La caiguda de la natalitat colpeja les escoles infantils

La caiguda de la natalitat provoca que cada vegada hi hagi menys nens i nenes a les escoles. I cada centre ho porta d’una manera. Segons els experts consultats, per a l’educació pública pot suposar una manera de reduir les ràtios, sobretot en aquelles comunitats en què són més altes. Per als centres concertats i privats, és un desafiament per millorar-ne l’oferta. El problema el tenen, sobretot, les escoles infantils.

Les dades d’ACADE (l’Associació de Centres Autònoms d’Ensenyament Privat) revelen que en el curs passat van tancar el 19% de les escoles infantils privades que hi ha al país. Una de cada cinc. «La valoració és terrible», es lamenta Ignacio Grima, president de la Sectorial d’Escoles Infantils de l’entitat. «A l’impacte de la natalitat s’hi uneixen tots els elements que estan penalitzant les escoles infantils privades. És una qüestió també de la covid, de centres il·legals, etc. S’ajunten moltes circumstàncies perquè la situació sigui molt complexa», afegeix.

Al voltant de la meitat dels nens que van a una escola infantil estan matriculats en un centre privat. Avui dia, aquest primer cicle que va des dels 0 als 3 anys no és obligatori ni està universalitzat. Tampoc abunda l’oferta pública.

El president de la Sectorial d’Escoles Infantils d’ACADE afirma que hi ha eines que es podrien utilitzar per salvar-les. Parla, per exemple, del programa de fons europeus amb què s’estan finançant places públiques. En aquest sentit, qüestiona que no es faci servir també la xarxa privada.

«Al contrari, si en la situació actual obres més places públiques, fas molt de mal al sector», opina. Al·ludeix, sobretot, a la Comunitat de Madrid, on s’escolaritzaran nens de 0 a 2 anys en escoles públiques. Grima critica que es barregin nadons de 4 mesos amb nens de 12 anys en un mateix espai i reclama que, a més de valorar la part assistencial, que permeti la conciliació de les famílies, es doni importància educativa a aquesta etapa.  

Més instruments d’ajudes

 

Més enllà dels fons europeus, canalitzats a través del Govern, cada comunitat té els seus propis instruments per ajudar les famílies a fer que accedeixin a les escoles infantils. En ACADE consideren que, en el cas de la Comunitat de Madrid, els imports per al xec escolar són «absolutament ridículs». «I l’adaptació que estan fent és insuficient», afegeix.

 

També es dona la contradicció que, tot i que cada vegada hi hagi menys infants, falten més places per a aquestes escoles. «Aquesta és la ridiculesa. Adopten mesures per a les places públiques, però després no en tenen. Podien haver fet una subvenció més alta a les famílies, perquè s’integrin a les escoles privades que, desgraciadament, ara estan a mig gas. S’estan prenent decisions que no tenen cap sentit ni per als nens, ni per a les famílies, ni per a les escoles infantils», afirma.

 

Per a aquest portaveu, el millor exemple és el gallec, en què hi ha gratuïtat tant a les escoles infantils públiques com privades: «Ara estem a expenses que cada comunitat autònoma valori si l’educació infantil té sentit o no, i si tenen en compte aquesta xarxa privada».

 

Menys ràtios

 

Tot apunta que, d’aquí als pròxims anys, la natalitat seguirà en descens. Si l’any 2013-2014 hi havia una mica més d’1.883.300 nens i nenes matriculats en centres d’educació infantil de 3 a 5 anys (1.216.000 en centres públics i 668.000 en privats), el Ministeri d’Educació i Formació Professional mostra que en el curs 2020-2021 hi havia 1.622.000 (1.044.500 en públics i uns 577.600 en privats).

 

En algunes comunitats autònomes ja han optat per reduir ràtios en els centres públics. La Comunitat de Madrid s’estrena aquest curs 2022/2023 amb Infantil de 3 anys, en què passaran de 25 a 20 alumnes per classe. «Som una de les comunitats amb les ràtios més altes de tot l’Estat», explica Isabel Blanco, responsable del sector d’Ensenyament d’UGT Serveis Públics de Madrid. La idea és que aquesta reducció s’implanti de manera progressiva en tots els nivells.

 

Tot i que des del 2017 fins al 2022 la natalitat ha disminuït prop del 20% a la Comunitat de Madrid, «la reducció de ràtios permetrà mantenir els centres, almenys el públics», assenyala Blanco, que recalca que l’escolarització té un comportament diferent segons les característiques de cada zona, fins i tot per barris.

 

Més problemes per a les escoles concertades

 

Però amb la bola de vidre a la mà, Isabel Blanco creu que aquesta disminució de nens i nenes es notarà més en els centres concertats. En general, assegura que «molts ja han reduït unitats».

 

Tot i que «la tendència a la Conselleria d’Educació de Madrid és que no es tanquin». «D’aquesta manera, ens podem trobar que en alguns llocs hi ha centres públics que compten amb una ràtio de 25 o 27 alumnes i, en canvi, l’escola concertada del costat té uns 15 alumnes a l’aula. Si algú patirà les conseqüències de la baixada de natalitat, serà primer el que té aquests 15 alumnes», opina.

 

Un exemple és al carrer Democracia a Alcorcón, Madrid. L'escola pública Isabel la Católica compta amb 49 alumnes per a dues unitats, amb una ràtio de 24,5. Al mateix carrer, l’escola concertada Juan Pablo II, amb 75 alumnes per a quatre unitats, té una ràtio de 18,7.

 

Amb tot, Blanco assenyala que «hi ha centres concertats que, tot i que comptin amb molt pocs alumnes, tenen un caràcter social molt acusat dins del barri on estan establerts». «Són escoles que s’han mantingut perquè fan la molt bona funció que desenvolupen, malgrat que tenen ràtios de menys de 10 alumnes per aula.» També n’hi ha que estan plens i seguiran així, veient passar generacions senceres de famílies que segueixen la tradició.

 

Millora d’oferta

 

Alfonso Aguiló, president de la Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyament (CECE), és més optimista. «Hi haurà escoles que posin un esforç més gran per ser més atractius, tant públics com privats», assenyala. «Això té bastantes conseqüències positives. Els professionals treballaran millor per atraure alumnes».

 

El president de la CECE explica que la caiguda de la natalitat ha portat gairebé tots els territoris a abaixar les ràtios de 25 alumnes a 20, cosa que «absorbeix en bona mesura aquest efecte». Altres escoles sí que han anat disminuint la mida, i han rebaixat el nombre de línies. També n’hi ha que han hagut de tancar.

Notícies relacionades

El consum de cànnabis entre els adolescents disminueix un 40% en les dues últimes dècades

El telèfon contra el maltractament infantil funciona sense el personal mínim fixat pel Govern: «No arribem a atendre les trucades»

 

Aguiló considera que, de cara als pròxims anys, la tendència serà la reducció d’alumnes més que el tancament de centres. És el que esperen tots.