Pas endavant de Mollet per l’escola d’educació especial de Can Vila

L’escola d’educació especial Can Vila de Mollet del Vallès atén uns 160 alumnes amb trastorns greus d’aprenentatge, molts dels quals amb autisme i problemes greus de mobilitat, procedents de 24 municipis de la comarca. El març passat un informe elaborat per tècnics de l’Ajuntament de Mollet i del Departament d’Educació va constatar importants danys estructurals a dos dels edificis del complex escolar. El consistori va assumir llavors una actuació d’urgència per poder acabar el curs a l’espera que la conselleria plantegés una solució al problema, ja que els 70 alumnes que estudiaven en aquests dos edificis no podrien continuar-hi el curs vinent. Des d’aleshores, les famílies d’aquests nens i nenes han viscut amb angoixa. L’estira-i-arronsa entre administracions també els ha tingut «marejats». Fins aquest dimarts que l’alcaldessa, Mireia Dionisio, del PSC; després d’una reunió amb alcaldes de municipis afectats com Lliçà d’Amunt, Montornès o Parets, els ha garantit que els 70 alumnes podran començar el curs 22-23 al recinte.

L’Ajuntament de Mollet ha decidit actuar de forma subsidiària i per la via d’«imperiosa urgència» per adquirir i instal·lar dos nous mòduls al mateix recinte de Can Vila que acolliran a aquests 70 alumnes. Ho fa «després de constatar que el Departament d’Educació no vol invertir». «La nostra prioritat és que els nens i nenes comencin el curs amb normalitat. I per això ja hem iniciat els tràmits d’adquisició dels mòduls», ha explicat Dionisio. «Havíem d’actuar», ha afegit davant la «inactivitat» del Departament.

Aquest pas endavant del consistori va paral·lel a un procés judicial ja que l’ajuntament considera que és la conselleria la que té les competències educatives i qui hauria d’assumir les actuacions per solucionar el problema estructural de dos edificis del complex. Així en pròxims dies es presentarà un contenciós administratiu –al qual es podrien acabar sumant més ajuntaments– perquè sigui un jutge el que fixi mesures cautelars i decideixi de qui són les competències i a qui corresponen les inversions. Dionisio reclamarà l’import dels mòduls a Educació si el jutge determina que és el Departament a qui li correspondria actuar.

Alumnat metòdic i de rutines

Les famílies i la direcció de Can Vila han acollit la decisió de Mollet amb entusiasme. S’ha acabat l’angoixa a dos mesos vista de l’inici del curs. «Hem aturat el cop», valorava el portaveu de les famílies, Amador Rincón. Advertia, tanmateix, que aquesta és una «solució provisional». «Hem de continuar batallant perquè Can Vila tingui edificis dignes. El que ha passat és una oportunitat per arreglar-ho tot», assenyalava.

Des de finals de juny, quan els informes tècnics van determinar que 70 alumnes no podrien continuar a Can Vila, les famílies han viscut angoixades. «Són alumnes vulnerables i molt dependents. Molts d’ells, amb autisme greu, habituats a rutines. Qualsevol canvi els altera. Fixa’t que tan sols que vingui un autocar diferent a recollir-los pot alterar-los i poden negar-se a pujar a l’autobús i estar ja malament tot el dia. Són molt metòdics», descrivia Rincón. És per això que des del principi s’han negat a treure els seus fills d’aquest entorn rutinari i segur.

Picabaralla entre administracions

La picabaralla competencial entre administracions els ha tingut aquests dies «marejats» fins que ahir l’alcaldessa va decidir agafar les regnes. Per situar-nos, l’escola és en uns terrenys propietat de l’Incasol (Generalitat) i és de gestió municipal en virtut d’un conveni de cessió d’ús. Aquest conveni, tanmateix, està pendent de renovació des de fa anys. Els sous dels treballadors els paga el Departament, que és qui té les competències educatives a Catalunya. Per això quan s’asseien a buscar solucions, Educació deia que els terrenys no eren seus i que l’equipament és municipal, mentre que l’ajuntament afirmava que les competències són d’Educació i que el centre no acull només alumnes de Mollet, sinó d’una altra vintena de municipis. La conselleria reclama a l’ajuntament el conveni firmat amb l’Incasol i l’ajuntament considera que això és una «excusa» del Departament per no assumir la seva responsabilitat. A les famílies, tot això els era igual. El que volien eren solucions per als seus fills. I és el que ara, per fi, tenen.

Notícies relacionades

Les arts demanen més presència en els currículums escolars

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Al camí queden retrets entre ajuntament i Departament. El regidor d’Educació, Raúl Broto, retreu a Educació el «silenci total» dels últims mesos, quan el problema de les esquerdes dels edificis es va convertir en urgent, i es pregunta «per què el 2002 i el 2015 Educació va intervenir construint els edificis i instal·lant mòduls i ara no ho pot fer davant aquesta urgència». El director general de Centres Públics, Jean-Marc Segarra, replicava que aquestes intervencions van ser una mica irregulars: «El 2002 es va fer una intervenció ràpida fruit d’un acord verbal entre administracions i la del 2015 es va fer sense permisos ni llicències perquè es va considerar necessària en aquell moment. Avui les normatives són més estrictes i això, que es va fer per lleialtat institucional, ja no es pot fer», explica. «Per haver fet les coses malament, ara tot s’ha embolicat més», concloïa.

Aturat el cop, com deia Rincón, quedarà sobre la taula de les dues administracions traçar una solució més definitiva per a Can Vila, que permeti resoldre l’embolic administratiu. Sobre la taula hi ha la integració de Can Vila a la xarxa de centres d’Educació, una cosa que Segarra veu viable i una «bona solució definitiva», però que «no es pot fer en dos dies i ha de tenir l’acord del consell escolar».