a Galícia procedents de Portugal.

Després de consumir 10.000 hectàrees dimecres, en el que va ser la pitjor jornada des que es va desencadenar l’actual d’onada d’incendis, ahir tot just van sumar en total 1.500 més, per acostar-se a les 32.000 des que es va iniciar l’onada, com a conseqüència de la tempesta elèctrica de la setmana passada, amb 6.000 llamps caiguts sobre Galícia en poc més de quatre hores.

Els mitjans desplegats als dos incendisde més dimensions són ingents. En el de Valdeorras hi van participar nou tècnics, 72 agents forestals, 134 brigades, 63 motobombes, cinc pales, 12 avions, 13 helicòpters i la Unitat Militar d’Emergències (UME), mentre que en el de Folgoso do Courel lluiten per extingir-lo 19 tècnics, 168 agents forestals, 268 brigades, 142 motobombes, 13 excavadores, una unitat tècnica de suport, 20 avions, 26 helicòpters i efectius de l’UME. Els treballs se centraven en «dos punts concrets a la part alta» de la serra do Courel que presentaven més complicació. El principal problema, a part de les flames, és que són zones de molt difícil accés, amb una de les orografies més abruptes de Galícia.

En els dos casos, a O Courel i a Valdeorras, no obstant, el foc seguia sense control, però almenys les flames no s’escapaven del perímetre, on els serveis d’extinció s’escarrassaven per assegurar-lo.

A Folgoso seguia a última hora d’aquest dijous actiu un altre incendi que tampoc va desbordar el perímetre i la superfície afectada no es va moure de les 1.100 hectàrees que havia consumit fins dimecres.

El que sí que va continuar avançant va ser el de Vilariño de Consom fins a les 5.200 hectàrees, cosa que va suposar un miler d’hectàrees més que 12 hores abans. Aquest gran incendi forestal ataca el Parc Natural d’O Invernadeiro, si bé la Conselleria de Medi Rural es limita a apuntar en la seva informació que el foc «afecta» aquest paratge, sense aclarir quina és la superfície arrasada dins del parc. El fet és que, basant-se en dades de la Xunta, el parc natural compta amb 5.722 hectàrees, un lloc de gran importància ecològica a Galícia tant per la singularitat dels seus ecosistemes com per la seva morfologia i paisatge.

Lenta regeneració

El catedràtic de Producció Vegetal del Campus de Terra de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) Antonio Rigueiro,va explicar a EFE que a O Courel s’està cremant «un espai natural emblemàtic a Galícia», que trigarà «segles» a recuperar-se en el cas dels boscos, tot i que la muntanya rasa podria regenerar-se en un temps de «tres a cinc anys».

Rigueiro va precisar que l’incendi està afectant un espai amb uns «valors excepcionals», un territori que és «Reserva de la Biosfera i que ha sigut declarat Geoparc per la Unesco», per això «està cremant una zona molt singular de Galícia».

Reformulació del servei

Davant la voracitat dels incendis, que no només afecten Galícia, sinó també Castella i Lleó, Extremadura i Catalunya, la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha demanat a les comunitats autònomes que reforcin la capacitat de resposta davant el foc.

«És capital treballar en diversos fronts i el primer és dotar-nos i reforçar la capacitat del conjunt del país per a una millor coordinació i comptar amb més mitjans durant tot l’any; és una competència de les comunitats autònomes i la resposta és desigual», va indicar Ribera.

Ribera va advertir de les conseqüències de les onades d’incendis en zones de clima mediterrani, amb una «perillositat disparada i amb equips d’extinció enormement professionals que estan exhaustos».

Notícies relacionades

La dana deixa inundacions generalitzades a Aragó i obliga a mobilitzar l’UME

La prohibició no es compleix: plàstics d’un sol ús vetats per Europa continuen en el mercat

La portaveu nacional del BNG, Ana Pontón, va advocar també per un canvi en la política forestal de Galícia, tot i que ara, al seu criteri, la primera prioritat és ajudar les persones que han perdut les seves vivendes i la segona, apagar les flames.

Però més enllà d’aquestes mesures immediates, considera que els incendis d’aquests dies han de ser «un punt d’inflexió» per canviar les polítiques d’aprofitament de la muntanya, amb espècies més resistents al foc, perquè hi ha coses que estan «fallant» també en la prevenció, ja que els focs «quan s’apaguen és a l’hivern».